[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Kava

beguda derivada de Piper methysticum
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. També podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat raonablement.
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica.
S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.
Aquest article està inacabat.
L'estan elaborant alguns alumnes i forma part d'un treball de classe o viquiprojecte.
Aquest article tracta sobre la beguda derivada d'una planta conreada en diverses illes del Pacífic. Si cerqueu l'article sobre aquesta espècie vegetal, popularment «kava» en moltes llengües diferents del català, vegeu «Piper methysticum».
No s'ha de confondre amb la beguda homòfona catalana, el cava.

El kava ("amarg") és una beguda típica de diversos països de les illes del Pacífic, especialment Vanuatu, Fiji, Tonga i Samoa. Es prepara a partir de l'extracció d'arrels (fresques o seques) de l'espècie Piper methysticum. Normalment, l'arrel seca es mol fins a obtenir una pols, que es barrejarà amb aigua freda (o aigua de coco) i, finalment, es filtrarà a través d'un vel per a obtenir-ne una suspensió.[1][2]

Infotaula menjarKava
Un grup d'homes seuen al voltant d'un bol de kava, probablement a l'illa de Bellona, a les illes Salomó (1940) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
País d'origenGuam, Fiji, Samoa i Tonga Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusbeguda Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsPiper methysticum i aigua potable Modifica el valor a Wikidata

Documentada des de fa més o menys 3.000 anys,[2] es tracta d'una beguda amb efectes psicotròpics que aporta una sensació de calma i relaxació. És per aquest motiu que s'ha utilitzat per tractar transtorns d'ansietat i estrès. Aquests símptomes són produïts principalment per les kavalactones o kavapironas, principals components de la planta.[3] A través de diversos assajos toxicològics genètics, s'ha vist que les kavalactones no semblen causar danys directes a l'ADN. Altres estudis realitzats en animals, demostren que el Kava podria induir la carcinogènesi. No obstant, s'estan avaluant els efectes del kava com a tractament quimioterapèutic o quimiopreventiu contra el càncer.[3] Aquests efectes poden ser beneficiosos o perjudicials segons la quantitat que en sigui consumida. Existeix prou evidència científica que indica que un consum elevat de la substància és perjudicial per a la salut i amb un gran ventall de símptomes clínics provocats per malalties als ronyons; mentre que prendre'l ocasionalment és acceptable amb riscos baixos. Encara calen diversos estudis mèdics en humans per a avaluar-ne amb certesa la seguretat alimentària.[4]

El kava té un impacte etnològic molt notable i és consumit principalment per homes.[5] En moltes cultures en què el kava és una beguda recreativa, de fet, els patrons socials estableixen que només les dones de rang històric tenen dret a beure'l, com ara les caps dels cacicats a Tonga, Samoa o Tahití.[5]

Història

modifica

La història de l'inici del Kava té un component místic que es remunta a la illa de 'Eueiki. La mort accidental d'una dona jove anomenada Kava'onau's va provocar que, miraculosament, nasqués del seu estómac dues plantes: el Kava (Piper methysticum) i tō (Saccharum officinarium).[6] El seu germà va descobrir que una rata al consumir les arrels d'aquesta va morir. Mogut per la tristesa que havia produït la mort de la seva germana va decidir consumir-la però, en comptes de donar-li el destí final que ell volia, va experimentar un estat de calma. Es quan va decidir ensenyar el descobriment del seu us als altres membres.[7]

Encara que es tingui present aquesta creença infundada s'argumenta, segons la cultura de Tonga, que va ser Lo'au, reconegut com tofunga fonua, qui va donar la invenció ceremonial del Kava. Un dels events més destacables en el Tonga es el faikava, una reunió on prenen Kava per poder arribar al equilibri, anomenat Noa, entre el passat, present i futur.[6]

Generalment, té un ús polític, social i religiós pero depèn de la regió del Oceà Pacífic (també s'utilitza el terme Moana per referir-se a ell) en la que es tingui present.[6] Degut a que diferents cultures del Pacífic han emigrat l'ús, les tradicions i la preparació del Kava a persones que no formen part d'aquesta cultura.[8] Pel que s'ha observat es va començar extendre de de PohnPei a Hawai'i i des de Fiji a les isles Australs.[7]

Legislació

modifica

En Europa el consum del Kava va començar a ser popular en el 1990 pero en els anys 2000 es van començar a trobar molts casos sobre els efectes secundaris, pero el que va ser més alarmant va ser sobretot aquells que afectaven al fetge. En el 2002 el comité de la Unió Europea (EU) va prohibir el seu consum i comercialització del producte o derivats d'aquest.[9] En canvi es pot observar com als Estats Units (USA), en Australia i a les Isles del sud del pacífic el seu consum i venta està permés.[10]

