Paper de fumar
Un paper de fumar o paper de caragolar és un paper que s'utilitza per embolicar cigarrets. El paper de fumar té un extrem engomat, amb un gramatge que oscil·la entre 12 i 25 g/m² en funció de la seva composició, marques i usos. Algunes de les marques més famoses són "Smoking", "Raw", "OCB" i "Rizzla".[1]
- Filtre de cigarret
- Paper imitació de suro
- Paper de cigar
- Tabac
- Càpsula (opcional, no mostrat)
- Tinta (no mostrat)
- Goma (no mostrat)
Additius
modificaEl paper de fumar fabricat conté additius que s'utilitzen per controlar la combustió del cigarret.[2]
Història
modificaEl paper de fumar es va inventar a Catalunya a principis del segle XVIII, segurament a la zona de Capellades. A les valls fluvials centrals hi havia des de segles enrere famílies amb molins d'aigua que servien per fabricar paper. El tabac, originari de les colònies castellanes d'Amèrica, havia arribat a la península i havia arrelat a les classes benestants. Es fumava en pipa, en forma de cigars (purs rudimentaris) i s'aspirava en pols. Alguns mariners tenia el costum de mastegar-lo. En un moment incert, la gent corrent que no es podia permetre comprar tabac va començar a embolicar burilles i restes de la planta amb qualsevol paper per intentar fumar. El resultat era un petit i compacte cigar molt tosc que no es consumia bé i feia molt de fum. Les papereres catalanes van veure-hi negoci i van inventar un paper blanc, extremadament fi i que permetia una combustió molt eficient, permetent assaborir el tabac i reduint el preu de venda. Aquest nou paper va rebre el nom de paper d'ensigarrar i ràpidament es va estendre a les Amèriques, on li deien papel catalán o papel de Barcelona.[3][4][5]
Les papereres catalanes es van abocar a la producció de paper d'ensigarrar, juntament amb les valencianes d'Alcoi, i en l'època napoleònica aquest nou paper s'estendria a França. Les tropes franceses van portar el seu ús arreu d'Europa, on el tabac pràcticament no es coneixia.[6]
Entre els segles XVIII i XIX, Capellades i el seu entorn van constituir un dels centres paperers més importants d'Europa, especialitzat en paper de barba de primera qualitat i paper de fumar. Fabricants com els Romaní, Soteras, Guarro, Serra o Romeu, entre d’altres, abastien gran part del mercat espanyol, d’Amèrica del sud i Filipines.[7]
Una de les marques de paper d'ensigarrar més famoses que naixerien a la província de Barcelona va ser El Pino, de la família Miquel, que el 1924 es convertiria en Smoking.[8] Els francesos usarien el nom de cigarette, que faria fortuna i que deriva de cigar, mot del maia siyar. En castellà arrelaria cigarro i en català cigarreta.[9][10]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. 7th. Wiley, 2007, p. 1–157. DOI 10.1002/14356007.a18_545. «Paper and Pulp»
- ↑ Jean Guéguen, laborantin à la papeterie d'Odet - GrandTerrier, 14 avril 2007
- ↑ Condominas, Marta. Els invents catalans. Barcelona: L'Arca, p. 30. ISBN 978-84-124149-0-5.
- ↑ «La creació catalana de la cigarreta». El Gat Saberut. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «La liada historia del papel de fumar» (en castellà). El País.
- ↑ «La producción de papel de fumar en España: un dinamismo singular» (en castellà). Miquel Gutiérrez i Poch.
- ↑ «El Museu Molí Paperer de Capellades» (en català).
- ↑ «La liada historia del papel de fumar» (en castellà). El País. [Consulta: 13 setembre 2014].
- ↑ «RAE» (en castellà).
- ↑ «DEIEC» (en català).