[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Londrina

ciutat brasilera de l'estat del Paraná

Londrina és una ciutat de l'estat brasiler de Paraná, localitzat a 369 km de Curitiba, la capital. És un important pol de desenvolupament regional, amb gran influència en tot l'estat de Paraná i en la regió sud del país. Amb 555.965 habitants segons el cens de 2022, és la segona ciutat de l'Estat i la tercera ciutat en grandària del sud brasiler.[1][2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaLondrina
Imatge
Tipusmunicipi del Brasil i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 23° 18′ 36″ S, 51° 09′ 46″ O / 23.31°S,51.1628°O / -23.31; -51.1628
EstatBrasil
Unitat FederativaEstat de Paranà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població555.937 (2022) Modifica el valor a Wikidata (336,3 hab./km²)
Geografia
Superfície1.653,075 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud610 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Marilândia do Sul
Assaí
Ibiporã
Rolândia
São Jerônimo da Serra
Arapongas
Tamarana
Apucarana
Cambé
Sertanópolis Modifica el valor a Wikidata
Creació10 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiumunicipal chamber of Londrina (en) Tradueix Circumscripció: 0, (Escó: 23) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal86000-000 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic43 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil4113700 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc weblondrina.pr.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Fase pre-fundacional

modifica
 
Commemoració de la finalització de la col·locació de les vies del ferrocarril São Paulo-Paraná fins a Londrina, l'any 1934

Abans de la colonització del Nord del Paraná, hi habitaven els indis caingangues, una població caçadora recol·lectora instal·lada al bosc de l'araucària, establerta entre el riu Tietê i el riu Ijuí i que s'identifiquen amb el grup dels xoklengs.[3]

A princips del segle xx, als anys 20, hi havia propietaris terratinents que ja començaven a formar grans explotacions. Aleshores, Londrina era un espai pertanyent al municipi de Jataizinho (Jatahy), conegut com Gleba Três Bocas, i es trobava a la ruta del ferrocarril "Ourinhos - Foz do Iguaçu".[4]

L'escocès Simon Joseph Fraser, més conegut com a Lord Lovat, va arribar al Brasil l'any 1924 i va visitar el nord de Paraná, comprovant que no s'exagerava sobre que havia sentit dir d'aquesta regió. El 1925, amb altres companys, va crear la Companhia de Terras Norte do Paraná, directament des del govern de Paraná. Aquesta empresa va començar la seva tasca de colonització sota la direcció britànica. En observar la característica boirosa del bosc de la regió, van veure semblances amb la de Londres, i per retre homenatge als seus orígens van batejar la regió amb el nom de "Londrina", que significa "petit Londres" en honor a la capital del Regne Unit.[5][6][7]

Fase fundacional

modifica
 
Fotografia d'Ebenezer Howard, ideòleg de la ciutat de Londrina

Londrina es va crear com a municipi independent de Jataizinho, segons el decret nº 2519 del 3 de desembre de 1934. El municipi es va inaugurar el 10 de desembre de 1934[8] amb un traçat urbà planificat per l'urbanista Jorge Macedo Vieira, seguint el principi de ciutat jardí d'Ebenezer Howard.[9] La ciutat va experimentar un alt índex d'expansió demogràfica i creixement econòmic al llarg del segle xx, inicialment recolzat per la plantació i comercialització de cafè, i Londrina es va guanyar el sobrenom de "Capital del cafè" durant aquest període.[10]

 
Imatge d'una locomotora W. G. Bagnall a Londrina

La Companhia de Terras Norte do Paraná va actuar com a promotora de la ciutat al permetre adquirir terrenys, un cop es talava part del bosc, obria camins i organitzava la divisió d'aquest espai en solars urbans i rústics, que es venien a nadius i forans. Personalitats com Antônio Moraes de Barros, João Sampaio i Arthur Thomas[11] van participar en l'organització de l'empresa Paraná Plantations Limited de Londres, amb accions majoritàries dels ferrocarrils paranenses, comprant més de 500.000 alqueires de terra (1.200.000 hectàrees).[12] Molta gent va emigrar-hi pel valor de la terra vermella, o terra sense formigues, especialment ciutadans de São Paulo, Rio Grande do Sul i Minas Gerais per adquirir terres o buscar feina al nord de Paraná. A més de brasilers, van venir gent d'Alemanya, Itàlia, Lituània, Japó i altres països.[13][14]

Fase expansiva

modifica

En molt poc temps, durant la dècada dels 50 i 60 del segle xx, Londrina va aconseguir un desenvolupament econòmic impressionant, sobretot gràcies a la plantació de cafè. L'any 1961, s'estima que la regió era responsable del voltant de 51% del cafè produït al món, i llavors es va anomenar la "Capital Mundial del Cafè". Els terratinents, van construir mansions i es van conèixer com els "Barons del cafè", i els grans de cafè eren coneguts com l'"Or verd".[15][16]

