Mojeño-trinitario
El mojeño-trinitario és una llengua que pertany a l'extensa família lingüística arawak. Es parla a Bolívia, concretament en tot el Territori del Parc Nacional Isiboro-Secure (TIPNIS), al Territori Indígena Multiètnic (TIM), al llarg del riu Mamoré (a Rosario), a la ciutat de Trinidad, i al voltant de les poblacions de San Lorenzo i San Francisco.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Departament de Beni |
| Estat | Bolívia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües mojo | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | trn |
| Glottolog | trin1274 |
| Ethnologue | trn |
| IETF | trn |
| Endangered languages | 2909 |
Des de la promulgació del decret suprem Núm 25894 l'11 de setembre de 2000, el trinitario és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[1] Va ser inclòs a la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009 (amb el nom de mojeño-trinitario).[2]
El trinitari compta amb 3.140 parlants aproximadament i, per això, és considerada una llengua en perill de desaparició. Comparada amb les altres llengües del tronc mojo (ignaciano, javeriano i loretano), el trinitario és la llengua mojeña més important quant al nombre de parlants. No obstant això, a Trinidad i a San Lorenzo de Moxos s'evidencia una pèrdua ràpida de l'idioma per part de les generacions joves, els quals parlen només castellà. La situació és diferent en el Parc Nacional Isidoro-Sécure, on els nens encara parlen l'idioma indígena.
Com assenyala Rose (2012), els noms de les quatre varietats mojeñas: trinitario, ignaciano, loretano i javeriano, corresponen a missions jesuïtes de finals de segle xvii. Es creu, però, que haurien existit més diferències dialectals abans de l'època de les missions, quan la política lingüística tenia com a meta reduir la varietat lingüística a alguns "idiomes generals".
El mojeño-trinitario és una de les poques llengües arawak parlades a Bolívia, juntament amb el baure i el machineri. Dins el grup mojeño, sembla que el javeriano i el loretano són molt similars al trinitario (raó per la qual són referits també com a dialectes en la literatura), però l'ignaciano mostra més diferències, en particular a nivell fonològic i morfofonològic.
Bibliografia
modifica- Crevels, Mily (2012). Language endangerment in South America: The clock is ticking. En: Lyle Campbel y Verónica Grondona (eds.) The Indigenous Languages of South America: a comprehensive guide, 167-233. Berlin/Boston: Walter de Gruyter GmbH & Co. KG.
- Crevels, Mily y Muysken, Pieter (2009). Lenguas de Bolivia: presentación y antecedentes. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo I Ámbito andino, 13-26. La Paz: Plural editores.
- Rose, Françoise(2012). Mojeño trinitario. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo III Oriente. La Paz: Plural editores. (en premsa)