Kiss of the Spider Woman (musical)
Kiss of the Spider Woman és un musical amb música de John Kander, lletres de Fred Ebb i llibret de Terrence McNally. Està basat en la novel·la El Beso de la Mujer Araña, de Manuel Puig. S'ha representat tant al West End londinenc (1992) com a Broadway (1993), guanyant el Premi Tony a el 1993.
| Tipus | obra dramaticomusical  |
|---|---|
| Compositor | John Kander |
| Lletra de | Fred Ebb |
| Llibretista | Terrence McNally |
| Llengua | Anglès |
| Basada en | El beso de la mujer araña de Manuel Puig |
| Premis | Premi Tony al Millor Musical |
| Versió | |
| 1992 West End 1993 Broadway 1995 Buenos Aires | |
| Estrena | |
| Estrena | 20 d'octubre de 1992 |
| Ciutat | Londres |
 
| |
Argument
modificaLuis Alberto Molina, un dissenyador d'aparadors homosexual, està tancat a la presó en un país sud-americà qualsevol, complint el seu tercer any d'una pena de 8 anys de reclusió per corrompre un menor. Viu en un món de fantasia per esvair-se de la vida presidiària, la tortura, les pors i les humiliacions. Fantaseja sobretot sobre pel·lícules, particularment sobre Aurora, una diva vampiresa. L'estima en tots els papers, però un l'espanta: la Dona Aranya, que mata amb el seu petó.
Un dia, arriba un nou pres a la seva cel·la: Valentín Arregui Paz, un revolucionari marxista, en un mal estat de salut després d'haver estat torturat. Molina en té cura d'ell, i li parla sobre Aurora. Però Valentin no pot suportar a Molina i les seves fantasies teatrals, i dibuixa una línia a terra per aturar a Molina i que no se li apropi. Però Molina continua xerrant, sovint per amagar els crits i els plors dels presoners torturats. Finalment, Valentín explica que està enamorat d'una noia anomenada Marta. De nou, Valentin és torturat, i de nou Molina el cura. En la seva fantasia, Aurora està al seu costat, ajudant-lo.
El director de la presó anuncia a Molina que la seva mare està molt malalta i que, per tant, Molina podrà veure-la. Això no obstant, la condició és que ha de dir el nom de la xicota de Valentín.
Molina explica a Valentin el seu amor: un cambrer anomenat Gabriel. Només poc després, Molina té al·lucinacions i cau després de saber que ha pres menjar enverinat destinat a Valentin. És portat a l'hospital, on en la seva fantasia, parla amb Aurora i amb la seva Mare. Quan Molina torna a la cel·la, Valentin comença a patir els mateixos símptomes, també provinents del menjar enverinat. Molina tem que Valentin hagi pres alguna substància que el faci parlar i el protegeix de ser portat a l'hospital. Mentre que Molina el cuida, Valentin li demana que li parli sobre les seves pel·lícules. Molina està molt content de fer-ho, i Valentin també comparteix les seves fantasies i esperances amb Molina.
El director de la presó permet a Molina parlar amb la seva mare una breu estona, i de tornada anuncia a Valentin que l'endemà el deixaran anar per bona conducta. Valentin li deman que faci una trucada de telèfon per ell. Molina refusa fer-ho en un inici, però Valentín sap com persuadir al seu company de cel·la.
Molina queda lliure, però torna a ser empresonat, molt ferit després de d'haver estat torturat. L'han agafat mentre que trucava per telèfon, però es nega a dir a qui ha trucat. El director treu una pistola, amenaçant de matar-lo si no parla. Molina només confessa el seu amor cap a Valentin, i és assassinat. Finalment, Aurora va cap a ell i li dona el seu petó mortal.
