Santiago Marco i Urrútia
Santiago Marco i Urrútia (Tarragona, 1885-Barcelona, 1949) fou un decorador, esmaltador i teòric català.[1]
 Portada del llibre de Joaquim Folch i Torres Santiago Marco, editat a la col·lecció Monografies d'Art.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1885 Tarragona |
| Mort | 1949 (63/64 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Moviment | Modernisme català |
D'adolescent va marxar a viure a Barcelona, on va aprendre l'ofici de l'esmalt sobre vidre de mans d'Agustí Rigalt. Després d'un viatge a Mèxic per motius personals, on assistí a l'Escola Nacional de Belles Arts, on estudià amb Antoni Fabrés, i treballà al taller del nord-americà Mr. Wenwoor, on treballà en alguna vidriera esmaltada. Tornat a instal·lar a Barcelona el 1908, on es va dedicar al disseny de mobles, esmalts i decoració d'interiors en general. Inicialment treballant a l'estudi de Francesc Vidal. Cap al 1920 creà estudi propi.
Santiago Marco va dirigí les obres d'adaptació i decoració del Parlament de Catalunya, coordinades pel conseller de Governació, Josep Tarradellas i inaugurades el desembre de 1932.[2]
Fou president del Foment de les Arts i el Disseny entre 1922 i 1949.
Referències
modifica- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 132. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Catalunya, Parlament de. «Parlament de Catalunya». [Consulta: 7 abril 2019].