[go: up one dir, main page]

Retrat de Fra Hortensio Félix Paravicino

quadre d'El Greco

Fra Hortensio Félix Paravicino és una obra d'El Greco, realitzada en 1609 durant el seu últim període toledà. Es conserva en el Museu de Belles arts de Boston.

Infotaula d'obra artísticaRetrat de Fra Hortensio Félix Paravicino

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creació1609
Períodemanierisme i barroc Modifica el valor a Wikidata
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme i barroc Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida112,1 (alçària) × 86,1 (amplada) cm
Propietat deDucat d'Arcos (1724–1786)
convent of San Hermenegildo (en) Tradueix (1786–)
Javier de Muguiro (en) Tradueix (–1904)
Museu de Belles Arts de Boston (1904–) Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu de Belles Arts de Boston (Boston) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataEsdeveniment significatiu
1r maig 1904 adquisició Modifica el valor a Wikidata
DataHistorial d'exposicions
Museu de Belles Arts de Boston Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari04.234 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
Lloc webmfa.org… Modifica el valor a Wikidata

Temàtica de l'obra

modifica

Fra Hortensio Félix Paravicino, predicador, orador i poeta del Segle d'or espanyol, era íntim amic del Greco. L'any 1641, es va publicar pòstumament una obra seva en la qual hi havia quatre sonets dedicats al cretenc. Un d'ells tenia el títol "Al mismo Griego, en un retrato que hizo del Autor", on molt probablement es refereix a aquest retrat.[1] Quan va morir El Greco, li va dedicar els famosos versos:

"Creta le dio la vida, y los pinceles / Toledo, mejor patria donde empieza / a lograr con la muerte eternidades»

Anàlisi de l'obra

modifica

Signat amb petites lletres cursives gregues, vora el llibre; Oli sobre llenç; 112 x 86 cm.; Un poema de Fra Hortensio Félix Paravicino relaciona el seu propi retrat a l'edat de 29 anys. Per tant, data el retrat a l'any 1609.[2]

El Greco representa el frare trinitari, gairebé de cos sencer, assegut en una butaca de fusta amb respatller en cuir amb l'hàbit de la seva orde, blanc i negre, amb una creu blava i vermella. La tensió interna del seu rostre contrasta amb la laxitud de la seva postura. La figura es retalla sobre un fons neutre i està construïda a força de fortes pinzellades. La preparació vermellosa apareix darrere aquest fons grisós. Els ulls del personatge reflecteixen intel·ligència. El retratat té dos llibres a la mà esquerra: un de més aviat petit, i sota ell, descansant principalment en el reposabraços del seu seient i en la falda, un gran missal. Aquest és un dels retrats més famosos del Greco, on demostra la gran estima que sentia pel seu amic, i hom comprèn la lloança del propi Paravicino, qui va manifestar que seria en aquest retrat on potser viuria en endavant la seva ànima.[3]

Gregorio Marañón comenta que en aquest retrat Paravicino devia tenir no gaire més de vint-i-sis anys, i que té l'aspecte d'un home ple d'energia i un punt orgullós del seu aspecte físic.[4]

Rèpliques

modifica
  •  
    Retrat d'Hortensio Félix de Paravicino, atribuït a El Greco
    Oli sobre llenç; 62 x 52 cm.; Museu de Belles Arts de Sevilla; Principi segle XVII; Gregorio Marañón l'atribueix a El Greco, i li suposa vint-i-quatre o vit-i-sis anys.[4]

Procedència

modifica
  • Duque de Arcos, Ducado del Arco; Madrid (1724)
  • Francisco Javier de Muguiro; Madrid.
  • Isaac Sweetster Foundation; Boston.
  • Adquirit pel Museu de Belles Arts de Boston en 1904.[2]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Álvarez Lopera, José. El Greco, La Obra esencial (en castellà), p. 266. 
  2. 2,0 2,1 Wethey, Harold E. Obra citada, p. 109. 
  3. Álvarez Lopera, José. El Greco, La Obra esencial (en castellà), p. 265-266. 
  4. 4,0 4,1 Marañón, Gregorio. Obra citada, p. 100. 

Bibliografia

modifica
  • Álvarez Lopera, José, El Greco, Madrid, Arlanza, 2005, Biblioteca «Descobrir l'Art», (col·lecció «Grans mestres»). ISBN 84-95503-44-1.
  • Scholz-Hänsel, Michael, El Greco, Colònia, Taschen, 2003. ISBN 978-3-8228-3173-1.
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
  • Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo ; RBA Libros; Barcelona-2014; ISBN 978 84 9056 112 6
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La Obra esencial; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978-84-7737-8600

Enllaços externs

modifica