Lles de Cerdanya
Lles de Cerdanya (abans simplement Lles, fins al 1994) és un municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya. Inclou l'entitat municipal descentralitzada d'Arànser.
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Alt Pirineu | ||||
Comarca | Baixa Cerdanya | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 292 (2023) (2,84 hab./km²) | ||||
Llars | 44 (1553) | ||||
Gentilici | Llesenc, llesenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 102,8 km² | ||||
Banyat per | Segre | ||||
Altitud | 1.471 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Ester Castilla Manonelles (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25726 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25127 | ||||
Codi IDESCAT | 251272 | ||||
Lloc web | lles.ddl.net |
Disposa de dues estacions d'esquí de fons: l'Estació de Lles i l'Estació d'Arànser.
La seva festa major recau per Sant Pere, patró de la població.
Etimologia
modificaEl topònim d'origen iber té un significat descriptiu : abisme, precipici,.. i se'n troben evidències a la llengua basca – darrer vestigi de la Cultura preromana- en paraules com leze, leta, o les, amb els significats esmentats. Se suposa que l'actual emplaçament del poble és - com a mínim - el tercer, en la llarga recerca dels seus habitants, per trobar un indret òptim en tot els sentits – per a viure, per a defensar-se,.. - fins que decideixen assentar-se en aquest punt assolellat i relativament planer.
Geografia
modifica- Llista de topònims de Lles de Cerdanya (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Demografia
modificaEntitat de població | Habitants (2019) |
---|---|
Arànser | 40 |
Lles de Cerdanya | 106 |
Músser | 43 |
Travesseres | 43 |
Viliella | 21 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
El 1553 incorpora Embret; el 1717, el Vilar de Lles i Viliella; el 1857, Coborriu de la Llosa i Travesseres; el 1966,[1] Músser i Arànser.
Política i administració
modifica- Altres alcaldes de Lles han estat:[2]
- Legislatura 1979-1983: Joan Capdevila i Munt (independent)
- Legislatura 1987-1991: Ramon Sellés i Rubinat (CiU)
- Legislatura 1991-1995: Andreu Grau i Ginesta (Altres)
- Legislatura 1995-1999: Andreu Grau i Ginesta (CiU)
- Legislatura 1999-2003: Andreu Grau i Ginesta (CiU)
- Legislatura 2003-2007: Ramon Sellés i Servat (Altres)
- Legislatura 2007-2011: Lídia Brugulat i Visa (Altres)
- Legislatura 2011-2015: Lídia Brugulat i Visa (PSC-PM)
- Legislatura 2015-2019: Andreu Grau i Ginesta (CiU)
- Legislatura 2019-...: Daniel Olivera i Aguilà (Independents per Lles de Cerdanya - Acord Municipal)
Llocs d'interès
modifica- Església de Sant Fructuós de Músser. Romànica del segle xi-xii
- La Tossa plana de Lles que té una altura de 2.916 m que és la muntanya més alta de la baixa Cerdanya.
- Els encants dels pobles de tot el municipi
- Els espais naturals i muntanyes del voltant
- Sant Pere de Lles, s.XII
- Rocaviva. Un laberint màgic prop de Músser.
- L'Avetar[3] i la Bassa de Comabella (Ruta dels Estanys Amagats)[4]
Persones il·lustres
modifica- Bernat de Travesseres (- 1260), frare i beat dominic
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Lles de Cerdanya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ Redacció. «Historial d'alcaldes de Lles de Cerdanya». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya» p. 470-471, Lles de Cerdanya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ICGC, 2017. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ «Estanys Amagats». Agència Catalana de Turisme, 2021. [Consulta: 15 juliol 2021].