Sioux

Aquest article tracta sobre el grup ètnic. Si cerqueu les llengües, vegeu «llengües sioux».

Els sioux ([si'u] en francès i català; [ˈsuː] en anglès) o Očhéthi Šakówiŋ (endònim pronunciat [o'tʃʰeːtʰi ʃa'koːwĩ]) són un grup de tribus amerindis dels Estats Units i Primeres Nacions del Canadà. El terme, encara que potser originalment un terme pejoratiu que significa "serps petites" (vegeu més avall), pot referir-se a qualsevol grup ètnic dins la Gran Nació Sioux o a qualsevol dels molts dialectes de l'idioma de la nació. Els sioux comprenen tres divisions importants basades en dialectes i subcultures de les llengües siouan: els Santee, els Yankton-Yanktonai, i els Lakota. Els santee (Isáŋyathi; "ganivet"), també anomenats dakota oriental, resideixen a l'extrem oriental de Dakota, Minnesota i nord d'Iowa. Els yankton i yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋ i Iháŋktȟuŋwaŋna; "vila al final" i "petita vila al final"), col·lectivament anomenats també dakota occidental o pel seu endònim Wičhíyena, residien a l'àrea del riu Minnesota. Són considerats com a sioux del mig, i en el passat han estat anomenats erròniament com a nakota. Els Lakota, també anomenats teton (Thítȟuŋwaŋ; possiblement "habitants de les prades"), eren els sioux més orientals, coneguts per la seva cultura caçadora i guerrera. Avui, els sioux mantenen molts governs tribals separats dispersats en diverses reserves i comunitats a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana als Estats Units; i Manitoba i el sud de Saskatchewan al Canadà.

Sioux
Očhéthi Šakówiŋ

Tipus	ètnia, amerindis dels Estats Units i amerindis del Canadà
Població total	170.110 (2010)
Llengua	dakota, lakota, anglès
Religió	Cristianisme, Wakan Tanka, Midewiwin
Grups relacionats	assiniboines, nakoda
Geografia
Originari de	Dakota del Sud (EUA), Minnesota (EUA), Dakota del Nord (EUA) i Montana (EUA)
Estat	Canadà i Estats Units d'Amèrica
Regions amb poblacions significatives
EUA (Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Minnesota i Montana) Canadà (Manitoba i Saskatchewan)

Etimologia

Territori originari dels sioux

Localització tradicional de les tribus sioux abans de 1770 (verd fosc) i llurs actuals reserves (taronja)

Gran Reserva Sioux, 1888; est. pel Tractat de Fort Laramie (1868)

El nom "sioux" és una forma abreviada de Nadouessioux manlleu del francès del Canadà de Nadoüessioüak de l'antic exònim odawa: naadowesiwag "Sioux". Jean Nicolet registrà el seu ús en 1640. La forma del protoalgonquí *na·towe·wa, que vol dir "iroquès del nord", té reflexos en diverses llengües filles que fan referència a una serp de cascavell petita (massasauga, Sistrurus). Aquesta informació va ser interpretada per alguns que la forma odawa era un insult. Tanmateix, aquest terme protoalgonquí es deriva molt probablement en última instància d'una forma *-a·towe·, que vol dir simplement "parlar una llengua estrangera", la qual cosa en faria una etimologia semblant a la de la paraula grega "bàrbar". Més tard es va ampliar en el significat en algunes idiomes algonquins per a referir-se a la massasauga. Així, contràriament a molts reculls, l'antiga paraula odawa naadowesiwag no equiparava els sioux amb les serps. Això no es confirma, però, ja que l'ús durant les dècades anteriors ha portat aquest terme a tenir connotacions negatives per a les tribus a què es refereix. Això explicaria per què moltes tribus han rebutjat aquest terme com un exònim. Una font afirma que el nom de "sioux" prové de la paraula chippewa nadowisih que significa "serp petita"; El chippewa o ojibwa és una variant dialèctica dels ottawes. Algunes de les tribus han adoptat de manera formal o informal noms tradicionals: la Tribu Sioux de Rosebud també és coneguda com a Sičháŋǧu Oyáte, i els Oglala sovint usen el nom Oglála Lakȟóta Oyáte, més que no pas l'anglès "Oglala Sioux Tribe" o OST. La pronunciació alternativa anglesa Ogallala és considerada impròpia. Per la seva banda, anomenaven els blancs wasichu.

