La missió

La missió
The Mission
Fitxa
Direcció	Roland Joffé
Protagonistes	Robert De Niro; Jeremy Irons; Ray McAnally; Aidan Quinn; Cherie Lunghi; Liam Neeson; Álvaro Guerrero; Fred Melamed; Chuck Low; Ronald Pickup; Daniel Berrigan
Producció	David Puttnam
Dissenyador de producció	Stuart Craig
Guió	Robert Bolt
Música	Ennio Morricone
Fotografia	Chris Menges
Muntatge	Jim Clark
Vestuari	Enrico Sabbatini
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Regne Unit i França
Estrena	1986
Durada	126 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Brasil
Color	en color
Pressupost	16.500.000 £
Recaptació	17.502.499 $ (mundial); 17.218.023 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	drama i cinema històric
Lloc de la narració	Brasil i Amèrica del Sud
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1987); Oscar a la millor direcció (1987); Oscar a la millor fotografia (1987); Oscar al millor muntatge (1987); Oscar al millor vestuari (1987); Oscar a la millor direcció artística (1987); Oscar a la millor banda sonora (1987) ;
Premis	Oscar a la millor fotografia (1985); Palma d'Or (1986); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

La missió^[1] (títol original en anglès The Mission) és una pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes.

Argument

El cardenal Altamirano, visitador apostòlic de les missions jesuïtes a Amèrica del Sud, escrit la seva relació al papa. Al fil del que escriu, reviu allò de què s'ha assabentat en els últims mesos. Un jesuïta espanyol s'arrisca al bosc tropical sud-americà al Segle XVIII per tal de convertir els amerindis: un treball difícil però aconseguit gràcies a la música. Se li uneix un antic caçador d'esclaus penedit i que busca la redempció. El capellà fa visitar diverses missions al cardenal Altamirano que s'impressiona per la qualitat de desenvolupament i de vida que hi descobreix. Al final del seu sojorn Altamirano revela la decisió, que havia estat presa fins i tot abans de la seva arribada a Amèrica del Sud: els jesuïtes han de deixar les reduccions. El sacerdot i el germà Rodrigo es neguen a abandonar els guaranís. De manera diferent organitzen la resistència a l'assalt de l'exèrcit portuguès vingut per aplicar els acords, signats a Europa, de repartiment de les terres entre Espanya i Portugal. La missió és destruïda: els guaranís tornen al bosc.

El Cardenal conclou el seu relat: "I doncs la Seva santedat... els seus sacerdots han mort... i jo... viu. Però en veritat, sóc jo qui he mort... mentre que ells són vius. Ja que sempre és així, la Seva santedat. L'esperit de les morts sobreviu... en la memòria dels éssers vius".

Aquesta pel·lícula relata en dues hores els 150 anys d'història de les reduccions guaranís, una mena de repúbliques autònomes creades pels jesuïtes i aprovades pel poder colonial espanyol, en els confins del Paraguai, l'Argentina i el Brasil. Fa igualment al·lusió a la Guerra dels Guaranís de 1754-1756.^[2]

Repartiment

Robert De Niro: Rodrigo Mendoza
Jeremy Irons: germà Gabriel
Ray McAnally: Altamirano ("Sa eminència")
Aidan Quinn: Felipe Mendoza
Cherie Lunghi: Carlotta
Ronald Pickup: Hontar
Chuck Low: Cabeza
Liam Neeson: Fielding
Bercelio Moya: noi indi
Sigifredo Ismare: Doctor
Asuncion Ontiveros: cap indi
Alejandrino Moya: segon cap indi
Daniel Berrigan: Sebastian
Rolf Gray: jove jesuïta
Álvaro Guerrero: Jesuïta

Premis i nominacions

D'entre tots els premis i nominacions que va rebre la pel·lícula, els principals són:^[3]

Premis

Nominacions

American Cinema Editors, USA, 1987 (Jim Clark)
American Society of Cinematographers, USA, 1987 Chris Menges
British Society of Cinematographers 1986
BAFTA a la millor pel·lícula
BAFTA a la millor direcció
BAFTA a la millor fotografia
BAFTA al millor guió original
BAFTA al millor vestuari
BAFTA al millor disseny de producció
BAFTA al millor so
BAFTA als millors efectes visuals
César, 1987 al millor film estranger
Oscar a la millor pel·lícula
Oscar a la millor direcció artística
Oscar al millor director
Oscar al millor vestuari
Oscar al millor muntatge
Oscar a la millor banda sonora

Banda sonora

Mundialment cèlebre, la música d'Ennio Morricone (sobretot "Gabriel's Oboe") és encara habitualment readaptada i/o tocada per artistes i conjunts d'envergadura. La banda sonora la va compondre Morricone, i l'interpreta el grup Incantation i l'Orquestra Filharmònica de Londres.^[4]

Temes:^[5]

"On Earth As It Is In Heaven" – 3:50
"Falls" – 1:55
"Gabriel's Oboe" – 2:14
"Ave Maria Guarani" – 2:51
"Brothers" – 1:32
"Carlotta" – 1:21
"Vita Nostra" – 1:54
"Climb" – 1:37
"Remorse" – 2:46
"Penance" – 4:03
"The Mission" – 2:49
"River" – 1:59
"Gabriel's Oboe" – 2:40
"Te Deum Guarani" – 0:48
"Refusal" – 3:30
"Asuncion" – 1:27
"Alone" – 4:25
"Guarani" – 3:56
"The Sword" – 2:00
"Miserere" – 1:00

