Restrenyiment
El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.[1] Els excrements sovint són durs i secs.[2] Altres símptomes poden incloure dolor i inflor abdominal.[3] Les complicacions del restrenyiment poden incloure hemorroides, fissura anal o impacció fecal.[2] La freqüència normal de deposicions en adults és d'entre tres per dia i tres per setmana.[2] Els nadons solen tenir de tres a quatre deposicions al dia, mentre que els nens petits solen tenir de dos a tres per dia.[4]
 Restrenyiment en un nen petit vist per raigs X.  | |
| Tipus | disfunció intestinal, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació polietilenglicol, tegaserod (en)  , lactulosa, hidròxid de magnesi, polycarbophil calcium (en) , cisaprida, bisacodil, sorbitol, docusate (en) , glicerol, linaclotide (en) , lubiprostone (en) , methylnaltrexone (en) , naloxegol (en) , lactulosa, linaclotide (en) , sennoside A (en) , lubiprostone (en) , plecanatide (en) , vaginal splinting (en) , digital disimpaction (en) i digital fecal evacuation (en) | |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME05.0 |
| CIM-10 | K59.00 i K59.0 |
| CIM-9 | 564.00 i 564.0 |
| CIAP | D12 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0182020 |
| DiseasesDB | 3080 |
| MedlinePlus | 003125 |
| eMedicine | 184704 |
| MeSH | D003248 |
| UMLS CUI | C0009806, C0237326 i C1257861 |
| DOID | DOID:2089 |
El restrenyiment té moltes causes.[2] Les causes habituals inclouen el moviment lent de les femtes dins del còlon, la síndrome de l'intestí irritable i els trastorns del sòl pelvià.[2] Les malalties associades subjacents inclouen l'hipotiroïdisme, diabetis, malaltia de Parkinson, malaltia celíaca, sensibilitat no celíaca al gluten, deficiència de vitamina B12, càncer de còlon, diverticulitis i malaltia inflamatòria intestinal.[2][5][6][7][8] Els medicaments associats amb el restrenyiment inclouen opioides, certs antiàcids, blocadors dels canals de calci i anticolinèrgics.[2] Dels que prenen opioides, al voltant del 90% desenvolupen restrenyiment.[9] El restrenyiment és més preocupant quan hi ha pèrdua de pes o anèmia, sang a les femtes, o hi ha antecedents de malaltia inflamatòria intestinal, o càncer de còlon a la família, o és de nova aparició en algú que és gran.[10]
El tractament del restrenyiment depèn de la causa subjacent i de la durada que ha estat present.[2] Les mesures que poden ajudar inclouen beure prou líquids, menjar més fibra, potser consumir mel[11] i fer exercici.[2] Si això no és efectiu, es poden recomanar laxants formadors de volum, osmòtics, suavitzants de femta o de tipus lubricant.[2] Els laxants estimulants generalment es reserven quan els altres tipus no són efectius.[2] Altres tractaments poden incloure bioretroalimentació o en casos rars cirurgia.[2]
A la població general, les taxes de restrenyiment són del 2 al 30 per cent.[12] Entre les persones grans que viuen en una residència, la taxa de restrenyiment és del 50 al 75 per cent.[9]
Causes
modificaNormalment és ocasionat per una alimentació inadequada (pobra en fibra i aigua i la manca d'exercici físic). Tot i així també pot ser causat per l'estrès o un canvi de residència. Finalment destacar que alguns fàrmacs com la codeïna o l'abús de laxants són a vegades els responsables d'aquest símptoma.
Mesures preventives
modificaHi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici físic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al vàter.
Tractament farmacològic
modificaEls laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes. Tot i així, l'abús de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacèutic prèviament. En aquest capítol es mostren els fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:[13]
Existeixen diferents tipus de laxants, en ordre de preferència de prescripció serien:
- Incrementadors del bol fecal: metilcel·lulosa (Muciplazma), plantago ovata, segó, cal una bona ingesta de líquids.