Očhéthi Šakówiŋ

Els sioux històrics es refereixen a la Gran Nació Sioux com a Očhéthi Šakówiŋ (pronunciat oˈtʃʰetʰi ʃaˈkowĩ), que vol dir "Consell dels Set Focs". Cada foc era un símbol d'un oyate (poble o nació). Les set nacions que comprenien els sioux eren: Bdewákaŋthuŋwaŋ (Mdewakanton), Waȟpéthuŋwaŋ (Wahpeton), Waȟpékhute (Wahpekute), Sisíthuŋwaŋ (Sisseton), els Iháŋkthuŋwaŋ (Yankton), Iháŋkthuŋwaŋna (Yanktonai), i els Thítȟuŋwaŋ (Teton o Lakota). El Consell dels Set Focs es reunia cada estiu per celebrar consell, renovar parentius, decidir sobre assumptes tribals i participar en la dansa del sol. Les set divisions podien seleccionar quatre líders coneguts com a Wičháša Yatápika d'entre els líders de cada divisió. Ser un dels quatre líders era considerat l'honor més alt per a un líder; tanmateix la trobada anual significava que la majoria de l'administració tribal era atesa pels líders habituals de cada divisió. L'última reunió del Consell dels Set Focs va ser en 1850.

Avui els teton, els santee (barreja de les quatre tribus dakota) i els dakota de Minnesota, i Yankton/Yanktonai eren coneguts habitualment, respectivament, com a lakota, dakota oriental, o dakota occidental. En qualsevol dels tres principals dialectes, "Lakota" o "Dakota" es tradueix com a "amic," o més apropiadament "aliat." L'ús de dakota o lakota podria a referir-se a l'antiga aliança que fou la Gran Nació Sioux.

Classificació

Es dividien en tres grups principals lingüístics i en set grups tribals:

1. Els de parla dakota oriental o santee (d' isáŋathi o isáŋyathi «ganivet», per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:

• Mdewakanton (Bdewákhathuŋwaŋ - «Llar del llac de l'esperit»)
• Wahpekute (Waȟpékhute - «Llançadors de fulles»)
• Sisseton (Sisíthuŋwaŋ - «Llar del pantà»)
• Wahpeton (Waȟpéthuŋwaŋ - «Llar a les fulles»)

2. Els de parla dakota occidental o wičhíyena (sovint anomenada erròniament nakota), que comprèn dues llars o grups:

• Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ - «Llar del firal»)
• Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna - «Petita llar del firal»)

3. Els de parla lakota, el grup més nombrós, era format per la llar-grup thítȟuŋwaŋ («Llar de la planura») o teton, que es dividia en set tribus (oyáte):

• Oglala (Oglála - «Habitant de les planures»)
• Brulé (Sičhánǧu - «Cuixes cremades»)
• Sans Arc (Itázipčho)
• Hunkpapa (Húŋkpapȟa - «Final del cercle»)
• Miniconjou (Mnikówožu - «Plantadors al costat del corrent»)
• Two Kettles (Oóhenuŋpa)
• Blackfoot (Sihásapa)

Guerrer dakota.

Costums

Culturalment, els tres grups lingüístics es distingien força entre ells, ja que pertanyien a tres realitats socioeconòmiques diferents:

• Els dakota-santee vivien als boscos del sud de Minnesota i àrees adjacents de Wisconsin, Iowa i Dakota del Sud; llur cultura era semblant a la dels winnebago, chippewa, fox i sauk, vivien en cases llargues d'escorça, conreaven moresc i arròs a la vora dels llacs, pescaven i recollien fruites dels boscos. Els grups més a l'oest (Sisseton i Wahpeton) compartiven la cultura del cavall i del búfal dels lakota-teton.
• Els dakota-wiciyena vivien a l'est del riu Missouri, i culturalment eren similars als arikara, mandan i hidatsa. Vivien en cases de terra, grans i amb forma de cúpula, conreaven moresc, pescaven i caçaven el búfal a l'oest del riu Missouri. Feien boniques decoracions florals.
• Els lakota-teton eren els típics indis de les planúries i vivien a l'oest del riu Missouri, a Dakota del Sud, amb centre a Paha Sapa (Black Hills), considerades com a indret sagrat per a ells. Vivien en teepees de pells decorades amb pintures de cacera i decoracions geomètriques. Caçaven el búfal i eren guerrers força temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics.