L'any 1975 es va produir una gran gelada, anomenada "Geada Negra",[17] que va afectar tot el nord del Paranà, arruïnant les plantacions de cafè. Alguns van tornar a treballar en aquest cultiu, mentre que altres van invertir en altres negocis. Com que després de plantar les plàntules de cafè cal esperar uns 2 anys per començar les primeres collites, Londrina va perdre la seva posició com a gran productor de cafè, però ja havia desenvolupat un creixement urbà raonable amb indústries, universitats i altres prestacions de serveis.[18]

En la dècada de 1970, el perfil econòmic de Londrina va anar evolucionat fins a convertir-se en un diversificat centre industrial i econòmic regional, per esdevenir una de les principals ciutats de l'interior del Brasil. És seu de la Regió Metropolitana de Londrina (RML), la segona aglomeració urbana més gran de l'estat, darrera de Curitiba, la qual que tenia una població estimada d'1.013.000 milions d'habitants segons estimacions del cens de 2022 i concentra el 50% de la població de l'estat.[19]

Geografia

modifica
 
Fotografia aèria de la perifèria de Londrina

El municipi de Londrina ocupa, segons dades de l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística del 2022, 1.652,569. km², al voltant de l'1% de la superfície total de l'estat de Paraná, amb una densitat de 336,42 km².[20]

El punt més alt té una altitud de 820 – 844 m i es troba prop de Lerroville, a l'est, a la carretera direcció la presa. El sòl de la comarca és d'origen basàltic, però, segons la seva ubicació, en una topografia més plana i accidentada, presenta diferents tipus de sòls, de fertilitat variable.

La capa de sòl és de profunditat variable, que va des de diverses desenes de metres, fins a menys d'un metre, prop de les rieres, on, en la majoria dels casos, l'aigua flueix per la superfície compacta del basalt. Al municipi queden poques zones de vegetació natural (selva tropical i subtropical) que cobria la regió. El bosc Godoy (Reserva Forestal Estatal)[21] i la Reserva Indígena Apucaraninha[22] estan formades per formacions de vegetació amb gran varietat de gèneres i espècies que originàriament es trobaven a la regió.

Hidrografia

modifica

El sistema hidrogràfic del Paranà, te un pendent cap a l'Oest on hi desguassa, formant la Conca del riu Paranà que més endavant s'incorpora a la Conca de la Plata. Tanmateix, el subsistema hidrogràfic del municipi discorre en direcció est predominant, ja que el relleu s'inclina generalment des de la regió de Londrina fins al riu Tibagi, que transcorre en direcció sud-nord, desembocant al riu Paranapanema, un dels afluents del riu Paraná.[23]

Els principals rius del municipi són el Taquara, l'Apucarana i el Tibagi, aquest darrer amb un gran potencial hídric i una longitud aproximada de 69,25 km al municipi.[24] Les principals rieres són: Apertadas; Cafezal; Apucaraninha; Jacutinga; Cambezinho; Bom Retiro i Coati.

 
Llac Igapó, creat el 10 de desembre de 1959

Clima

modifica

El clima de Londrina es classifica com a mesotèrmic humit subtropical, amb pluges durant tot l'any, amb més freqüència a l'estiu. La temperatura mitjana anual és d'uns 20 °C, amb un gran rang amplitud tèrmica anual. Als mesos d'hivern, les temperatures poden arribar a tenir valors negatius, com el 17 de juliol de 2000, quan la mínima va arribar als −1,8 °C.

Segons dades de l'Institut Nacional de Meteorologia (INMET), des de 1961 la temperatura més baixa registrada a Londrina va ser de −3,5 °C el 18 de juliol de 1975,[25] el dia en què es van produir les plantacions de cafè al nord de Paraná. destruït pel fred intens.[26] D'altra banda, el 6 d'octubre de 2020, la màxima va arribar als 40,6 °C, la més alta de la sèrie històrica.

La precipitació acumulada més alta en 24 hores va assolir els 231,4 mm el 20 de juny de 2012, seguida dels 180 mm el 12 de gener de 2016 el dia en què l'Institut Tecnològic SIMEPAR va registrar 274,8 mm, el valor més alt observat per l'agència al municipi des de juny de 1997.[27]

Zones verdes

modifica
 
Hivernacle al Jardí Botànic de Londrina

Londrina compta amb 7.711.227,31 m² de superfície verda, gairebé el doble de la zona verda recomanada per Naciones Unidas[28] i 241 places públiques el 2003.[29] Les places principals són Bandeira, Tomi Nakagawa i Rocha Pombo, a la zona central de la ciutat, i Nishinomiya, a prop de l'aeroport.

