[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Pont Golden Gate

pont penjant a la badia de Sant Francisco (Califòrnia)

El Pont Golden Gate és un pont penjant situat a la Badia de San Francisco (Califòrnia). Fou inaugurat el 27 de maig de l'any 1937. Té una amplada de 28 metres i 2,7 quilòmetres de longitud, i està sostingut per dues torres de 227 metres d'alçada, creua l'estret de Golden Gate (d'aquí ve el seu nom), per unir la ciutat de San Francisco, al sud, amb Comtat de Marin, al nord.[1] S'estima que uns dos mil milions de vehicles han creuat el pont des de la seva inauguració.[2] A causa del clima, el pont normalment està cobert de boira, és per això que van decidir pintar-lo de vermell, per fer-lo més visible per als vaixells.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Pont Golden Gate
Imatge
Nom en la llengua original(en) The Golden Gate Bridge Modifica el valor a Wikidata
EpònimGolden Gate Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPont penjant, pont d'acer, pont de peatge, pont de carretera i atracció turística Modifica el valor a Wikidata
Part deset meravelles del món modern Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoseph Strauss Modifica el valor a Wikidata
Enginyer estructuralJoseph Strauss Modifica el valor a Wikidata
Construcció27 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata
Obertura28 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
5 gener 1933 – 19 abril 1937construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialacer Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'ulls3 Modifica el valor a Wikidata
Mesura22.740 (alçària) cm × 67 (gàlib) m × 2.700 (amplada) cm × 273.740 (longitud) cm × 1.280 (llum màxima) m
TravessaGolden Gate Modifica el valor a Wikidata
Hi passaU.S. Route 101 a Califòrnia i California State Route 1 Modifica el valor a Wikidata
Carril6 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaComtat de Marin (Califòrnia) i San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLime Point Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 49′ 11″ N, 122° 28′ 43″ O / 37.8197°N,122.4786°O / 37.8197; -122.4786
Lloc d'Interès Històric de Califòrnia
Data18 juny 1987
Punt històric de l'enginyeria civil
Identificadorgolden-gate-bridge
Activitat
Propietat deGolden Gate Bridge, Highway and Transportation District Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgoldengate.org… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: goldengatebridge X: ggbridge Modifica el valor a Wikidata

La construcció del pont va començar el 5 de gener de 1933. Durant els quatre anys de construcció, 11 treballadors van morir, dels quals 10 van morir el mateix dia, el 17 de febrer de 1937, quan una secció d'una bastida va caure.[2] La construcció va costar 35 milions de dòlars.[3]

Història

modifica

La idea d'unir San Francisco amb el Comtat de Marin a través de l'Oceà Pacífic va sorgir el 1919, quan se li va encarregar a l'enginyer Michael O’Shaughnessy la tasca de trobar un altre enginyer capaç de dur a terme la construcció del Golden Gate. En aquell temps, l'únic mitjà de transport que permetia creuar l'estret era el Ferry, operat per l'empresa Southern Pacific, una de les més grans del segle xx.[4]

O’Shaughnessy va contractar l'enginyer Joseph Strauss, que rebria una paga de 30 milions de dòlars per la construcció del pont. Strauss va començar amb la planificació i els esbossos necessaris per la construcció i el projecte va ser aprovat al 1923 per l'estat de Califòrnia. Més tard, el 1925, centenars de ciutadans de San Francisco i el Comtat de Marin acceptaren contribuir al finançament del projecte, de manera que les expectatives eren positives.[4]

Encara que el concepte del Golden Gate va ser acceptat per una majoria de la població, es va aturar temporalment degut a l'oposició d'una sèrie de negocis que transportaven béns a través de la badia; els qual argumentaven que la construcció del pont perjudicaria greument els seus ingressos comercials, afectaria a la vida marina i els paisatges de la badia, i més important: no seria capaç de suportar un terratrèmol com el terratrèmol de San Francisco de 1906.[4]

En mig d'aquesta incertesa, Strauss va aconseguir reunir un equip d'enginyers per agilitzar el procés de disseny del pont. Un dels enginyers del seu nou equip, Leon Moisseiff, va millorar el disseny original del pont emprant cables que el permetrien suportar grans ràfegues de vents. Mentrestant, Charles Ellis va calcular les equacions matemàtiques necessàries per dur a terme la construcció.[5]

Finalment, i després de molts contratemps, la construcció del Golden Gate va finalitzar el 19 d'abril de 1937 i el pont va ser obert al públic el 27 de maig del mateix any.[5]

Disseny

modifica
 
El pont Golden Gate i Fort Point.

