Sadomasoquisme
El sadomasoquisme[1] és la pràctica eròtica de donar o obtenir plaer a través d'actes que impliquen rebre o infligir dolor o humiliació. Engloba el sadisme i el masoquisme, cadascun dels quals és una parafília complementària de l'altra. Formen part de les parafílies més freqüents, i en petita escala també de la sexualitat habitual de moltes persones.[2]
El sadisme és una parafília per la qual s'obté l'excitació sexual a través del sofriment o les humiliacions que hom provoca en altres persones.[3] Pren el nom de l'escriptor Donatien Alphonse François de Sade, marquès de Sade, ja que en les seves obres hi apareixen una sèrie de personatges que protagonitzen violacions llibertines i fan dissertacions en les quals, per mitjà de sofismes, justifiquen cínicament el que fan.
El masoquisme és una parafília per la qual s'obté l'excitació sexual a través del patiment físic o de les humiliacions infligides per altres persones.[4] Richard von Krafft-Ebing, en l'obra Psychopathia Sexualis (1886) va fer servir per primera vegada aquesta denominació, feta a partir de la segona part del cognom de l'escriptor Leopold von Sacher-Masoch, perquè en algunes novel·les seves, especialment La Venus de les pells, hi apareixen personatges que presenten aquesta parafília.[5]
Habitualment el sadomasoquisme és un fenomen que connecta ambdues fílies, ja que la persona sàdica necessita la persona masoquista a qui infligir els patiments físics o psicològics. La persona sàdica pot rebre el nom d'amo o mestressa i la masoquista d'esclava o esclau. Existeix una indumentària i una colla d'instruments més o menys específics. És típica la indumentària de làtex i de cuiro, sobretot de color negre, arrapada al cos, màscares incloses, així com bótes de tacó alt. Sovint deixa al descobert zones sexuals. Quant als instruments, són típics els fuets i pales per colpejar, les cadenes, cordes, gàbies, morrions i altres aparells d'immobilització i de tortura. També hi ha grups i locals on es du a terme aquesta pràctica parafílica de sexe dur.[6]
Els sadomasoquistes solen pactar els límits del dolor o de la humiliació que es pot infligir, els quals solen respectar-se escrupolosament.
També existeixen conductes sàdiques aïllades que poden ser extremadament violentes, que poden provocar danys greus, fins i tot la mort d'una víctima que no cal que sigui masoquista ni haver pactat res amb qui l'ha agredit sense consentiment.[7]
El sadomasoquisme al cinema
modifica- 1963: El servent (The Servant), de Joseph Losey
- 1967: Belle de jour, de Luis Buñuel
- 1974: Il portiere di notte, de Liliana Cavani
- 1975: Història d'O (Histoire d'O), de Just Jaeckin
- 1976: L'Empire des sens, de Nagisa Oshima
- 1976: Maîtresse, de Barbet Schroeder
- 1984: Gwendoline, de Just Jaeckin
- 1985: Seduction: The Cruel Woman, de Monika Treut i Elfi Mikesch
- 1986: Noir et Blanc, de Claire Devers
- 1986: Le Déclin de l'empire américain, de Denys Arcand
- 1994: Exit to Eden, de Garry Marshall
- 1986: Vellut blau (Blue Velvet), de David Lynch
- 1986: Nou setmanes i mitja (Nine 1/2 Weeks), d'Adrian Lyne
- 1991: Young Catherine, de Michael Anderson
- 1995: Butterfly Kiss, de Michael Winterbottom
- 1999: Romance, de Catherine Breillat
- 1999: Fight Club, de David Fincher
- 2001: La pianista (La Pianiste), de Michael Haneke
- 2001: Ichi the Killer, de Takashi Miike
- 2002: Irréversible, de Gaspar Noé
- 2003: La Secrétaire, de Steven Shainberg
- 2006: Verfolgt, d'Angelina Maccarone
Referències
modifica- ↑ «Sadomasoquisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Flores, Javier «Masoquismo: dolor y placer en el cerebro» (en castellà). MuyInteresante.es, 20-02-2013. «Así, estímulos como el dolor, que en la mayoría de las personas aumentan la activación, serían percibidos como ‘normales' por aquellos con comportamientos masoquistas.»
- ↑ «Sadomasoquisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sadomasoquisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hyde, J. S., & DeLamater, J. D. (1999). Understanding human sexuality. McGraw-Hill, Inc. 432-435
- ↑ Richters, Juliet; de Visser, Richard O.; Rissel, Chris E.; Grulich, Andrew E.; Smith, Anthony M. A. «Demographic and psychosocial features of participants in bondage and discipline, "sadomasochism" or dominance and submission (BDSM): data from a national survey». The Journal of Sexual Medicine, 5, 7, 01-07-2008, pàg. 1660–1668. Arxivat de l'original el 2016-10-20. DOI: 10.1111/j.1743-6109.2008.00795.x. ISSN: 1743-6109. PMID: 18331257 [Consulta: 30 agost 2021]. Arxivat 2016-10-20 a Wayback Machine.
- ↑ Aggrawal, Anil. Forensic and Medico-legal Aspects of Sexual Crimes and Unusual Sexual Practices. Boca Raton: CRC Press, 2009. ISBN 1-4200-4308-0.
Bibliografia
modifica- Falaky, Faycal (2014). Social Contract, Masochist Contract: Aesthetics of Freedom and Submission in Rousseau. Albany: State University of New York Press. ISBN 978-1-4384-4989-0
- Newmahr, Staci (2011). Playing on the Edge: Sadomasochism, Risk and Intimacy. Bloomington: Indiana University Press. ISBN 0-253-22285-0.
- Phillips, Anita (1998). A Defense of Masochism. ISBN 0-312-19258-4.
- Odd Reiersol, Svein Skeid:The ICD Diagnoses of Fetishism and Sadomasochism, in Journal of Homosexuality, Harrigton Park Press, Vol.50, No.2/3, 2006,pp. 243–262
- Saez, Fernando y Olga Viñuales, Armarios de Cuero, Editorial Bellaterra, 2007. ISBN 978-84-7290-345-6
- Spengler, Andreas «Manifest sadomasochism of males: results of an empirical study». Archives of Sexual Behavior, 6, 6, 1977, pàg. 441–56. DOI: 10.1007/BF01541150. PMID: 931623.
- Uebel, Michael «Psychoanalysis and the Question of Violence: From Masochism to Shame». American Imago, 69, 4, 2012, pàg. 473–505. DOI: 10.1353/aim.2012.0022.
- Weinberg, Thomas S., "Sadomasochism in the United States: A Review of Recent Sociological Literature", The Journal of Sex Research 23 (Feb. 1987) 50-69