Lavedan
El Lavedan és un parçan de Bigorra, a la Gascunya. Administrativament pertany al departament francès dels Alts Pirineus (Occitània) i la seva vila principal és Lorda,[1] important centre de pelegrinatge pel Catolicisme.
| |||||
| Tipus | vescomtat de Lavedan  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Alts Pirineus | ||||
| Província històrica | Gascunya | ||||
| Capital | Lorda | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Banyat per | Gave de Pau | ||||
Va ser un vescomtat, el vescomtat de Lavedan d'el qual en fou el primer vescomte Maurió (mort vers el 940), fill del comte Llop I de Bigorra. La primitiva capital fou Castèllobon.[2]
El Lavedan, també anomenat Valls de les Gaves, és una regió muntanyenca incloent set valls ubicades aigües amunt de la ciutat de Lorda. Les valls que componen la regió són: la Vall Surguèra, que aplega les comunes de Segús, Aspin de Lorda, Aussen, Aumets i Biger; l'Extrem de Castèllobon, que aplega les comunes de Juncalàs, Geu, Gèr, Luganhan, Sent Criac, Ostèr, Berberust e Liars, Ordins e Còth d'Ossan, Gèrms, Sheust, Gasòst i Ordon; l'Extrem de Salas, que aplega Argilèrs, Aisac e Òst, Agòs e Vidalòs, Ausons, Salas d'Argilèrs, Cèra de Salas i Gès d'Argilèrs; la Vall d'Azun, que ho fa d'Arrens e Marçós, Aucun, Galhagòs, Arcisans Dessús, Arràs, Shirèish, Bun, Estanh, Arbiost i Herrèra; el Davant-Aiga, que té les comunes de Preishac, Bòr e Silhen, Sent Pastors, Airòs e Arboish, Bièr e Bòrdas, Artalens e Soïn, Biucens i Vilalonca; la Plana al·luvial de Sent Savin, amb les comunes de Sent Savin, Laurs e Balanhans, Adast, Pèirahita e Nestalàs, Solon, Us, Cauterets i Arcisans Devath; i la Vall de Varètja, que aplega les de Lus e Sent Sauvaire, Sassís, Sasòs, Grust, Saligòs, Shèsa, Biscòs, Esquiesa e Cèra, Estèrra, Vielar, Bèthpuei, Varètja, Serç, Biei i Gavarnia i Gèdra.
Geogràficament, la comarca correspon a la conca de la gave de Pau aigües amunt de Lorda, incloses les valls dels seus afluents, la gave de Gavarnia, la gave de Cauterets i la gave d'Azun. Limita al nord amb el País de Nai i el País de Tarba, al sud amb la frontera espanyola, a l'est amb l'Alt Ador i la Vall d'Aura, i a l'oest amb la Vall d'Aussau.
Etimologia
modificaEl nom del Lavedan es troba documentat sota les formes antigues:[3] in pago Lavetanense (v. 860),[4] Levitanensis vicecomes (v. 980),[4] vicecomites Levitanicæ vallis (v. 1060),[5] Ramundus de Levitania (1095),[6] homines Baredgie et Levitani (v. 1110),[7] A. de Laueda (1114),[8] Aramon Garsie de Lavedan (1283),[9] terram de Lavedaa (1285).[10] És constituït pel sufix llatí -etan, -itanus/-itan, típic especialment dels noms de pobles ibèrics. L'arrel és Lau-/Leu-.
Referències
modifica- ↑ Frederic Zégierman Le guide des Pays de France (tome 1 : nord et tome 2 : sud), Éditions Fayard, 1999, 638 pages ISBN 2-213-59960-2
- ↑ «Vescomtat de Lavedan / Enciclopèdia.cat | El cercador de referència en català». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Michel Grosclaude, Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées, 2000, ISBN 2-9514810-1-2
- ↑ 4,0 4,1 Livre vert de Bénac.
- ↑ Cartulaire de Saint-Savin.
- ↑ Cartulaire de Saint-Pé.
- ↑ Fors de Bigorre.
- ↑ Cartulaire de Bigorre ; pour Arnaldo de Laueda (n. de p.).
- ↑ Procès Bigorre ; Raymond Garcie de Lavedan (n. de p.).
- ↑ Montre Bigorre.