 
Vista de Zerão, Àrea de lleure Luigi Borghesi

El nom del llac Igapó, en llengua tupí, significa desbordament del riu. El llac va ser dissenyat l'any 1957, sota la direcció d'Antonio Fernandes Sobrinho,[30] com a solució al problema de drenatge de la riera Cambezinho, obstaculitzada per una presa de pedra natural.[30] Inicialment es va pensar en volar la presa, però es va imposar la idea de formar un llac. Igapó es va inaugurar el 10 de desembre de 1959, dia del Jubileu de Plata de Londrina, juntament amb l'estació de sanejament. Després d'un període de cert abandonament, es va elaborar un projecte de revitalització del Llac, sota la direcció de Dalton Paranaguá,[31] amb un disseny paisatgístic de Burle Marx que incorporava un jardí amb 187 espècies de plantes autòctones.[32]

La zona d'oci Luigi Borghesi és més coneguda com "Zerão",[33] perquè la forma de la seva pista de fúting de 1050 metres de llarg sembla un gran zero. A la zona interior d'aquesta pista hi ha una esplanada de gespa, pistes esportives i parc infantil. Al parc hi ha adossades diverses altres millores: un amfiteatre amb capacitat per a 15 mil persones,i un aparcament amb unes 220 places aproximadament. A Zerão es realitzen esdeveniments artístics, culturals i esportius a la comunitat, com ara Projeto Brisa, presentacions al Festival Internacional de Londrina (FILO), presentacions al Festival de Música de Londrina[34] i diversos campionats de gimnàstica aeròbica.

 
Vista de l'entrada a Mata dos Godoy

El Parc Estatal Mata dos Godoy és un romanent del bosc subtropical del municipi de Londrina, amb una superfície de 690,1756 hectàrees i va ser creat mitjançant el Decret estatal núm. 5.150 el 5 de juny de 1989.[35] La major part de l'àrea del parc pertanyia a la família Godoy, i formava part de la Granja Santa Helena, vinculada a Olavo de Godoy, el qual preocupat pe mantenir les espècies de fauna i flora de la regió, va preservar aquesta zona de de vegetació amb una part de bosc primari.[36] Mata do Godoy també disposa d'un centre de visitants i realitza visites de seguiment a través de senders on s'expliquen les espècies de flora de la regió i el procés de recuperació de la coberta forestal.[37]

El parc Arthur Thomas és un bosc urbà situat prop de la regió central de Londrina. El parc té una superfície total de 85,47 hectàrees cedides a l'Ajuntament per la Companhia de Terras Norte do Paraná. Va ser creat l'any 1975 i es va obrir als visitants l'any 1987. L'any 1988 va patir un procés de revitalització i avui compta amb atractius com: un llac, una central elèctrica, a partir de les instal·lacions que subministraven energia elèctrica a la ciutat als anys 30, un salt d'aigua i una gran superfície de bosc amb rutes de senderisme.[38][39]

Economia

modifica

Londrina exerceix un alt nivell d'influència econòmica, comercial i política al Paraná i a la regió sud del Brasil. Segons dades del 2020, té un Producte Interior Brut (PIB) nominal estimat en 40.636,89 milions de R$, el que la converteix en el municipi més ric del nord de Paraná. En comparació amb altres municipis de l'estat, ocupa el lloc 177 de 399 entre els municipis de l'estat i el 1402 de 5570 entre tots els municipis. El PIB de la ciutat està format principalment pels sectors serveis, indústria i agricultura.[1]

Pel que fa a l'índex de desenvolupament humà (IDH), Londrina ocupa el desè lloc entre els municipis de Paraná, amb un valor mitjà de 0,824. El complex industrial de Londrina, segons dades del Departament de Planificació Municipal (2002), està format per 3.107 indústries de diferents sectors.[40]

L'agricultura contínua sent fonamental per a Londrina, a pesar que la seva importància ha disminuït en els últims anys. L'activitat agrícola s'ha diversificat, i a més del cafè, avui hi ha plantacions de dacsa, blat, cotó, fesol, canya de sucre, soia, fruites i hortalisses.[41]

Infraestructures

modifica

Mitjans de comunicació

modifica
 
Seu de la TV Tarobá Londrina.

Londrina compta amb diversos mitjans de comunicació, com ara diaris, revistes, ràdio, televisió i internet: RPC Londrina, TV Tarobá Londrina, RIC TV Londrina, Rede Massa i Folha de Londrina.

Transports

modifica
 
Vista de les plataformes del Terminal Rodoviário de Londrina (20/04/2017).

La terminal d'autobusos de Londrina va comptar amb el disseny elaborat per l'arquitecte Oscar Niemeyer,[42] patint algunes modificacions quan va ser construïda per l'alcalde de Londrina, Wilson Moreira, el 25 de juny de 1988. La coberta de l'edifici és totalment de zinc.[43] La seva forma és circular, amb un jardí interior també circular sense sostre. El transport públic és proporcionat per companyies d'autobusos locals i metropolitanes, que ofereixen serveis convencionals. La ciutat compta amb diverses terminals urbanes distribuïdes per tota la ciutat i més de 130 línies d'autobusos en funcionament.

