Pedrera

Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.^[1]^[2] Les principals roques obtingudes en les pedreres són: marbres, granits, calcàries, travertins i pissarres.^[3]^[4] Solen tenir noms específics segons la mena de pedra se n'extreu, i així hom les anomena guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra que se n'obtingui sigui per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc.^[1] Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat acostuma a originar seriosos problemes d'impacte ambiental,^[5] principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.

Tipus de roca de les pedreres

Guix
Porcellana
Escòria volcànica
Argila
Carbó
Àrids de construcció
Coquina
Diabasa
Gabre
Granit
Basalt
Andesita
Andesita basàltica
Arenisca
Laterita ^[6]
- Angkor Wat.^[7]

Pedreres notables

Pedreres clàssiques

Pedrera del Pentèlic, de marbre blanc.^[8]
Pedrera de Carrara, de marbre.^[9]^[10]

Pedreres de l'Antic Egipte ^[11]

Pedrera de Tura, de calissa de qualitat.
Pedrera de Siena, de granit rosa.^[12]

Pedreres catalanes

Pedrera de Montjuïc
- Entrant al segle xvii el jesuïta Pere Gil escrivia: «La montanya de Mont Juich junt a Barcelona es de consideració per averse edificada della tota Barcelona. Diuen que la pedra creyx en ella: y que se a treta mes pedra della que no pujaria tota la dita montanya. Les moles della van per tot lo mon.»^[13]^[14]
Pedrera de la Vallençana, pedrera situada al terme municipal de Badalona.
Pedrera dels Ocells, antiga pedrera ubicada a Barcelona
Pedrera romana del Mèdol, antiga pedrera romana prop de Tarragona.
Pedra de Montserrat.^[15]

Eines usades a les pedreres

Carreta usada per transportar pedres.

Els picapedrers disposaven de diferents eines i instruments per realitzar la seva feina. Un dels elements que els facilitava la feina eren els carros que utilitzaven per transportar les pedres, una d'aquestes carretes es pot veure al Museu d'Història de Girona.

Eines manuals

Algunes de les eines manuals són les següents:

Eines dels trencadors

Les eines bàsiques que empraven els trencadors eren l'escoda, el tallant, el picot de regatar, la picassa de diferents mides, el perpal, el càvec, l'escaire, les regles i les galgues o la règia, el xerrac, el punxó de ferro per marcar, i els tascons i les llaunes.

Eines modernes

Els picapedrers actuals, a més de les eines manuals tradicionals, disposen d'eines amb motors elèctrics o pneumàtics. Algunes d'aquestes eines o sistemes de treball són noves: moles per a tallar, freses mecàniques, tall amb serres de cadena (per a pedres), tall per cable amb abrasiu,^[16] tall per aigua a pressió, …^[17]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «pedrera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
↑ «cava nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].
↑ «Cantera | Definición Arquitectura» (en castellà). [Consulta: 4 abril 2021].
↑ «Mining - Quarrying» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2021].
↑ Society, National Geographic. «quarry» (en anglès), 13-06-2011. [Consulta: 4 abril 2021].
↑ Karra, R.C.; C, G.B.; P, S.R.. Mine Waste Utilization (en romanès). CRC Press, 2022, p. 3-PA27. ISBN 978-1-000-60273-9 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Bonfitto, P.L.. World Architecture and Society [2 volumes: From Stonehenge to One World Trade Center [2 volumes]]. Bloomsbury Publishing, 2021, p. 529. ISBN 978-1-4408-6585-5 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Lefèvre, A.; Fuertes, M.S.. Las maravillas de la arquitectura (en castellà). Soriano Fuertes, 1867, p. 85 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Breislak, S. Institutions géologiques. Traité sur la structure extérieure du globe, ou Institutions géologiques ... Avec un atlas de 56 planches (en francès), 1822, p. 461 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Barrie, B.L.; Engelmann, C. Heróis caídos. A vida de Galileu, Michelangelo e Gutenberg. (en portuguès). Babelcube Incorporated, 2017, p. 55. ISBN 978-1-5071-6420-4 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Weeks, J.; Ferrer, M.T.. Las pirámides (en castellà). Ediciones Akal, 1990, p. 22. ISBN 978-84-7600-517-0 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Diccionario universal de la lengua castellana, ciencias y artes: enciclopedia de los conocimientos humanos... (en castellà). Astort hermanos, editores, 1878, p. 6 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Roca, E. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències i Tecnologia, 2000, p. 79. ISBN 978-84-7283-490-3 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ de Capmany y de Montpalau, A. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad (en castellà). En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 1-PA256 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ Aguiló, F.X.A.. L'església nova de Montserrat (1560-1592-1992) (en francès). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 33. ISBN 978-84-7826-333-2 [Consulta: 26 agost 2023].
↑ «COMO se HACE el piso de MÁRMOL». [Consulta: 26 agost 2023].
↑ L'ofici mil·lenari de picapedrer. TV3. Els matins.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pedrera

