Loira
|
Per a altres significats, vegeu «Loira (desambiguació)». |
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. Desembocadura devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).[1][2]
| ||||
| Tipus | riu principal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Europa | |||
| País de la conca | França | |||
| Cota inicial | 1.404 m | |||
| Entitat territorial administrativa | Alier (França), Ardecha (França), Cher (França), Indre i Loira (França), Loir i Cher (França), Loira (França), Alt Loira (França), Loira Atlàntic (França), Loiret (França), Maine i Loira (França), Nièvre (França) i Saona i Loira (França) | |||
| Localització | Saint-Martial | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Loira Atlàntic (França) | |||
| Localització | Saint-Brevin-les-Pins i Saint-Nazaire | |||
| Desembocadura | golf de Biscaia | |||
| ||||
| Afluents | 102
| |||
| Conca hidrogràfica | conca del Loira | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 1.006 ( ) km | |||
| Travessa | Roine-Alps, Alvèrnia, Centre i País del Loira | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 117.356 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 835 m³/s | |||
Geografia
modifica
Les fonts
modificaEl Loira naix a l'est del massís Central, als peus del mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a una altitude de 1.408 msnm. La conca superior es fa d'un munió de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.[3]
De la font a Orleans
modificaRàpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre.[4] El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del massís Central per diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire, el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest, arriba a Roanne, on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar de mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire, el riu es troba a mitjan camí entre el naixement i la desembocadura.
La vall del Loira
modificaLa vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'estén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire); constitueix un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.
Entre Orleans i Angers, la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, i són controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.
La desembocadura
modificaEl Loira desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari, hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per a creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.
Afluents
modificaEls principals afluents del Loira són, a partir del seu naixement els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)
Hidrologia
modificaEl règim pluvial del Loira és molt irregular,[14] i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.[15]
El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent[16] i Villerest[17] al Loira i Naussac[18] a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville,[19] Chinon,[20] Dampierre[21] i Saint-Laurent.[22]
Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També en foren destacables les de 1846 i 1907.
El cabal a Sant-Nazer
modificaEl cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, i en dona una mitjana de 931 m³ per segon.[24][25]
El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril, la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.
Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys
Navegació
modificaLa navegació pel Loire, per a transportar mercaderies i persones, ha tingut una importància variable al llarg del temps.[26][27][28][29][30][31]
Vaixells tradicionals
modificaReferències
modifica
- ↑ Long, George. «Liger». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ «Bases d'une carte stratégique de la Gaule independante». A: Société d'émulation du Doubs. Mémoires (en francès), 1864, p. 266.
- ↑ Touchard-Lafosse, G. La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan (en francès). Lecesne, 1851, p. 4.
- ↑ Ruck, A. France on Two Wheels. Short Books, 2011, p. 43. ISBN 978-1-78072-058-6.
- ↑ Du Lac de la Tour d'Aurec, H. Histoire du département de la Haute-Loire, (Vélai), Canton du Puy (en francès). J.B. La Combe, 1813, p. 44.
- ↑ Chassaing, A.; Société de la Diana Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire (en francès). Publications de l'Université de Saint-Etienne, 2003, p. 307. ISBN 978-2-86272-313-6.
- ↑ Garrett, M. The Loire: A Cultural History. Oxford University Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-19-976839-4.
- ↑ Library of Congress. Library of Congress Subject Headings. Library of Congress, 2002, p. 237.
- ↑ Denaix, M.A.. Géographie prototype de la France, contenant des éléments d'analyse naturelle applicables à tous les états. Ouvrage accompagné d'une carte coloriée (en francès), 1841, p. 32.
- ↑ Karl Baedeker (Firm). South-western France, from the Loire and the Rhone to the Spanish Frontier: Handbook for Travellers. K. Baedeker, 1895, p. 286.
- ↑ United States. Office of Geography; United States Board on Geographic Names. France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names. The Office, 1964, p. 527.
- ↑ Gaume, M. Les inspirations et les sources de l'œuvre d'Honoré d'Urfé (en francès). Centre d'études foréziennes, 1977, p. 182. ISBN 978-2-85145-032-6.
- ↑ Lecoq, H. L'eau sur le plateau central de la France (en francès), 1871, p. 77.
- ↑ Dufour, S.; Prevost, E.; Rochard, E.; Williot, P. Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation). Springer Netherlands, 2008, p. 183. ISBN 978-1-4020-8548-2.
- ↑ Bedon, R.; Malissard, A. La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines (en francès). Presses universitaires de Limoges, 2001, p. 15. ISBN 978-2-84287-177-2.
- ↑ Guide du Routard de la visite d'entreprise (en francès). Hachette Tourisme, 2019, p. 38. ISBN 978-2-01-627879-6.
- ↑ Wells, M. The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast. Cicerone Press, 2017, p. 100. ISBN 978-1-78362-489-8.
- ↑ Delafontaine, B. La Loire interdite (en francès). Publibook/Société écrivains, 2016, p. 282. ISBN 978-2-342-05059-2.
- ↑ Technip, E. Guide international de l'énergie nucléaire (en francès). Ed. Technip, 1987, p. 13. ISBN 978-2-7108-0532-8.
- ↑ La Centrale nucléaire de Chinon (en francès). impr. Braun et Cie, 1959.
- ↑ Faburel, V. Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire (en francès). EDF, 2004.
- ↑ La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux (en francès). Electricité de France, 1973.
- ↑ Giret, A. Les crues sur la Loire: et ses affluents - 1856 et 2016 (en francès). Editions L'Harmattan, 2018, p. 215. ISBN 978-2-14-007854-5.
- ↑ «Banque Hydro - Station M8420010 - El Loira a Sant-Nazer (opció Synthèse)». Arxivat de l'original el 2015-02-19. [Consulta: 4 setembre 2010].
- ↑ Dyer, K.R.; Orth, R.J.. Changes in Fluxes in Estuaries: Implications from Science to Management. Olsen & Olsen, 1994, p. 74. ISBN 978-87-85215-22-2.
- ↑ Postlethwayt, M. A short State of the Progress of the French Trade and Navigation, etc, 1756, p. 13.
- ↑ Moatar, F.; Dupont, N. La Loire fluviale et estuarienne: Un milieu en évolution (en francès). Éditions Quae, 2016, p. 32. ISBN 978-2-7592-2401-2.
- ↑ de Brossard, M. De Nantes à Saint-Nazaire, l'estuaire de la Loire (en francès). FeniXX réédition numérique, 1982, p. 24. ISBN 978-2-307-08052-7.
- ↑ Sabatier, J. Val de Loire Patrimoine Mondial: Guide de Voyage Val de Loire - 2019 (en francès). Jérôme Sabatier, p. 13. ISBN 979-10-96111-75-6.
- ↑ Fraysse, J.; Fraysse, C. Vie quotidienne au temps de la marine de Loire (en francès). Impr. Farré & Fils, 1972.
- ↑ Vigier, P.; Althabe, G.; Godet, M. Une histoire de la Loire (en francès). Ramsay, 1986. ISBN 978-2-85956-491-9.
- ↑ Sabatier, J.; Owens, M. Loire Valley A World Heritage Site: Travel Guide Loire Valley - 2019 (en francès). Jérôme Sabatier, p. 14. ISBN 979-10-96111-76-3.
- ↑ Guides, I. Insight Guides France (Travel Guide eBook). APA, 2015, p. 415. ISBN 978-1-78005-549-7.
- ↑ Les bateaux de Loire à l'honneur mercredi et jeudi