 
Aeroport de Londrina

L'aeroport de Londrina te els seus orígens a la postguerra. La base de l'actual terminal es va construir a la dècada de 1950, durant el boom del cafè a la regió. En aquell moment, l'aeroport es va convertir en el tercer més concorregut del país, però avui es troba entre els 30 més concorreguts del Brasil.[44] Es troba a menys de 5 km del centre de la ciutat, oferint infraestructura per a l'operació d'avions de mida mitjana com els Boeing 737 i els Fokker 100. L'empresa gestora aeroportuària Infraero gestiona l'aeroport des de l'any 1980, després d'haver realitzat millores a l'edifici, essent l'última gran obra el repaviment de la pista l'any 1995.[45] Les principals destinacions directes des de l'aeroport de Londrina són Curitiba, São Paulo (Congonhas i Guarulhos), Campinas i Cuiabá.

 
Autovia BR-369 entre Londrina i Cambé

Entre les principals carreteres que travessen Londrina hi ha la BR-369,[46] que travessa el municipi d'est a oest i connecta amb les ciutats de Cambé, Ibiporã, Arapongas,i Apucarana, entre d'altres. La PR-445 travessa el municipi de nord a sud i connecta Londrina amb Primeiro de Maio i Curitiba. Altres autopistes són la PR-538, la PR-323, la PR-545 i la PR-218.

Urbanisme

modifica
 
Catedral Metropolitana de Londrina

A Londrina és una ciutat multicultural i amb diversitat de confessions religioses: budistes; musulmà; catòlic; evangèlics i espiritistes. En consequência compta amb varietat d'edificis que acullen els seus temples com: el budista Honganji,[47] la mesquita musulmana Rei Faisal,[48] l'església central adventista, l'església de la Nova Aliança,[49] la catedral metropolitana de Londrina i les esglésies presbiteriana i metodista, la més antiga de la ciutat data del 4 de desembre de 1933, quan Londrina encara no era ni una ciutat. Els dos últims són els temples més antics de la ciutat, amb edificis d'estil anglès, tots dos catalogats com a part del patrimoni històric i cultural de la ciutat.[50]

Una rèplica del'església de la Catedral de Londrina, va ser construïda en fusta al punt més alt de la ciutat. Va comptar amb el segell dels dissenys de l'enginyer Willie Davids, i es va inaugurar el 19 d'agost de 1934.[51] Entre 1938 i 1941 es va promoure un altre projecte d'estil neogòtic. L'any 1953, per la necessitat d'ampliar-lo, es va encarregar un avantprojecte a l'enginyer alemany Freckmann. Les obres de la nova església van començar l'any 1954, es van aturar al 1962 per probemes econòmics, i es van reprendre l'any 1966 a través d'un nou projecte dels arquitectes Eduardo Rosso i Yoshimasi Kimati. Es va inaugurar el 17 de desembre de 1972.[52][53]

Educació

modifica
 
Vista del Centro de Tecnologia e Urbanismo da Universidade Estadual de Londrina (UEL).

Segons l'IBGE, citant el Cens Educatiu de l'INEP 2008 com a font, Londrina té 288 escoles d'educació infantil, 211 escoles de primària i 67 escoles de secundària. Pel que fa a les institucions d'educació superior, l'IBGE cita INEP - Cens Educatiu 2007, que informa un total de 10 unitats d'aquest tipus al municipi. Amb la instal·lació de nous centres de formació a distància, la ciutat compta ara amb 29 centres d'educació superior.[54]

L'any 2010, la taxa de matriculació escolar dels joves de 6 a 14 anys era del 97,3%. En comparació amb altres municipis de l'Estat, ocupava la posició 288 sobre 399. En comparació amb els municipis d'arreu del país, ocupava la posició 3221 sobre 5570. En comparació amb altres municipis de l'estat, es trobava a les posicions 83 i 151 de 399.[1]

L'educació superior al nord del Paraná comemença desenvolupar-se a partir de la dècada de 1960.[55] Entre les principals intitucions hi trobem:la Universidade Estadual de Londrina (UEL), la Universidade Tecnológica Federal do Paraná (UTFPR), la Faculdade Norte Paranaense (UNINORTE), l'Instituto Federal do Paraná (IFPR), el Serviço Nacional de Aprendizagem Industrial (SENAI Facultat de Tecnologia), el Serviço Nacional de Aprendizagem Comercial (SENAC), l'Universitat Catòlica Pontifícia do Paraná (PUC-PR), la Universidade Norte do Paraná (UNOPAR), i la Faculdade Pitágoras, entre d'altres institucions acadèmiques..

Cultura

modifica
 
Edifici del Museu Histórico de Londrina.