[:0-1] 1,0 ^1,1 «pedrera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].

[2] «cava nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 octubre 2022].

[3] «Cantera | Definición Arquitectura» (en castellà). [Consulta: 4 abril 2021].

[4] «Mining - Quarrying» (en anglès). [Consulta: 4 abril 2021].

[5] Society, National Geographic. «quarry» (en anglès), 13-06-2011. [Consulta: 4 abril 2021].

[Karra_C_P_2022_p._3-PA27-6] Karra, R.C.; C, G.B.; P, S.R.. Mine Waste Utilization (en romanès). CRC Press, 2022, p. 3-PA27. ISBN 978-1-000-60273-9 [Consulta: 26 agost 2023].

[Bonfitto_2021_p._529-7] Bonfitto, P.L.. World Architecture and Society [2 volumes: From Stonehenge to One World Trade Center [2 volumes]]. Bloomsbury Publishing, 2021, p. 529. ISBN 978-1-4408-6585-5 [Consulta: 26 agost 2023].

[Lefèvre_Fuertes_1867_p._85-8] Lefèvre, A.; Fuertes, M.S.. Las maravillas de la arquitectura (en castellà). Soriano Fuertes, 1867, p. 85 [Consulta: 26 agost 2023].

[Breislak_1822_p._461-9] Breislak, S. Institutions géologiques. Traité sur la structure extérieure du globe, ou Institutions géologiques ... Avec un atlas de 56 planches (en francès), 1822, p. 461 [Consulta: 26 agost 2023].

[Barrie_Engelmann_2017_p._55-10] Barrie, B.L.; Engelmann, C. Heróis caídos. A vida de Galileu, Michelangelo e Gutenberg. (en portuguès). Babelcube Incorporated, 2017, p. 55. ISBN 978-1-5071-6420-4 [Consulta: 26 agost 2023].

[Weeks_Ferrer_1990_p._22-11] Weeks, J.; Ferrer, M.T.. Las pirámides (en castellà). Ediciones Akal, 1990, p. 22. ISBN 978-84-7600-517-0 [Consulta: 26 agost 2023].

[Astort_hermanos,_editores_1878_p._6-12] Diccionario universal de la lengua castellana, ciencias y artes: enciclopedia de los conocimientos humanos... (en castellà). Astort hermanos, editores, 1878, p. 6 [Consulta: 26 agost 2023].

[Roca_2000_p._79-13] Roca, E. Montjuïc, la muntanya de la ciutat. Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències i Tecnologia, 2000, p. 79. ISBN 978-84-7283-490-3 [Consulta: 26 agost 2023].

[de_Capmany_y_de_Montpalau_1779_p._1-PA256-14] Capmany y de Montpalau, A. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad (en castellà). En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p. 1-PA256 [Consulta: 26 agost 2023].

[Aguiló_1992_p._33-15] Aguiló, F.X.A.. L'església nova de Montserrat (1560-1592-1992) (en francès). Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 33. ISBN 978-84-7826-333-2 [Consulta: 26 agost 2023].

[YouTube_m247-16] «COMO se HACE el piso de MÁRMOL». [Consulta: 26 agost 2023].

[17] L'ofici mil·lenari de picapedrer. TV3. Els matins.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]