- Osmòtics: polietilenglicol (Casenglicol, Evacuante Lainco), sals de magnesi (Magnesia Cinfa, Magnesia San Pellegrino), lactulosa (EFG, Duphalac), lactitol (Emportal, Oponaf)
- Estimulants: bisacodil (DulcoLaxo), oli de ricí, senòsids (Laxante Salud, Puntual, Puntualex, Pursenid, X-Prep)
Ocasionalment es pot requerir l'ús d'una ènema de neteja. I, rarament i en pacients allitats, una extracció digital.
Referències
modifica- ↑ «Constipation and evacuation disorders». Best Pract Res Clin Gastroenterol. Baillière Tindall, vol. 23, 4, 2009, pàg. 517–30. DOI: 10.1016/j.bpg.2009.05.001. PMID: 19647687.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Constipation». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-02-2015. Arxivat de l'original el 15 March 2017. [Consulta: 14 març 2017].
- ↑ Bharucha, A. E.; Dorn, S. D.; Lembo, A.; Pressman, A. «American Gastroenterological Association medical position statement on constipation». Best Practice & Research: Clinical Gastroenterology. Baillière Tindall, vol. 144, 1, 1-2013, pàg. 211–217. DOI: 10.1053/j.gastro.2012.10.029. PMID: 23261064.
- ↑ Colombo, Jennifer M.; Wassom, Matthew C.; Rosen, John M. «Constipation and Encopresis in Childhood». Pediatrics in Review, vol. 36, 9, 01-09-2015, pàg. 392–401; quiz 402. DOI: 10.1542/pir.36-9-392. ISSN: 1526-3347. PMID: 26330473.
- ↑ «Symptoms & Causes of Celiac Disease | NIDDK». National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, 01-06-2016. Arxivat de l'original el 24 April 2017. [Consulta: 24 abril 2017].
- ↑ «The Overlap between Irritable Bowel Syndrome and Non-Celiac Gluten Sensitivity: A Clinical Dilemma». Nutrients, vol. 7, 12, 2015, pàg. 10417–26. DOI: 10.3390/nu7125541. PMC: 4690093. PMID: 26690475.
- ↑ Bharucha, AE; Pemberton, JH; Locke GR, 3rd «American Gastroenterological Association technical review on constipation.». Gastroenterology, vol. 144, 1, 1-2013, pàg. 218–38. DOI: 10.1053/j.gastro.2012.10.028. PMC: 3531555. PMID: 23261065.
- ↑ «Pernicious Anemia Clinical Presentation: History, Physical Examination» (en anglès). emedicine.medscape.com. [Consulta: 6 abril 2023].
- ↑ 9,0 9,1 «Dioctyl Sulfosuccinate or Docusate (Calcium or Sodium) for the Prevention or Management of Constipation: A Review of the Clinical Effectiveness». , 26-06-2014. PMID: 25520993.
- ↑ Brenner, DM; Shah, M «Chronic Constipation.». Gastroenterology Clinics of North America, vol. 45, 2, 6-2016, pàg. 205–16. DOI: 10.1016/j.gtc.2016.02.013. PMID: 27261894.
- ↑ Li, Yuyuan; Long, Shangqin; Liu, Qiaochu; Ma, Hong; Li, Jianxin; Xiaoking, Wei; Yuan, Jieli; Li, Ming; Hou, Minmin «Gut microbiota is involved in the alleviation of loperamide‐induced constipation by honey supplementation in mice». Food Science & Nutrition. NIH, vol. 8, 8, 08-08-2020, pàg. 4388–4398. DOI: 10.1002/fsn3.1736. PMC: 7455974. PMID: 32884719. «The results of this study suggested that honey can improve the symptoms of constipation by elevating fecal water content and intestinal transit rate in loperamide‐induced constipation model.»
- ↑ «Constipation of anorectal outlet obstruction: Pathophysiology, evaluation and management». Journal of Gastroenterology and Hepatology, vol. 21, 4, 2006, pàg. 638–646. DOI: 10.1111/j.1440-1746.2006.04333.x. PMID: 16677147.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2011.
Enllaços externs
modifica