El Museu Històric de Londrina és una institució adjunta a la Universitat Estatal de Londrina (UEL), i està situat al centre de la ciutat, ocupant l'edifici de l'antiga estació de ferrocarril de la ciutat.[56]

El Museu d'Art de Londrina va ser creat per decret nº 172 el 12 de maig de 1993,[57] data en què es va inaugurar. L'exposició inaugural va mostrar l'escultura L'Eterna Primavera, d'Auguste Rodin, així com obres dels artistes Menotti Del Pichia i Victor Brecheret. L'edifici que acull aquest museu es troba a la comarca central de Londrina, a la Rua Sergipe, nº 640, i està catalogat com a Patrimoni Històric Artístic. Va ser construït l'any 1952 per l'arquitecte João Batista Vilanova Artigas, i anteriorment es va utilitzar com a terminal d'autobusos de la ciutat fins al 1988.[58]

Londrina és una ciutat que acull convencions i jorandes universitàries. Entre els principals espais culturals de la ciutat es troben el Cine Teatro Ouro Verde, el Teatre Zaqueu de Melo i Concha Acústica. Entre els principals esdeveniments hi ha l'Expo Londrina, una de les fires agrícoles més grans del Brasil.[59]

Entre els festivals artístics mes rellevants: el Festival Internacional de Londrina, un festival de teatre que té lloc cada any a la ciutat; Festival Demo Sul, un festival anual de música independent a Londrina; Festival de Música de Londrina; Festival de Dansa de Londrina;[34] Festival de Jazz de Londrina; Londrina Matsuri,[60][61] un esdeveniment japonès que celebra l'arribada de la primavera; i Metamorphosis, la festa de disfresses més gran del món.[62]

