Lluís Domènech i Girbau
Lluís Domènech i Girbau (Barcelona, 2 de novembre de 1940) és un arquitecte català.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 novembre 1940 (84 anys) Barcelona |
Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Biografia
modificaÉs besnet de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on es titulà l'any 1964. Ha treballat associat amb Roser Amadó i Cercós.[2]
La seva obra se situa entre el racionalisme eclèctic i l'arquitectura avantguardista, amb influència de l'estil internacional, i amb especial èmfasi en valors com el funcionalisme i l'espacialisme.[3]
Juntament amb Roser Amadó, fou autor de la reconversió de l'editorial Montaner i Simón en la Fundació Antoni Tàpies (1986-1990),[4] així com de la nova seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1990-1993).[5] També fou dels responsables del projecte del centre històric de Lleida (1981-1984), compost pel Palau de Justícia, l'ascensor de Canyeret, l'escola Cervantes i el parc de Màrius Torres.
Per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 projectà a la Vila Olímpica del Poblenou l'edifici d'oficines Eurocity 1 (1989-1992), amb un cos quadrat de dues plantes elevat sobre el sòl per una estructura metàl·lica de malla lleugera.[6]
Altres obres seves són: l'edifici d'habitatges del carrer del Rec Comtal, 20, de Barcelona (1982-1985),[7] la seu social de Carburos Metáticos S.A. (1990-1994), la nau d'emmagatzematge d'Honda a Santa Perpètua de Mogoda (1992-1993),[8] una illa de 240 habitatges al centre comercial de La Maquinista (1999-2003), l'Hotel Chic&Basic d'Amsterdam (2006-2007), les reformes a la Casa Semàfor i la Caserna dels Carrabiners al Prat de Llobregat (2006-2009) i el Teatre Núria Espert a Sant Andreu de la Barca (2004-2010).
L'any 2001 fundà el despatx B01 Arquitectes al costat de Roser Amadó, Ramon Domènech, Carles Tallades, Sander Laudy i Laura Pérez.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Lluís Domènech i Girbau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lluis Doménech Girbau» (en castellà). EPDLP.com. [Consulta: 24 juny 2015].
- ↑ Baldellou i Capitel, 2001, p. 602-607.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. C1.
- ↑ Montaner, 2005, p. 145.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. O24.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. n31.
- ↑ Gausa, Cervelló i Pla, 2002, p. Q38.
Bibliografia
modifica- Baldellou, Miguel Ángel; Capitel, Antón. Summa Artis XL: Arquitectura española del siglo XX (en castellà). Madrid: Espasa Calpe, 2001. ISBN 84-239-5482-X.
- Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002 (en castellà). Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3.
- Montaner, Josep Maria. Arquitectura contemporània a Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2005. ISBN 84-297-5669-8.