Cançons
modifica
|
|
Produccions
modificaEl 1992 es realitzà un taller a la Universitat de Nova York a Purchase. El productor, Garth Drabinsky, es veié involucrat, i la seva companyia produí l'espectacle a Toronto.[1]
Produccions
modificaKiss of the Spider Woman s'estrenà al West End londinenc el 20 d'octubre de 1992, representant-se en 390 funcions. Dirigida per Harold Prince i amb coreografia de Rob Marshall, era protagonitzada per Brent Carver com Molina, Anthony Crivello com Valentin, i Chita Rivera com Spider Woman/Aurora.[2] La producció guanyà el Premi Evening Standard a Millor Musical.
El 3 de maig de 1993 s'estrenà al Broadhurst Theatre de Broadway, tancant l'1 de juliol de 1995, després de 904 funcions. Dirigida per Harold Prince i coreografiada per Vincent Paterson i Rob Marshall, el repartiment incloïa a Brent Carver, Anthony Crivello i Chita Rivera repetint els seus papers, així com Merle Louise i Kristy Carnahan. Carver, Crivello, i Rivera van guanyar el Premi Tony per les seves interpretacions. Entre els seus substituts estan Brian Stokes Mitchell (Valentin), Howard McGillin i Jeff Hyslop (Molina); i, com Aurora: Maria Conchita Alonso, Vanessa L. Williams, i Carol Lawrence.
L'estrena a Buenos Aires tingué lloc al Teatre Lola Membrives el 2 de maig de 1995. Dirigida de nou per Harold Prince, el repartiment incloïa a Valeria Lynch al paper titular, Juan Darthes i a Anibal Silveyra. Va ser traduïda al castellà per Pedro Orgambide i Alberto Favero.
Entre abril i maig del 2007 va tenir lloc un revival al Donmar Warehouse de Londres, amb Will Keen (Molina) i Rupert Evans (Valentin).[3]
Premis i nominacions
modificaProducció Original de Londres
modifica| Any | Premi | Categoria | Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1993 | Premi Laurence Olivier | Millor Musical | nominat | |
| Millor Actor de Musical | Brent Carver | nominat | ||
| Millor Director | Harold Prince | nominat | ||
| Millor Escenografia | Jerome Sirlin | nominat | ||
| Millor Il·luminació | Howell Binkley | GUANYADOR | ||
Producció original de Broadway
modifica| Any | Premi | Categoria | Nominat | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 1993 | Premi Tony | Millor Musical | GUANYADOR | |
| Millor Llibret de Musical | Terrence McNally | GUANYADOR | ||
| Millor Banda Sonora | John Kander i Fred Ebb | GUANYADOR | ||
| Millor Actor Protagonista de Musical | Brent Carver | GUANYADOR | ||
| Stephen Douglass | nominat | |||
| Millor Actriu Protagonista de Musical | Chita Rivera | GUANYADORA | ||
| Millor Actor de Repartiment de Musical | Anthony Crivello | GUANYADOR | ||
| Millor Direcció de Musical | Harold Prince | nominat | ||
| Millor Coreografia | Vincent Paterson i Rob Marshall | nominat | ||
| Millor Escenografia | Jerome Sirlin | nominat | ||
| Millor Vestuari | Florence Klotz | GUANYADOR | ||
| Millor Il·luminació | Howell Binkley | nominat | ||
| Premi Drama Desk | Musical Més Destacat | GUANYADOR | ||
| Actor Més Destacat en un Musical | Brent Carver | GUANYADOR | ||
| Actriu Més Destacada en un Musical | Chita Rivera | GUANYADORA | ||
| Música Més Destacada | John Kander | nominat | ||
| Escenografia Més Destacada | Jerome Sirlin | nominat | ||
| Vestuari Més Destacat | Florence Klotz | nominat | ||
| Premi del New York Drama Critics' Circle | Millor Musical | GUANYADOR | ||
Referències
modifica- ↑ Atkey, Mel. Broadway North: The Dream of a Canadian Musical Theatre (2006), page 220, Natural Heritage/Natural History, Inc., ISBN 1-897045-08-5
- ↑ 'Kiss of the Spider Woman' listingbroadwayworld.com
- ↑ 'Kiss of the Spider Woman' listing[Enllaç no actiu]londontheatre.co.uk