Morvan Marchal
Morvan Marchal (Vitré, 31 de juliol de 1900 - París, 13 d'agost de 1963) fou un arquitecte i militant nacionalista bretó. Estudià arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Rennes i el 1918 participà en la fundació del Grup Regionalista Bretó amb Camille Le Mercier d'Erm, Job Loyant et Job de Roincé,[1] influït pel regionalisme monàrquic i dretà de Charles Maurras.[2] Les seves inquietuds artístiques el van dur a militar al grup artístic bretó Seiz Breur i el 1923 va dissenyar la bandera de Bretanya, coneguda amb el nom de gwenn ha du (blanc i negre).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1900 Vitré (Bretanya) |
| Mort | 13 agost 1963 (63 anys) hospital Lariboisière (França) |
| Sepultura | Châteaugiron |
| Formació | Escola de Belles Arts de Rennes |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, comentarista, editor, escriptor |
| Ocupador | Escola de Belles Arts de Rennes |
| Partit | Partit Autonomista Bretó |
| Membre de | |
| Moviment | Seiz Breur |
| Professors | Emmanuel Le Ray |
| Nom de ploma | Morvan Marchal |
| Participà en | |
| Moviment bretó |
|
| Obra | |
Obres destacables
| |
El 1927 participà en la fundació del Partit Autonomista Bretó (PAB) a Rosporden, del que en formà part del comitè director, però s'oposà a la línia nacionalista d'Olier Mordrel i encoratjà una línia federalista[3] des de la revista Breiz Atao, que dirigia des de 1928. Després del fracàs electoral del PAB a les eleccions de 6 d'abril de 1930, ell i Maurice Duhamel dimitiren i deixaren la direcció del partit a Olier Mordrel i François Debeauvais.[4] Aleshores fundà la Lliga Federalista de Bretanya i el 1932 la revista La Bretagne fédérale. El 1934 transformà la Lliga en Moviment Federalista de Bretanya amb Gestalen, Francis Bayer du Kern, Goulven Mazéas i Rafig Tullou, que el 1938 signaren un Manifest dels federalistes bretons.
Durant la Segona Guerra Mundial encoratjà la revista neodruídica Nemeton amb Rafig Tullou i Gwilherm Berthou Kerverziou, l'objectiu del qual era, més enllà dels estudis esotèrics sobre el druidisme com a tal, denunciar influència catòlica a Bretanya en nom d'una suposada vinculació de la germandat racial de la pàtria celta a la "Nova Europa" nòrdica, que es construïa a Alemanya amb les conquestes del Tercer Reich. Per aquest motiu i per haver estat vinculat al Reagrupament Nacional Popular de Marcel Déat,[5] el 1945 fou condemnat a 5 anys d'indignitat nacional.
Després de la guerra s'instal·là a París, on hi treballà com a empleat de la companyia del gas. També va col·laborar amb algunes publicacions vinculades a membres de la francmaçoneria. Va viure en condicions precàries fins que va morir a l'Hospital Lariboisière de París. Un carrer de Vitré porta el seu nom.
Referències
modifica- ↑ Michel Nicolas, Histoire de Mouvement Breton, Syros, 1982, p 74
- ↑ Daniel Le Couédic, Dalc'homp Soñj, n° 24, p. 35, « Les visages et masques du fédéralisme breton »
- ↑ Michel Nicolas, Histoire de Mouvement Breton, Syros, 1982, pp 78-79
- ↑ Kristian Hamon, Les Nationalistes bretons sous l'Occupation, ch. « Le Mouvement breton : rappel historique », pages 19 à 29, Yoran embanner, Fouesnant, 2005, ISBN 2-914855-19-2;
- ↑ Ouest-France du 9 février 1945