Pentosa
Una pentosa és un monosacàrid fet per 5 carbonis.[1][2] Les pentoses estan organitzades en dos grups. Les aldopentoses tenen un grup funcional aldehid a la posició 1. Les cetopentoses tenen un grup funcional cetona en la posició 2 o 3. Algunes de les pentoses més notables són la ribosa que juntament amb un àcid fosfòric i una base nitrogenada forma l'ARN i també cal mencionar la desoxirribosa que amb els dos components mencionats anteriorment, forma, de la mateixa manera, l'ADN. Quan se ciclen originen formes furanoses.
Els grups aldehid i cetona d'aquests glúcids reaccionen amb els seus grups funcionals hidroxil veïns per formar hemiacetals intramoleculars i hemicetals respectivament. L'estructura en anell resultant està relacionada amb el furà i se'n diu furanosa. L'anell espontàniament s'obre i es tanca adoptant les configuracions α i β. Aquest procés rep el nom de mutarotació. La ribosa és un constituent de l'ARN, i la desoxirribosa de l'ADN. Un polímer compost de sucres pentosa rep el nom de pentosan.
Aldopentoses
modificaLes aldopentoses tenen tres centres quirals i per tant són possibles 8 estereoisòmers diferents.
D-Arabinosa |
D-Lixosa |
D-Ribosa |
D-Xilosa |
L-Arabinosa |
L-Lixosa |
L-Ribosa |
L-Xilosa |
Cetopentoses
modificaLes 2-cetopentoses tenen dos centres quirals i són possibles 4 estereoisòmers diferents. Les 3-cetopentoses són rares.
D-Ribulosa |
D-Xilulosa |
L-Ribulosa |
L-Xilulosa |
Referències
modifica- ↑ «Pentosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pentose, Merriam-Webster