Socialment, es dividien en thiyóšpaye (bandes) que s'agrupaven en oyáte (tribus) que formaven un tonwan (-thuŋwaŋ grup). Als mestissos els anomenaven iyéska ("interpretador") i als blancs, despectivament, wašíču. Tots ells, però majoritàriament els teton i els wiciyena, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimònies d'iniciació guerrera que incloïen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.

Reserves i Primeres Nacions

Més tard al segle xix, els ferrocarrils contractaren caçadors per exterminar els ramats de búfals, el subministrament d'aliments primaris dels indis. Els santee i lakota es van veure obligats a acceptar reserves definides pels blancs a canvi que la resta de les seves terres,i bestiar domèstic i blat de moro a canvi del búfal. Es van convertir en dependents dels pagaments federals anuals garantits per tractat.

A Minnesota, els tractats de Traverse des Sioux i Mendota en 1851 va deixar els sioux amb una reserva de 32 kilòmetres d'ample a cada costat del riu Minnesota. Avui dia, la meitat de tots els sioux registrats als Estats Units viuen fora de les reserves. Els membres registrats en qualsevol de les tribus sioux dels Estats Units estan obligats a tenir ascendència d'almenys un quart grau sioux (l'equivalent a un avi)

Al Canadà, el govern canadenc reconeix la comunitat tribal com a Primeres Nacions. Les tinences de la terra d'aquestes Primeres Nacions es diuen reserves índies.