Strauss va ser l'enginyer en cap encarregat del disseny global i la construcció del projecte del pont.[6] Tanmateix, com que tenia poca experiència amb els dissenys de suspensió de cables,[7] la responsabilitat de gran part de l'enginyeria i l'arquitectura va recaure en altres experts. La proposta de disseny inicial de Strauss (dos trams dobles en voladís enllaçats per un segment de suspensió central) era inacceptable des del punt de vista visual. El disseny final de la suspensió elegant va ser concebut i defensat per Leon Moisseiff, l'enginyer del pont de Manhattan a la ciutat de Nova York.[8]

Irving Morrow, un arquitecte relativament desconegut, va dissenyar la forma general de les torres del pont, l'esquema d'il·luminació i els elements Art Déco, com ara la decoració de la torre, els fanals, la barana i les passarel·les. El famós color taronja va ser una selecció personal de Morrow, guanyant sobre altres possibilitats, inclosa la de l'Armada dels Estats Units de pintar-lo amb ratlles negres i grogues per garantir la visibilitat als vaixells que passaven.[6][9]

L'enginyer Charles Alton Ellis, col·laborant a distància amb Moisseiff, va ser l'enginyer principal del projecte.[10] Moisseiff va produir el disseny estructural bàsic, introduint la seva "teoria de la desviació" per la qual una carretera prima i flexible es flexionaria amb el vent, reduint molt l'estrès mitjançant la transmissió de forces a través de cables de suspensió a les torres del pont.[10] Encara que el disseny del pont Golden Gate ha demostrat ser sòlid, un disseny posterior de Moisseiff, el pont de Tacoma Narrows, es va esfondrar en una forta tempesta de vent poc després de ser completat, a causa d'un aleteig aeroelàstic inesperat.[11] Ellis també va tenir l'encàrrec de dissenyar un "pont dins d'un pont" al contrafort sud, per evitar la necessitat d'enderrocar Fort Point, una fortificació anterior a la Guerra Civil considerada, fins i tot aleshores, digne de conservació històrica. Va dibuixar un elegant arc d'acer que abastava el fort i portava la carretera fins a l'ancoratge sud del pont.[12]

Ellis va ser un erudit i matemàtic grec que en un moment va ser professor d'enginyeria de la Universitat d'Illinois tot i no tenir cap títol d'enginyer. Finalment, es va llicenciar en enginyeria civil a la Universitat d'Illinois abans de dissenyar el pont Golden Gate i va passar els últims dotze anys de la seva carrera com a professor a la Universitat Purdue. Es va convertir en un expert en disseny estructural, escrivint el llibre de text estàndard de l'època.[13] Ellis va fer gran part del treball tècnic i teòric que va construir el pont, però no va rebre cap reconeixement durant la seva vida. El novembre de 1931, Strauss va acomiadar Ellis i el va substituir per un antic subordinat, Clifford Paine.[13] Ellis, obsessionat amb el projecte i incapaç de trobar feina en altres llocs durant la Gran Depressió, va continuar treballant 70 hores setmanals sense remuneració, i finalment va dedicar deu volums de càlculs manuals.[13]

Amb la mirada cap a l'autopromoció i la posteritat, Strauss va restar importància a les contribucions dels seus col·laboradors que, tot i rebre poc reconeixement o compensació,[7] són en gran part responsables de la forma final del pont. Va aconseguir que se'l reconegués com el màxim responsable del disseny i la visió del pont.[13] Només molt més tard es van apreciar adequadament les contribucions dels altres membres de l'equip de disseny.[13] El maig de 2007, el Golden Gate Bridge District va emetre un informe formal sobre 70 anys de gestió del famós pont i va decidir reconèixer la tasca d'Ellis en el disseny del pont.

