Segnes
|
No s'ha de confondre amb Segni o Sentis. |
Els segnes[1] (llatí Segni) foren un poble dels belgae d'origen germànic, esmentat per Cèsar com a part dels Germani Cisrhenani juntament amb els condruses i altres. Cèsar situa els segnes entre els eburons i els trèvers, a la regió de les Ardenes prop de l'Ourthe i l'Amel. Una vila moderna anomenada Sinei o Signei prop del Mosa, a la província belga de Namur, derivaria el seu nom d'aquesta tribu, com també ho faria la comuna del municipi d'Aywaille Sougné-Remouchamps.
| Tipus | grup ètnic històric  |
|---|---|
| Part de | germani cisrhenani |
| Grups relacionats | caeroesi, condrusi, eburones i paemani |
| Mapa de distribució | |
 Situació dels Segni a la Germània Inferior | |
Cèsar va enviar tot el seu l'exèrcit el 53 aC contra Ambiòrix i els eburons, que s'havien revoltat, però Ambiòrix va amagar-se als espessos boscos[2] El terror va escampar-se entre els segnes els condruses van enviar ambaixadors a Cèsar per demanar-li que els considerés amics del poble romà, encara que fossin germànics. Cèsar, per provar els seus sentiments, va manar lliurar tots els refugiats eburons, a canvi de no envair i devastar els seus territoris, al que els dos pobles van accedir.
Referències
modifica- ↑ Cèsar, Juli. «Llibre VI, XXXII.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 111. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 30-31