Ciutats agermanades

modifica

Les ciutats agermanades de Londrina són:[63]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Londrina» (en portuguès brasiler). IBGE. Arxivat de l'original el 2020-10-22. [Consulta: 8 setembre 2024].
  2. ↑ Thery, Hervé (et al) «Situações de Londrina». Cidades, 4, 2007, pàg. 115-134. Arxivat de l'original el 2024-08-02 [Consulta: 23 setembre 2024].
  3. ↑ Jaisson Teixeira, Lino «O povoamento indígena no Sul do Brasil: as contribuições da arqueologia e da história». História da Fronteira Sul. Letra & Vida,, 2015, pàg. 92-108.. Arxivat de l'original el 2021-07-08 [Consulta: 23 setembre 2024].
  4. ↑ Saab, Thiago Bueno (et al) «A Ferrovia Sao Paulo-Paraná e a paisagem urbana de Cornélio Procópio». Formação (Online), 2016. Arxivat de l'original el 2019-08-05 [Consulta: 23 setembre 2024].
  5. ↑ «História da Cidade de Londrina» (en portuguès). Prefeitura do Município de Londrina, 27-11-2019. [Consulta: 8 setembre 2024].
  6. ↑ Dozier, Craig L. «Northern Paraná, Brazil». Tropical Housing & Planning Monthly Bulletin, 2, 1, 1956, pàg. 13–19. ISSN: 2469-7176.
  7. ↑ Martens Oliveira, Marilu «“Eldorado, Babel e faroeste”: a Londrina de Rodrigo Garcia Lopes, em O trovador» (en portuguès). Literatura: Teoría, Historia, Crítica, 22, 1, 6-2020, pàg. 219–242. Arxivat de l'original el 2024-09-09. DOI: 10.15446/lthc.v22n1.82298. ISSN: 0123-5931 [Consulta: 23 setembre 2024].
  8. ↑ «Nome do Município: Londrina Unidade de Federação». mdr.gov.br. [Consulta: 8 setembre 2024].
  9. ↑ Rego, Renato «Garden cities and suburbs in Brazil: recurrent adaptations of a concept» (en anglès). International Planning History Society Proceedings, 17, 3, 29-06-2016, pàg. 119–130. Arxivat de l'original el 2024-09-04. DOI: 10.7480/iphs.2016.3.1257. ISSN: 2468-6956 [Consulta: 23 setembre 2024].
  10. ↑ Fideles, Pedro. «Londrina: a capital do café no Paraná». Ministerio do Turismo. Brazil, 04-07-2016. Arxivat de l'original el 2024-09-08. [Consulta: 8 setembre 2024].
  11. ↑ Brito Batista, Raimunda de «Recit de vie d'un geometre français dans le Paraná». Cahiers du Brésil Contemporain, 12, 1990.
  12. ↑ Dozier, Craig L. «Northern Paraná, Brazil». Tropical Housing & Planning Monthly Bulletin, 2, 1, 1956, pàg. 13–19. Arxivat de l'original el 2024-09-08. ISSN: 2469-7176 [Consulta: 23 setembre 2024].
  13. ↑ Katzman, Martin T. «Colonization as an Approach to Regional Development: Northern Paraná, Brazil» (en anglès). Economic Development and Cultural Change, 26, 4, 7-1978, pàg. 709–724. Arxivat de l'original el 2024-09-23. DOI: 10.1086/451055. ISSN: 0013-0079 [Consulta: 23 setembre 2024].
  14. ↑ Dozier, Craig L. «Northern Paraná, Brazil: An Example of Organized Regional Development». Geographical Review, 46, 3, 1956, pàg. 318–333. DOI: 10.2307/211883. ISSN: 0016-7428.
  15. ↑ Ducati, Ariane. «Rota do Café resgata a história cultural do norte do PR em destinos variados» (en portuguès brasiler). Paraná RPC, 10-01-2012. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 11 setembre 2024].
  16. ↑ Baccarin-Costa, Eduardo Luiz «Olhares distintos sobre Londrina a partit dos contos e crônicas de João Antônio» (en portuguès). O Eixo e a Roda: Revista de Literatura Brasileira, 31, 1, 2022, pàg. 288–301. Arxivat de l'original el 2024-09-11. DOI: 10.17851/2358-9787.31.1.288-301. ISSN: 2358-9787 [Consulta: 23 setembre 2024].
  17. ↑ Fernandes, José Carlos; Zanolla, Hiago Rizzi «JORNALISMO NA GEADA NEGRA: O BREVE JORNAL PANORAMA (1975-1976)» (en portuguès). Linha Mestra, 16, 46, 10-06-2022, pàg. 182–192. Arxivat de l'original el 2024-09-11. DOI: 10.34112/1980-9026a2022n46p182-192. ISSN: 1980-9026 [Consulta: 23 setembre 2024].
  18. ↑ Saviani, Rodrigo. «'Geada negra' que destruiu pés de café no Paraná completa 40 anos» (en portuguès brasiler). Norte e Noroeste RPC, 18-07-2015. Arxivat de l'original el 2024-07-24. [Consulta: 11 setembre 2024].
  19. ↑ «Região Metropolitana de Londrina – PDI» (en portuguès brasiler). Universidade Estadual de Londrina-Pró-Reitoria de Planejamento. [Consulta: 8 setembre 2024].
  20. ↑ «Londrina (PR)». Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística (IBGE). Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 11 setembre 2024].
  21. ↑ Reis, Nélio Roberto dos; Muller, Marília Felicano; Soares, Elisiário Strike; Peracchi, Adriano Lúcio «Lista e chave de quirópteros do Parque Estadual Mata do Godoy e arredores. Londrina. Pr.» (en portuguès). Semina: Ciências Biológicas e da Saúde, 14, 2, 1993, pàg. 120–126. Arxivat de l'original el 2024-09-11. DOI: 10.5433/1679-0367.1993v14n2p120. ISSN: 1679-0367 [Consulta: 23 setembre 2024].
  22. ↑ «Terra Indígena Apucarana» (en portuguès brasiler). Terras Indígenas no Brasil. Arxivat de l'original el 2024-04-25. [Consulta: 11 setembre 2024].