 
Panoràmica que mostra l'alçada, la profunditat i la longitud de l'envergadura d'extrem a extrem, mirant cap a l'oest
 
Panorama del pont Golden Gate al capvespre, vist des del nord de l'illa d'Alcatraz

Trànsit

modifica

La majoria de mapes i senyalització marquen el pont com a part de la concurrència entre la Ruta 101 dels EUA i la Ruta 1 de l'estat de Califòrnia. Encara que forma part del sistema d'autopistes nacionals, el pont no forma part oficialment del sistema d'autopistes de Califòrnia. Per exemple, sota el codi de carrers i carreteres de Califòrnia § 401, la ruta 101 acaba a "l'aproximació al pont Golden Gate" i després es reprèn en "un punt del comtat de Marin enfront de San Francisco". El Golden Gate Bridge, Highway and Transportation District té jurisdicció sobre el segment de la carretera que creua el pont en lloc del Departament de Transport de Califòrnia (Caltrans).

Ús i turisme

modifica

El pont és popular entre vianants i ciclistes, i es va construir amb passarel·les a banda i banda dels sis carrils de circulació de vehicles. Inicialment, estaven separats dels carrils de circulació només per una vorera metàl·lica, però l'any 2003 es van afegir baranes entre les passarel·les i els carrils de circulació, principalment com a mesura per evitar que els ciclistes caiguessin a la calçada. El pont va ser designat com a part de la Ruta de Bicicletes dels EUA 95 el 2021.

La passarel·la principal es troba al costat est, i està oberta tant per a vianants com per a bicicletes des del matí fins a mitja tarda durant els dies laborables (5:00 a.m. a 3:30 p.m.), i només per als vianants durant la resta de l'horari diürn (fins a les 18:00 o a les 21:00 durant l'horari d'estiu). La passarel·la de llevant està reservada per als vianants els caps de setmana (5:00 a.m. a 6:00 p.m., o de 21:00 h durant el DST), i està oberta exclusivament als ciclistes al vespre i durant la nit, quan està tancada als vianants. La passarel·la oest està oberta només per als ciclistes i només durant les hores en què no estan permesos a la passarel·la est.

Peatges

modifica

Tarifes actuals de peatge

modifica

Els peatges només es cobren del trànsit en direcció sud a la plaça de peatge del costat de San Francisco del pont. El peatge totalment electrònic està en vigor des del 2013, i els conductors poden pagar mitjançant el dispositiu de cobrament electrònic de peatge FasTrak, mitjançant el programa de peatge de matrícules o mitjançant un pagament únic en línia. A partir de l'1 de juliol de 2022 fins al 30 de juny de 2023, la tarifa de peatge habitual per als cotxes de passatgers és de 8,80 dòlars, i els usuaris de FasTrak paguen un peatge amb descompte de 8,40 dòlars. Durant les hores punta de trànsit, els vehicles compartits que porten tres o més persones o les motocicletes paguen un peatge amb descompte de 3,50 dòlars

Suïcidis

modifica

El pont Golden Gate és el lloc de suïcidi més utilitzat del món.[14] El tauler es troba a uns 245 peus (75 m) per sobre de l'aigua.[15] Després d'una caiguda de quatre segons, els saltadors colpegen l'aigua a uns 120 km/h (30 m/s). La majoria moren per un trauma d'impacte. Al voltant del 5% sobreviu a l'impacte inicial però generalment s'ofega o mor d'hipotèrmia a l'aigua freda.[16][17]

