Nesosilicat
Els nesosilicats (del grec νησος nēsos, illa), també coneguts com a ortosilicats, són un tipus de silicats compostos per silici i oxigen, amb unions iòniques i covalents. Els nesosilicats presenten un empaquetatge dens, la qual cosa els confereix molta densitat i una gran duresa. D'altra banda, l'absència de cadenes i d'exfoliació repercuteix en el caràcter quasi sempre equidimensional de llurs cristalls.[1]
Els silicats corresponen a minerals formats essencialment per grups tetraèdrics SiO₄: la unió d'un àtom de silici amb quatre àtoms d'oxigen, conformant un tetràedre aïllat. Els silicats poden unir els silicis i els oxígens directament o bé a través d'altres àtoms, en aquest segon cas contenen un enllaç iònic amb un àtom metall com ara sodi, calci, ferro, alumini, potassi, magnesi, etc.
Entre els nesosilicats més coneguts trobem alguns silicats d'alumini, com el caolí o les argiles, els granats (pirop, almandina, grossulària, espessartina, andradita i uvarovita), l'olivina, el topazi, el zircó (silicat de zirconi), la wil·lemita, la humita o la cerita. Alguns nesosilicats transparents s'usen en joieria com a pedres precioses (topazi, zircó) o com a pedres semiprecioses (granat, olivina). També són nesosilicats els següents grups de minerals: grup de la fenaquita, grup del granat, grup de l'olivina, grup del zirconi, grup Al₂SiO₅ i el grup de la humita.
Segons la Classificació de Nickel-Strunz, l'estructura dels minerals nesosilicats és la següent:[2]
- 09.A - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats)
- 9.AA - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]
- 09.AA.05 - Eucryptita, fenaquita, wil·lemita
- 09.AA.10 - Liberita
- 9.AB - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [4] i major coordinació
- 09.AB.05 - Trimerita
- 09.AB.10 - Larsenita
- 09.AB.15 - Esperita
- 09.AB.20 - Rondorfita
- 9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]
- 09.AC.05 - Faialita, forsterita, glaucocroita, kirschsteinita, laihunita, liebenbergita, tefroïta
- 09.AC.10 - Monticel·lita
- 09.AC.15 - Brunogeierita, ringwoodita
- 09.AC.20 - Chesnokovita
- 9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació
- 09.AD.05 - Larnita
- 09.AD.10 - Calcio-olivina
- 09.AD.15 - Merwinita
- 09.AD.20 - Bredigita
- 09.AD.25 - Andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoita, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoita, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiita, eltyubyuita
- 09.AD.30 - Coffinita, hafnon, torita, thorogummita, zircó, stetindita
- 09.AD.35 - Huttonita, tombarthita-(Y)
- 09.AD.40 - Eulitina
- 09.AD.45 - Reidita
- 9.AE - Nesosilicats amb anions addicionals (O,OH,F,H₂O); cations en coordinació tetraèdrica [4]
- 09.AE.05 - Beril·lita
- 09.AE.10 - Euclasa
- 09.AE.15 - Sverigeita
- 09.AE.20 - Hodgkinsonita
- 09.AE.25 - Gerstmannita
- 09.AE.30 - Clinohedrita
- 09.AE.35 - Stringhamita
- 09.AE.40 - Katoptrita
- 09.AE.45 - Yeatmanita
- 09.AE.50 - Sphaerobertrandita
- 9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]
- 09.AF.05 - Sil·limanita
- 09.AF.10 - Andalucita, kanonaita
- 09.AF.15 - Kyanita
- 09.AF.20 - Mullita, krieselita
- 09.AF.23 - Boromullita
- 09.AF.25 - Yoderita
- 09.AF.30 - Magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi
- 09.AF.40 - Norbergita
- 09.AF.45 - Al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeita, hidroxilcondrodita
- 09.AF.50 - Humita, manganhumita
- 09.AF.55 - Clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita
- 09.AF.60 - Leucofoenicita
- 09.AF.65 - Ribbeita
- 09.AF.70 - Jerrygibbsita
- 09.AF.75 - Franciscanita, örebroita, welinita
- 09.AF.80 - El·lenbergerita
- 09.AF.85 - Sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita
- 09.AF.90 - Poldervaartita, olmiita
- 9.AG - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en coordinació > [6] +- [6]
- 09.AG.05 - Abswurmbachita, braunita, neltnerita, braunita-II
- 09.AG.10 - Långbanita
- 09.AG.15 - Malayaita, titanita, vanadomalayaita, natrotitanita
- 09.AG.20 - Cerita-(Ce), cerita-(La), aluminocerita-(Ce)
- 09.AG.25 - Trimounsita-(Y), yftisita-(Y)
- 09.AG.30 - Sitinakita
- 09.AG.35 - Kittatinnyita
- 09.AG.40 - Natisita, paranatisita
- 09.AG.45 - Törnebohmita-(Ce), törnebohmita-(La)
- 09.AG.50 - Kuliokita-(Y)
- 09.AG.55 - Chantalita
- 09.AG.60 - Mozartita, vuagnatita
- 09.AG.65 - Hatrurita
- 09.AG.70 - Jasmundita
- 09.AG.75 - Afwillita
- 09.AG.80 - Bultfonteinita
- 09.AG.85 - Zoltaiita
- 09.AG.90 - Tranquillityita
- 9.AH - Nesosilicats amb CO₃, SO₄, PO₄, etc.
- 09.AH.05 - Iimoriita-(Y)
- 09.AH.10 - Tundrita-(Ce), tundrita-(Nd)
- 09.AH.15 - Spurrita
- 09.AH.20 - Ternesita
- 09.AH.25 - Britholita-(Ce), britholita-(Y), el·lestadita-(Cl), fluorbritholita-(Ce), fluorel·lestadita, hidroxilel·lestadita, mattheddleita, tritomita-(Ce), tritomita-(Y), fluorcalciobritholita, fluorbritholita-(Y)
- 9.AJ - Nesosilicats amb triangles de BO₃ i/o B[4], tetraèdres de Be[4], compartint vèrtex amb SiO₄
- 09.AJ.05 - Grandidierita, ominelita
- 09.AJ.10 - Dumortierita, holtita, magnesiodumortierita
- 09.AJ.15 - Garrelsita
- 09.AJ.20 - Bakerita, datolita, gadolinita-(Ce), gadolinita-(Y), hingganita-(Ce), hingganita-(Y), hingganita-(Yb), homilita, melanocerita-(Ce), minasgeraisita-(Y), calcibeborosilita-(Y)
- 09.AJ.25 - Stillwellita-(Ce)
- 09.AJ.30 - Cappelenita-(Y)
- 09.AJ.35 - Okanoganita-(Y), vicanita-(Ce), hundholmenita-(Y), prosxenkoïta-(Y)
- 09.AJ.40 - Jadarita
- 9.AK - Uranil neso- i polisilicats
- 09.AK.05 - Soddyita
- 09.AK.10 - Cuprosklodowskita, oursinita, sklodowskita
- 09.AK.15 - Boltwoodita, kasolita, natroboltwoodita, β-uranofana, uranofana
- 09.AK.20 - Swamboita
- 09.AK.25 - Haiweeita, metahaiweeita, ranquilita
- 09.AK.30 - Weeksita, coutinhoita
- 09.AK.35 - Ursilita, magnioursilita, calcioursilita
- 09.AK.40 - Uranosilita
- 9.AA - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació tetraèdrica [4]
Referències
modifica- ↑ «Nesosilicat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nickel-Strunz Classification - SILICATES (Germanates) 10th edition» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 maig 2016].