Reserves i comunitats modernes

Reserva	Comunitat	Bandes residents	Localització
Reserva índia de Fort Peck	Assiniboines i sioux	Hunkpapa, Upper Yanktonai (Pabaksa), Sisseton, Wahpeton, and the Hudesabina (Red Bottom), Wadopabina (Canoe Paddler), Wadopahnatonwan (Canoe Paddlerrs Who Live on the Prairie), Sahiyaiyeskabi (parlants de cree), Inyantonwanbina (Stone People) i Banda Fat Horse d'assiniboines	Montana, US
Reserva índia de Spirit Lake (antiga reserva Devil's Lake)	Tribu Spirit Lake (Mni Wakan Oyate)	Wahpeton, Sisseton, Upper Yanktonai	Dakota del Nord, US
reserva índia de Standing Rock	Tribu Sioux de Standing Rock	Upper Yanktonai, Hunkpapa	Dakota del Nord, Dakota del Sud, US
Reserva índia de Lake Traverse	Sisseton Wahpeton Oyate	Sisseton, Wahpeton	Dakota del Sud, US
reserva índia de Flandreau	Tribu Sioux Santee Flandreau	Mdewakanton, Wahpekute, Wahpeton	Dakota del Sud, US
Reserva índia de Cheyenne River	Tribu Sioux Cheyenne River	Minneconjou, Blackfoot, Two Kettle, Sans Arc	Dakota del Sud, US
Reserva índia de Crow Creek	Tribu índia de Crow Creek	Tribu Sioux Lower Yanktonai	Dakota del Sud, US
Reserva índida Lower Brulé	Tribu Sioux Lower Brulé	Brulé	Dakota del Sud, US
reserva índia Yankton	Tribu índia Yankton	Yankton	Dakota del Sud, US
reserva índia de Pine Ridge	Sioux Oglala	Oglala, povd Brulé	Dakota del Sud, US
reserva índia de Rosebud	Tribu sioux Rosebud (també com a Sicangu Lakota o Nació Sioux Upper Brulé) (Sičháŋǧu Oyate)	Sićangu (Brulé), pocs Oglala	Dakota del Sud, US
Reserva índia d'Upper Sioux	Comunitat Upper Sioux (Pejuhutazizi Oyate)	Mdewakanton, Sisseton, Wahpeton	Minnesota, US
Reserva índia Lower Sioux	Comunitat índia Lower Sioux	Mdewakanton, Wahpekute	Minnesota, US
Reserva índia Shakopee-Mdewakanton (antigament reserva índia Prior Lake)	Comunitat sioux Shakopee Mdewakanton	Mdewakanton, Wahpekute	Minnesota, US
Comunitat índia Prairie Island	Comunitat índia Prairie Island	Mdewakanton, Wahpekute	Minnesota, US
reserva índia de Santee Sioux	Nació Santee Sioux	Mdewakanton, Wahpekute	Nebraska, US
Reserva dakota Sioux Valley, reserva Fishing Station 62A*	Primera Nació Sioux Valley	Sisseton, Mdewakanton, Wahpeton, Wahpekute	Manitoba, Canadà
Reserv índia Dakota Plains 6A	Primera Nació Dakota Plains	Wahpeton, Sisseton	Manitoba, Canadà
Reserva Dakota Tipi 1	Primera Nació Dakota Tipi	Wahpeton	Manitoba, Canadà
Reserva Birdtail Creek 57, Reserva Birdtail Hay Lands 57A, Reserva Fishing Station 62A*	Primera Nació Birdtail Sioux	Mdewakanton, Wahpekute, Yanktonai	Manitoba, Canadà
Primera Nació Canupawakpa Dakota, reserva Oak Lake 59A, reserva Fishing Station 62A*	Primera Nació Canupawakpa Dakota	Wahpekute, Wahpeton, Yanktonai	Manitoba, Canadà
Reserva Standing Buffalo 78	Primera Nació Standing Buffalo Dakota	Sisseton, Wahpeton	Saskatchewan, Canadà
Reserva Whitecap	Primera Nació Whitecap Dakota	Wahpeton, Sisseton	Saskatchewan, Canadà
Reserva Wood Mountain 160, Terres de la reserva índia del Tractat Quatre núm. 77*	Wood Mountain	Hunkpapa	Saskatchewan, Canadà

• Reserves compartides amb altres primeres nacions First Nations

Llista de sioux

El cap Red Bird, amb vestit tradicional sioux

Wa-na-ta Little Crow Red Cloud Cavall Boig Bou Assegut Spotted Tail American Horse Agalla Rain-in-the-face Short Bull

Kicking Bear Black Elk Charles A. Eastman Luther Standing Bear Gertrude Simmons Bonnin Elle Cara Deloria John Fire Lame Deer Rosebud Yellow Robe Ben Reifel Billy Mills

Oscar Howe Frank Fools Crow Elizabeth Cook-Lynn Tim Giago Archie Fire Lame Deer Vine Deloria Jr Virginia Driving Hawk Sneve Arthur D. Amiotte Leonard Peltier

Russell Means Leonard Crow Dog Floyd Red Crow Westerman John Trudell Joseph Marshall III Mary Brave Bird Kevin Locke Tiffany Midge Delphine Red Shirt

Bibliografia

• BONVILLAIN, Nancy (1989) The teton Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
• HOOVER, Herbert T (1989) The yankton sioux Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
• Dee Brown (1970) Enterrad mi corazón en Wounded Knee Bruguera, Barcelona
• Clark Wissler (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104 Barcelona
• Vine Deloria Jr (1978) El general Custer murió por vuestros pecados Dopesa, Barcelona.
• Peter Mathiessen (1984) In the spirit of Crazy Horse Viking Press, New York
• ENCICLOPEDIA ESPASA-CALPE, Editorial Ramón Espasa, Barcelona, 1922.
• ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA, Ed. E.B. Inc, 1970
• THE NEW ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA-Micropaedia
• ENCYCLOPAEDIA AMERICANA, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983
• Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-050400-7.
• Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. In Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
• Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 ISBN 0-9761082-9-1

Enllaços externs

• Lakota Language Consortium
• Mapa de les terres sioux del Tractat de Fort Laramie