Després d'anys de debat i s'estima que més de 1.500 morts, l'abril de 2017 es van començar a instal·lar barreres suïcides, que consistien en una xarxa d'acer inoxidable que s'estén a 20 peus des del pont, recolzada per acer estructural a 20 peus sota la passarel·la.[18] Es va estimar per primera vegada que trigaria uns quatre anys amb un cost de més de 200 milions de dòlars.[19] El desembre de 2019, es va informar que la construcció de la xarxa de prevenció del suïcidi s'havia endarrerit dos anys perquè el contractista principal, Shimmick Construction Co, s'havia venut el 2017, fet que va provocar la desacceleració de diversos projectes existents. A partir de desembre de 2019, la data de finalització de la xarxa del pont Golden Gate es va fixar per al 2023.[20][21]

Referències

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont Golden Gate
  1. ↑ «Pont Golden Gate». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Frequently Asked Questions about the Golden Gate Bridge» (en anglès). Arxivat de l'original el 10 d’agost 2015. [Consulta: 27 febrer 2016].
  3. ↑ «Construction Contracts and Cost» (en anglès). [Consulta: 27 febrer 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Editors, History com. «Golden Gate Bridge» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 «History of the Golden Gate Bridge». [Consulta: 30 abril 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 Sigmund, Pete. «The Golden Gate: 'The Bridge That Couldn't Be Built'». Construction Equipment Guide, 2006. Arxivat de l'original el 16 de desembre 2019. [Consulta: 31 maig 2007].
  7. ↑ 7,0 7,1 «People and Events: Joseph Strauss (1870–1938)». Public Broadcasting Service. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2007. [Consulta: 12 desembre 2007].
  8. ↑ «Golden Gate Bridge Design» (en anglès). Golden Gate Bridge, Highway and Transportation District. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2017. [Consulta: 27 novembre 2017].
  9. ↑ «Irving Morrow | American Experience | PBS» (en anglès). [Consulta: 5 octubre 2019].
  10. ↑ 10,0 10,1 «American Experience:Leon Moisseiff (1872–1943)». Public Broadcasting Service. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2007. [Consulta: 7 novembre 2007].
  11. ↑ «Resonance, Tacoma Narrows Bridge Failure». American Journal of Physics, 59, 2, 1991, pàg. 118–124. DOI: 10.1119/1.16590.
  12. ↑ «The Point of Fort Point: A Brief History». Golden Gate Bridge Highway and Transportation District. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2018. [Consulta: 2 novembre 2018].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «The American Experience:Charles Alton Ellis (1876–1949)». Public Broadcasting Service. Arxivat de l'original el 27 de març 2009. [Consulta: 7 novembre 2007].
  14. ↑ Bone, James «Golden Gate bridge in San Fransico [sic] gets safety net to deter suicides». The Times, 13-10-2008.
  15. ↑ «Suspension Bridges» p. 5. Arxivat de l'original el 12 juliol 2003.
  16. ↑ «Lethal Beauty. No easy death: Suicide by bridge is gruesome, and death is almost certain. The fourth in a seven-part series on the Golden Gate Bridge barrier debate.». San Francisco Chronicle, 02-11-2005 [Consulta: 3 juny 2014].
  17. ↑ Bateson, John. «The suicide magnet that is the Golden Gate Bridge». Los Angeles Times, 29-09-2013. [Consulta: 14 octubre 2013].
  18. ↑ Houston, Will «Golden Gate Bridge suicide barrier starting to take shape». Ukiah Daily Journal, 18-02-2019.
  19. ↑ «Suicide Barriers Going Up At Golden Gate Bridge After Over 1.5K Deaths» (en anglès). CBS Broadcasting Inc., 13-04-2017. [Consulta: 27 novembre 2017].
  20. ↑ «Construction of Suicide Net at Golden Gate Bridge Is 2 Years Behind Schedule». KTLA, 13-12-2019. Arxivat de l'original el 5 de gener 2020. [Consulta: 14 desembre 2019].
  21. ↑ «Golden Gate Bridge Suicide Deterrent Net Project Update». Golden Gate Bridge Highway & Transportation District, 12-12-2019.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pont_Golden_Gate&oldid=34095376»