Proteals
Les proteals (Proteales) són un ordre d'angiospermes del clade Eudicotyledoneae.[1] Inclou entre d'altres, els arbres del gènere Platanus, molt comuns als carrers i avingudes dels Països Catalans.
Proteales  | |
|---|---|
 Hakea laurina | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Proteales Bercht. i J.Presl, 1820 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Juss. |
Història taxonòmica
modificaEl sistema Cronquist (1981), accepta aquest ordre i l'ubica dins la subclasse Rosidae en la classe Magnoliopsida (= dicotiledònies) i li assigna dues famílies:
- ordre Proteales
- família Elaeagnaceae
- família Proteaceae
El sistema APG II (2003),[2] ubica l'ordre de les proteals dins el clade Eudicotyledoneae i li reconeix 2 (3) famílies:
- Ordre Proteales
- Família Nelumbonaceae
- Família Proteaceae [incloent-hi la família Platanaceae]*
*és opcional la segregació de la família citada.
El sistema APG III (2009),[3] ubica l'ordre de les proteals dins el clade Eudicotyledoneae i li assigna 3 famílies:
- Ordre Proteales
- Família Nelumbonaceae
- Família Platanaceae
- Família Proteaceae
El sistema APG IV (2016),[4] actualment en ús, ubica l'ordre de les proteals dins el clade Eudicotyledoneae i lo assigna 4 famílies:
- Ordre Proteales
- Família Sabiaceae
- Família Nelumbonaceae
- Família Platanaceae
- Família Proteaceae
Exemples
modificaMembres molt coneguts de l'ordre de les proteals són:
- Les plantes del gènere Protea, plantes emblemàtiques de l'Àfrica del Sud.
- El gènere Banksia d'Austràlia, un dels exemples més clars de radiació adaptativa entre les plantes.[5]
- Els arbres del gènere Platanus, molt comuns als carrers i avingudes de les nostres contrades.
Referències
modifica
- ↑ Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group (2003). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II. Botanical Journal of the Linnean Society, 2003, 141, 399–436.
- ↑ Angiosperm Phylogeny Group (2009). An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal of the Linnean Society 161(2): 105-121.
- ↑ Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, 5-2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- ↑ Mast, A. R. and Givnish, T. J. «Historical Biogeography and the Origin of Stomatal Distributions in Banksia & Dryandra (Proteaceae) Based on Their cpDNA Phylogeny». American Journal of Botany, 89, 8, 2002, pàg. 1311–1323. DOI: 10.3732/ajb.89.8.1311. ISSN 0002-9122.