Luigi Federzoni

Luigi Federzoni (Bolonya, 27 de setembre de 1878 - Roma, 24 de gener de 1967) va ser un nacionalista italià i polític feixista.

Luigi Federzoni

Biografia
Naixement	27 setembre 1878 Bolonya (Itàlia)
Mort	24 gener 1967 (88 anys) Roma
Ministre de l'Interior
17 de juny de 1924 – 6 de novembre de 1926
← Benito Mussolini Benito Mussolini →
President del Senat del Regne
1929 – 1939
← Tommaso Tittoni Giacomo Suardo →
Dades personals
Nacionalitat	Regne d'Itàlia Itàlia
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Ocupació	Periodista i escriptor
Partit	Partit Nacional Feixista
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei Italian Geographical Society (en)
Nom de ploma	Giulio De Frenzi
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Família
Pare	Giovanni Federzoni
Premis
(1940)  Gran Creu de l'Orde Imperial de les Fletxes Roges
Llista Ministre de l'Àfrica italiana del Regne d'Itàlia 6 novembre 1926 – 18 desembre 1928 ← Pietro Lanza di Trabia – Benito Mussolini → Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia 17 juny 1924 – 5 novembre 1926 ← Benito Mussolini – Benito Mussolini → Diputat del Regne d'Itàlia 24 maig 1924 – 21 gener 1929 Legislatura: 27a legislatura del Regne d'Itàlia Ministre de l'Àfrica italiana del Regne d'Itàlia 31 octubre 1922 – 17 juny 1924 ← Giovanni Amendola – Benito Mussolini → Diputat del Regne d'Itàlia 11 juny 1921 – 25 gener 1924 Legislatura: 26a legislatura del Regne d'Itàlia Diputat del Regne d'Itàlia 1r desembre 1919 – 7 abril 1921 Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia Diputat del Regne d'Itàlia 27 novembre 1913 – 29 setembre 1919 Legislatura: 24a legislatura del Regne d'Itàlia

Biografia

Va néixer a Bolonya el 27 de setembre de 1878. El seu pare va ser el literat Giovanni Federzoni. Estudià periodisme i literatura a la Universitat de Bolònia amb Giosuè Carducci, graduant-se en lletres el 1900, així com en jurisprudència. Durant diversos anys treballà al diari Giornale d'Italia de Roma, signant sota el pseudònim de Giulio De' Frenzi.

Seguidor ardent del moviment nacionalista, que posteriorment s'identificaria amb el feixisme. El 1910, juntament amb Enrico Corradini fundà l'Associació Nacionalista Italiana; i amb Alfredo Rocco i Corradini fundà el setmanal L'idea Nazionale. A les eleccions de 1913 va ser elegit diputat per Roma. A l'hemicicle mai no perdé una oportunitat de combatre socialiestes, republicans i demòcrates.

Es mostrà favorable al fet que Itàlia participés en la I Guerra Mundial juntament amb França i el Regne Unit contra l'Imperi Austrohongarès i Alemanya. Tan aviat Itàlia participà en la guerra, s'uní a l'exèrcit com a tinent d'artilleria, sent condecorat amb la Medalla de Plata al Valor Militar.

Federzoni donà suport a Benito Mussolini quan aquest publicà el seu manifest feixista el 26 d'octubre de 1922, anunciant la Marxa sobre Roma; i contribuí a la fusió el 1923 del Moviment Nacionalista amb el Partit Nacional Feixista. Al govern que Mussolini formà 5 dies després de la Marxa sobre Roma, Federzoni va ser nomenat Ministre de les Colònies. Després de l'assassinat de Giacomo Mateotti al juny de 1924, Mussolini el nomenà Ministre de l'Interior entre 1924 i 1926. El 13 de setembre de 1926 nomenà Cap de la Policia a Arturo Bocchini. En oposició a l'ala radical del feixisme, liderada per Roberto Farinacci, dimití com a Ministre de l'Interior. Entre 1923 i 1926 presidí la Societat Geogràfica Italiana.

Senador des de 1928, va exercir com a President del Senat entre 1929 i 1939; i entre 1938 i 1943, va presidir la Reial Acadèmia Italiana (fundada per Mussolini); i entre el 17 de març de 1938 i el 6 d'octubre de 1943 l'Institut de l'Enciclopèdia Italiana. Va ser nomenat soci nacional de l'Accademia Nazionale dei Lincei (6 de maig de 1935 – 4 de gener de 1946), president de l'Institut Feixista de l'Àfrica Italiana (1937-1940) i president de la societat anònima "Nuova antologia".

A la històrica reunió del Gran Consell del Feixisme del 25 de juliol de 1943 estava entre els que van votar a favor de l'Ordre del Dia de Dino Grandi, que comportà la caiguda de Mussolini; motiu pel qual va ser condemnat a mort en contumàcia pels tribunals feixistes al Procés de Verona de 1944.

El 1945 el Tribunal Superior de Justícia va condemnar-lo a cadena perpètua, però va ser amnistiat el 1947. Va morir a Roma el 1967.

Honors

Orde Suprem de la Santíssima Anunciació– 4 de juny de 1932

Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer – 4 de juny de 1932

Gran Creu de Cavaller de l'orde de la Corona d'Itàlia – 30 de desembre de 1923

Medalla de Plata al Valor Militar

Creu al Mèrit de Guerra (Itàlia)

Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918 (4 anys de campanya)

Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918

Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918

Enllaços externs

• Dizionario biografico Treccani
• Ulteriori informazioni nella scheda Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine. sul database dell'Archivio Storico del Senato, I Senatori d'Italia Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine..

Precedit per: Benito Mussolini	Ministre de l'Interior 1924–1926	Succeït per: Benito Mussolini
Precedit per: Tommaso Tittoni	President del Senat 29 d'abril de 1929 – 19 de gener de 1934 24 d'abril de 1934 – 2 de març de 1939	Succeït per: Giacomo Suardo
Precedit per: Giovanni Amendola Pietro Lanza di Scalea	Ministre de les Colònies 30 d'octubre de 1229 – 3 de juny de 1924 6 de novembre de 1926 – 18 de desembre de 1928	Succeït per: Pietro Lanza di Scalea Benito Mussolini
Precedit per: Paolo Emilio Thaon di Revel	Societat Geogràfica Italiana 1923-1926	Succeït per: Pietro Lanza di Scalea
Precedit per: Gabriele D'Annunzio	President de la Reial Acadèmia Italiana abril de 1938 – 25 de juliol de 1943	Succeït per: ---