Comentaris

Després d'una perillosa escalada sobre les roques vorejant les magnífiques Cascades de l'Iguaçú, el pare jesuïta Gabriel penetra en un territori on altres missioners abans havien trobat la mort, de la mà dels indis guaranins. Reprèn una missió (Gabriel porta al seu coll la creu del missioner assassinat) extremadament perillosa. La seva única arma és l'oboè que toca per engalipar els guaranís. Gràcies a la música és acceptat. Una missió reneix.

Rodrigo Mendoza, un esclavista, s'apodera en ple bosc d'alguns indígenes. El pare Gabriel és testimoni de l'escena. Tornant a Asunción, Rodrigo sorprenen el seu germà amb la dona que estima. Boig de ràbia, i humiliat en el seu honor, el mata. Aquesta bogeria mortífera el submergeix a la depressió i una gran culpabilitat. El pare Gabriel el salva de la desesperació i li ensenya la salvació: en la penitència obtindrà el perdó de Déu. Mendoza accepta seguir-lo amb els guaranís. Aquests són, simbòlicament, l'expressió del perdó de Déu, quan tallen la corda amb la que Rodrigo portava darrere d'ell el seu equip d'home d'armes. Un llarg camí de redempció, al servei dels guaranís, comença.

En aquests temps, els conquistadors espanyols i portuguesos es reparteixen la gestió d'aquestes terres i els seus habitants, per tal d'esclavitzar-los. La Santa Seu arbitra aquests conflictes sense tanmateix posar-hi gran interès. Els jesuïtes, gaudint d'una gran autonomia, són els únics que defensen, en reconeixen els valors i volen cristianitzar els guaranís.

Amb altres jesuïtes, Gabriel i Rodrigo, encara que de naturalesa molt diferent, administren conjuntament i cooperen activament per a un desenvolupament integrat, espiritual i material, de les reduccions guaranines. Les regles pures de l'evangelització i el domini d'un saber guanyat en la rudesa. Quan els és donada l'ordre d'abandonar els guaranís a la seva sort (el territori ha de passar sota control portuguès) tots dos es neguen per identificació completa amb el poble que han après a estimar. Però llavors, enfronten de manera diferent la catàstrofe que s'anuncia. Gabriel està a punt per sofrir i morir amb els guaranís assetjats pels portuguesos. Rodrigo troba el seu ofici d'armes i organitza la defensa de la missió contra l'exèrcit portuguès. Tots dos hi troben la mort: la Reducció és destruïda i els guaranís tornen al bosc.

La fe de Mendoza fa d'ell un home nou. Descobreix que el seu rang privilegiat en la societat, des del seu naixement, no ha de ser una selecció natural degradant per tot el que és inferior. En grup, aprèn a raonar diferentment: un principi primari de base (la caça) es transforma en un deure natural (la protecció).

La pel·lícula s'acaba amb la destrucció d'una experiència sociopolítica i religiosa plena de promeses. Les reduccions són suprimides per força. Els guaranis són víctimes de decisions polítiques preses a Europa: eren els primers afectats però no van tenir veu al capítol.

Al voltant de la pel·lícula

El pressupost de la pel·lícula és estimat en 24,5 milions de dòlars.
La majoria dels membres de l'equip s'han posat malalts de disenteria durant el rodatge. Robert De Niro és un dels pocs que no la va agafar.
La pel·lícula va ser rodada en gran part al Parque Nacional Iguazú, a l'Argentina.^[6]

Localitzacions:

Cartagena (Bolívar) i Don Dieguito (Magdalena), a Colòmbia
Fort Amherst, Chatham (Kent), a Anglaterra
Parque Nacional Iguazú, a l'Argentina
Parque Nacional do Iguaçú, a Paranà (Brasil)
Cascades de l'Iguaçú (Misiones), a l'Argentina i a Paranà (Brasil)
Riu Iguaçú, a Paranà (Brasil), Paraguai i Argentina.

Vegeu també

Referències

↑ La versió en català de la pel·lícula, a És a dir
↑ «The Mission». The New York Times.
↑ Premis i nominacions de la pel·lícula, a IMDB (anglès)
↑ Crèdits de la banda sonora, a AllMusic (anglès)
↑ Detalls de la banda sonora de la pel·lícula, a Amazon (anglès) «Enllaç».
↑ Localitzacions del rodatge, a IMDB (anglès) «Enllaç».

Enllaços externs

Pàgina de la pel·lícula a DeCine21 (castellà)

[1] La versió en català de la pel·lícula, a És a dir

[2] «The Mission». The New York Times.

[3] Premis i nominacions de la pel·lícula, a IMDB (anglès)

[4] Crèdits de la banda sonora, a AllMusic (anglès)

[5] Detalls de la banda sonora de la pel·lícula, a Amazon (anglès) «Enllaç».

[6] Localitzacions del rodatge, a IMDB (anglès) «Enllaç».

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]