Loïs Romieu
poeta occità (1829-1894)
Loïs Romieu (Nimes, 1829 - 1894) fou un escriptor occità. Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Frederic Mistral a les festes catalano-provençals celebrades a Barcelona el 1867. La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 març 1829 Nimes (França) |
| Mort | 14 juny 1894 (65 anys) Marsella (França) |
| President Escolo de Nimes | |
| 1877 – 1894 | |
| Realitzador La Cigalo d'or | |
| 1877 – | |
| Realitzador Lou Douminique | |
| 1876 – 1877 | |
 Majoral del Felibritge | |
1876 – 1894 – Pau Chassary (oc)  → | |
 Vice consul (en) França | |
| | |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, escriptor |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Lou Felibre dis Ourtigo Lou Felibre de la Tour Magno Louis d'Arène Le Molière provençal |
| Família | |
| Cònjuge | Delphine Roumieux |
| Fills | Mireille Roumieux, Anaïs Roumieux |
Obres
modifica- La rampelada (1868)
- La jarjalhada (1879)
- Lei cauquilhas d'un romieu (1894)
Referències
modifica- ↑ «Loïs Romieu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.