Rūm

Rum (en àrab الروم, ar-Rūm, nom individual الرومي, ar-rūmī) és el terme utilitzat històricament pels musulmans per referir-se als romans d'Orient i, per extensió, als cristians grecs ortodoxos.^[1]

En canvi, per referir-se als cristians d'Occident, de cultura llatina, els musulmans utilitzaven el terme Ifranj, equivalent a ‘francs’.

Rum deriva de Ρωμαίοι (Romei), el nom amb el qual els ciutadans de l'Imperi Romà d'Orient es referien a si mateixos.

Els «turcs de Rum» foren els turcmans i seljúcides que, després de veure's implicats en les disputes feudals entre romans d'Orient, s'havien fet amos i senyors de les zones on havien servit com a mercenaris. Després de la batalla de Mantziciert, els turcs seljúcides ocuparen Anatòlia, on el 1081 Sulayman ibn Kutalmix establí un soldanat amb capital a Iconi (actualment Konya). Aquesta entitat fou el principal adversari dels romans d'Orient a Àsia fins al sorgiment dels otomans.

Els historiadors i geògrafs musulmans de l'edat mitjana utilitzaren el terme genèric Rum per referir-se a les zones geogràfiques dels Balcans i les parts d'Anatòlia que havien pertanyut al Soldanat de Rum.

En segles posteriors, el millet-i Rûm fou el millet grec ortodox. El nom Rum encara es fa servir avui en dia a Turquia per referir-se als ciutadans turcs de cultura grega ortodoxa que vivien abans a l'Imperi Otomà i actualment a la República de Turquia o Xipre del Nord.

Referències

↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "الروم". ISBN 978-84-412-1546-7.

Bibliografia

Ignazio Guidi, «L'Europa occidentale negli antichi geografi arabi», a: Florilegium Melchior de Vogüe, París, 1909, pàg. 263-269.
Giosuè Musca, Carlo Magno e Harun al Rashid, Bari, Dedalo, 1963.

[1] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "الروم". ISBN 978-84-412-1546-7.

[1]