  23. ↑ Antonio Cezar Leal, Beatriz Fagundes, Leonice Seolin Dias (eds). ÁGUA: Conceitos, metodologias e práticas (en portuguès de Portugal). Editora ANAP, p. 76. ISBN 978-65-81469-10-8.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  24. ↑ De França, Valdimir. «O rio Tibagi no contexto hidrogeográfico paranaense». A: A bacia do rio Tibagi (en portuguès). Edição dos Autores, 2002, p. 45-61. ISBN 978-85-902392-1-5. 
  25. ↑ «Londrina | História do Tempo» (en portuguès). meteostat.net. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 12 setembre 2024].
  26. ↑ Saviani, Roberto. «Geada negra que destruiu pés de café no Paraná completa 40 anos» (en portuguès brasiler). Cafeicultura, 20-07-2015. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 12 setembre 2024].
  27. ↑ Yaumi Sato, Larissa. «Em 11 dias, chuva ultrapassa média histórica do mês em Maringá». O Diario, 02-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-02. [Consulta: 12 setembre 2024].
  28. ↑ Röbbel, Nathalie. «Los espacios verdes: un recurso indispensable para lograr una salud sostenible en las zonas urbanas | Naciones Unidas» (en castellà). Naciones Unidas. Arxivat de l'original el 2024-08-18. [Consulta: 12 setembre 2024].
  29. ↑ «VALORAÇÃO ECONÔMICA DO LAGO IGAPÓ: uma avaliação pelo método de preços hedônicos.» (en portuguès). Universidade Tecnologica Federal do Paraná. [Consulta: 12 setembre 2024].
  30. ↑ 30,0 30,1 Bortolo, Carlos Alexandre de «A PRODUÇÃO DO ESPAÇO LIVRE PÚBLICO DO LAGO IGAPÓ NO CONTEXTO URBANO LONDRINENSE: ANÁLISE DE FOTOS E DADOS HISTÓRICOS COMO INSTRUMENTOS PARA A CONSTRUÇÃO DO ESTUDO» (en portuguès). Geografia em Atos (Online), 2, 11, 2011. DOI: 10.35416/geoatos.v2i11.1281. ISSN: 1984-1647.
  31. ↑ Bortolo, Carlos Alexandre De «A PRODUÇÃO DOS ESPAÇOS PÚBLICOS E A CIDADE: O CASO DO LAGO IGAPÓ EM LONDRINA/PR» (en portuguès). Revista GeoUECE, 2, 2, 2013, pàg. 29–49. Arxivat de l'original el 2024-09-12. ISSN: 2317-028X [Consulta: 23 setembre 2024].
  32. ↑ Bortolo, Carlos Alexandre de. Produção e Apropriação de Espaço Livre Público: O Lago Igapó – Londrina-PR (en portuguès brasiler). Paco e Littera, 2021-08-02. ISBN 978-65-5840-351-7.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  33. ↑ Ruiz, Nicolas Veregue. Espaço público em Londrina (PR): a multiplicidade dos usos e funções do Calçadão e do Zerão.. Presidente Prudente, 2021.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  34. ↑ 34,0 34,1 Leite, Yatiara da Silva «Entretenimento como fator de desenvolvimento socioeconômico em Londrina». Revista F@ pciência, Apucarana-PR, 2012, pàg. 53-63.
  35. ↑ «Parque Estadual Mata dos Godoy (PEMG)» (en portuguès brasiler). Instituto Agua e Terra. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 12 setembre 2024].
  36. ↑ Melatti, Cláudia; Archela, Rosely Sampaio «CONTRIBUIÇÃO DA GEOMORFOLOGIA AMBIENTAL PARA O PLANEJAMENTO E MANEJO DE TRILHAS EM UNIDADES DE CONSERVAÇÃO» (en castellà). Geographical Journal of Central America, 2, 47E, 2011. Arxivat de l'original el 2024-09-12. ISSN: 2215-2563 [Consulta: 23 setembre 2024].
  37. ↑ Leite, Aparecida Cristina «O despertar ambientalista em Londrina e as experiências da APPEMMA (1970-1992).». Anais VOL. III: TEXTOS DA PÓS-GRADUAÇÃO STRICTO SENSO: 33., 2012. Arxivat de l'original el 2024-09-23 [Consulta: 23 setembre 2024].
  38. ↑ Ballarotti, Lenita. «Análise das condições ambientais do parque Arthur Thomas e sua importância para a população de Londrina- PR». Biblioteca Digital Brasileira de Teses e Dissertações, 2024. Arxivat de l'original el 2024-09-12. [Consulta: 12 setembre 2024].
  39. ↑ Ballarotti, Carlos Roberto «Parque Municipal Arthur Thomas em Londrina–PR: conflitos políticos e socioambientais em um território de diversidade (1975-2009)» (en portuguès). Antíteses, 2010, pàg. 1179–1180. Arxivat de l'original el 2024-09-12. ISSN: 1984-3356 [Consulta: 23 setembre 2024].
  40. ↑ Amâncio-Vieira, Saulo Fabiano; Borinelli, Benilson; deNegreiros, Letícia Fernandes; Dalmas, José Carlos «A RELAÇÃO ENTRE CUSTO DIRETO E DESEMPENHO ESCOLAR: UMA ANÁLISE MULTIVARIADA NAS ESCOLAS DE ENSINO FUNDAMENTAL DE LONDRINA/PR» (en portuguès). Educação em Revista, 31, 1, 3-2015, pàg. 169–194. Arxivat de l'original el 2024-09-12. DOI: 10.1590/0102-4698131778. ISSN: 0102-4698 [Consulta: 23 setembre 2024].
  41. ↑ Teixeira Crusiol, Luis Guilherme. MAPEAMENTO DAS ÁREAS AGRÍCOLAS NO MUNICÍPIO DE LONDRINA FRENTE AOS DADOS OFICIAIS (tesi) (en portuguès brasiler). Londrina: Universidade Estadual de Londrina, 2014.  Arxivat 2024-08-03 a Wayback Machine.
  42. ↑ «TERMINAL RODOVIÁRIO JOSÉ GARCIA VILLAR- TERMINAL RODOVIÁRIO DE LONDRINA». oscarniemeyer.org.br. Arxivat de l'original el 2023-08-04. [Consulta: 12 setembre 2024].
  43. ↑ Araújo, Sávio Rocha de «Direito à mobilidade: estudo preliminar de um terminal rodoviário de passageiros para o município de Loreto–MA». Repositório Institucional do Centro Universitário UNDB Trabalhos de Conclusão de Curso Graduação Arquitetura e Urbanismo, 16-12-2020. Arxivat de l'original el 2024-09-12 [Consulta: 23 setembre 2024].
  44. ↑ «Aeroporto de Londrina - Governador José Richa». infraero.gov.br, 06-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-06. [Consulta: 12 setembre 2024].
  45. ↑ Goularti Filho, Alcides «Empresa Brasileira de Infraestrutura Aeroportuária: entre eficiência financeira e desenvolvimento econômico (1972-2012)». Travesía: Revista de Historia económica y social, 25, 1, 2023, pàg. 111–138. Arxivat de l'original el 2024-09-12. ISSN: 2314-2707 [Consulta: 23 setembre 2024].
  46. ↑ Lemes, Lino Antonio Batista.; Ideni, Terezinha Antonello; Léia, Aparecida Veiga «MOBILIDADE URBANA: O ESTUDO DA AVENIDA DUQUE DE CAXIAS EM LONDRINA/PR.». REVISTA GEOGRAFAR, 2022, pàg. 208-230.. Arxivat de l'original el 2024-09-23 [Consulta: 23 setembre 2024].
  47. ↑ André, Richard Gonçalves; Luiz, Leonardo Henrique «O retorno dos ancestrais: Bon Odori e ritos mortuários no Templo Budista Honpa Honganji em Londrina». Antíteses, 11, 22, 2018, pàg. 890–915. Arxivat de l'original el 2024-09-14. ISSN: 1984-3356 [Consulta: 23 setembre 2024].
  48. ↑ Adel Osman, Samira «Presença muçulmana no Brasil: breve síntese histórica» (en portuguès). Hamsa. Journal of Judaic and Islamic Studies, 5, 31-03-2019. Arxivat de l'original el 2024-09-12. DOI: 10.4000/hamsa.343. ISSN: 2183-2633 [Consulta: 23 setembre 2024].
  49. ↑ Morais, Edson Elias «O discurso religioso e a política conservadora» (en portuguès). Anais dos Simpósios da ABHR, 13, 29-11-2012. Arxivat de l'original el 2024-09-23. ISSN: 2237-4132 [Consulta: 23 setembre 2024].
  50. ↑ Colasante, Tatiana; Oliveira, Alini Nunes de «TURISMO E CULTURA: UM ESTUDO SOBRE O PATRIMÔNIO HISTÓRICO-CULTURAL DE LONDRINA COMO ATRATIVO» (en castellà). Geographical Journal of Central America, 2, 47E, 2011. Arxivat de l'original el 2024-09-12. ISSN: 2215-2563 [Consulta: 23 setembre 2024].
  51. ↑ Januzzi, Denise de Cássia Rossetto; Grassiotto, Maria Luiza Fava; Januzzi, Ulysses Amarildo «Avaliação de áreas públicas: o caso do bosque. Londrina – PR: Evaluation of public areas: the case of de forest. Londrina – PR» (en anglès). Brazilian Journal of Development, 8, 9, 05-09-2022, pàg. 60753–60778. Arxivat de l'original el 2024-09-12. DOI: 10.34117/bjdv8n9-024. ISSN: 2525-8761 [Consulta: 23 setembre 2024].
  52. ↑ Fresca, Tânia Maria Fresca Maria «Roteiro para visitação da área central de Londrina» (en portuguès). GEOGRAFIA (Londrina), 16, 2, 2007, pàg. 167–192. Arxivat de l'original el 2024-09-23. DOI: 10.5433/2447-1747.2007v16n2p167. ISSN: 2447-1747 [Consulta: 23 setembre 2024].
  53. ↑ Leonice Seolin Dias, Raul Borges Guimarães, Silas Seolin Dias (eds). Ambiente e Saúde: pensar, aplicar e agir (en portuguès de Portugal). Editora ANAP, p. 294. ISBN 978-65-81469-05-4.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  54. ↑ «Ensino Fundamental». Prefeitura do Município de Londrina, 21-08-2024. [Consulta: 12 setembre 2024].
  55. ↑ Sheen, Maria Rosemary Coimbra Campos «Politica educacional e hegemonia : a criação das primeiras universidades estaduais do Parana na decada de 1960» (en portuguès brasiler). Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Educação, 2000. Arxivat de l'original el 2024-09-12 [Consulta: 23 setembre 2024].
  56. ↑ Ribeiro, Edméia; Batilani, Beatriz Ozaki; Pereira, Esdras Calixto Gomes «O Museu Histórico de Londrina como espaço de extensão» (en portuguès). Seminário de Extensão Universitária da Região Sul – SEURS, 25-11-2022. ISSN: 1983-6554.
  57. ↑ Molina, Ana Heloisa; Luz, José Augusto Ramos da. Museus e Lugares de Memória (en portuguès brasiler). Paco e Littera, 2022-04-22. ISBN 978-85-462-1248-4.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  58. ↑ Suzuki, Juliana Harumi. Artigas e Cascaldi: arquitetura em Londrina (en portuguès brasiler). Atelie Editorial, 2003, p. 81. ISBN 978-85-7480-156-8.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  59. ↑ «ExpoLondrina 2015», 14-07-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-14. [Consulta: 12 setembre 2024].
  60. ↑ Marani, Vitor Hugo; Camargo, Fernanda Marques Tresinari; Sborquia, Silvia Pavesi «Retratos da dança japonesa em Londrina, Paraná» (en portuguès). Motrivivência, 30, 55, 09-10-2018, pàg. 108–123. DOI: 10.5007/2175-8042.2018v30n55p108. ISSN: 2175-8042.
  61. ↑ André, Richard Gonçalves; Luiz, Leonardo Henrique «O retorno dos ancestrais: Bon Odori e ritos mortuários no Templo Budista Honpa Honganji em Londrina». Antíteses, 11, 22, 2018, pàg. 890–915. ISSN: 1984-3356.
  62. ↑ de Araujo Jr,, José Carlos. A Metamorfose Encarnada: Travestimento em Londrina (1970-1980)., 2006.  Arxivat 2024-09-23 a Wayback Machine.
  63. ↑ «Cidades Coirmãs». Prefeitura do Município de Londrina. Arxivat de l'original el 2024-09-23. [Consulta: 12 setembre 2024].

Vegeu també

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Londrina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Londrina&oldid=34046461»