En qualsevol cas, si es vol tornar a incoporar aquesta veguda a Europa s'haurà de realitzar investigacions sobre els seus efectes secundaris i com hauria de ser consumit per garantir la seva seguretat i eficacia encara que s'ha trobat que si es barreja la beguda amb aigua.[10] El comité EU ha plantejat una serie de preguntes per a poder resoldre abans de fer ús del seu consum.[9]

Morfologia vegetal i cultiu

modifica

Piper methysticum és un arbust perenne, normalment dioic, de la família de les Pipperaceae.[11] Sol mesurar de 2 a 3 metres quan és collida. Tot i això pot arribar a fer 7 metres. Les seves característiques principals son:

 
Piper methysticum
  • Fulla: La morfologia de la fulla es de tipus cordada, d'un color verd fosc, gran i amb un marge llis, mesura fins a 15-20 cm. La venació és alterna.
  • Arrel: sol estar ben desenvolupada i ramificada (pesant de 2 a 10 kg), pot arribar fins als 60 metres de fondària. El color dels rizomes és fosc (negre-grisós) per fora i blanquinós per dins.[12]
  • Tija: la principal és de tipus erecte, amb nòduls inflats. Sol ser verd amb tonalitats marronoses, rojecques o fins i tot liloses.[12]
  • Flors: no tenen pètals ni sèpals (aclamidies). Les masculines estan formades per 2 estamps curts i les femenines per un estigma (3-9cm).[12]
  • Fruit: petit, carnós, en forma de baia i amb una llavor que no té la capacitat de germinar.

El fet de que les flors femenines siguin molt escasses i [13]L'arbust és incapaç de reproduir-se sexualment. Llavors son els humans els que s'han de encarregar de la propagació de la planta per mitjà d'esqueixos mitjançant talls de tijes o trossos de arrels .[14]

Distribució

modifica
 
mapa de melanèsia (en verd)

L'origen es descriu a varis punts de la regió asiàtica anomenada Melanèsia.[15] La planta creix en regions amb sòls amb un bon drenatge i un ph lleugerament àcid (5,5-6,5). En un altituf d'entre 150 i 300 metres sobre el nivell del mar. Es cultiva sobretot als estats insulars de Vanuatu, Fiji, Tonga i Samoa (ordenats de major a menor impacte). Així doncs, es cultiva en climes tropicals amb temperatures de 25-30°C, amb precipitacions recurrents (>2000mm/any) [16] i una humitat relativa elevada (70-100%). Es tracta d'un cultiu de sotabosc ja que massa llum de forma directa, és perjudicial per la planta.[17] Les condicions de vent fort l'afecten menys.

Varietats

modifica

Hi ha més de 200 varietats de Piper methysticum. De les quals, 82 gairebé la meitat son cultivades a Vanuatu.[18]Cada una, amb una composició química determinada Tot i això, no totes son aptes per la producció de Kava com a beguda recreativa. A més cada regió té les seves varietats de preferència per fabricar-la. Tot i això, sempre dividirem les varietats en quatre categories:[15]

  1. Kava Noble: comprèn les varietats que han estat usades per la producció de la beguda. Amb la composició òptima (relacionada amb les kavalactones). Dins d'aquetsta categoria es classifiquen per la seva distribució, característiques de la planta i qualitat del producte final.[15] Tantmateix, totes tenen en comú que no tenen un efecte en les capacitats cognitives dels qui la consumeixen.[19]
  2. Kava Tu-dei (two-day): produeixen efectes més forts que poden anar des del mal de cap o marejos fins a un estat psicotròfic de letàrgia. Com esmenta el nom, aquests poden durar múltiples dies.[15]
  3. Kava medicinal: varietats específicament utilitzades per propietats medicinals. Aquests estractes son generalment utilitzats per tractar ansietat, insomni, síndrome premenstrual o estrés. Està completament banejada la seva exportació [20]
  4. Kava silvestre: segons estudis es tracta de Piper methsyculum var. wichmanní, una espècie però molt relacionada però que no te cap ús ni de tipus medicinal ni com a beguda.[15]
KAVA NOBLE
modifica

Degut al seu ús, aquestes varietats estàn acceptades en el Codex Alimentarius des de 2002. Les principals varietats per dur a terme la beguda son:

Exportacions

modifica
 
FIGURA 2: exportacions dels productors principals de kava en tones/any

En els últims anys les exportacions han experimentat un augment de forma global, però el que ha incrementat més és el seu preu. Tantmateix la pandèmia del COVID-19 va provocar una devallada en les exportacions. Les últimes registrades (sense contar exportacions en pandèmia o post) estan exposades en forma de gràfic.

Els principals destins del producte son Austràlia, sobretot seguida dels Estats Units

ECONOMIA

modifica

El cultiu de kava és una font d'ingressos important en aquestes regions. Tot i això les dades de l'impacte (reflexant producció i exportació local i global) no son gaire acurades en la majoria de casos. A causa de que, la majoria de cultius es duen a terme per petits productors. Alhora això fa que la taxa de retorn en diners dels petits productors sigui elevat, tenint un impacte positiu[21]

L'única regió que ha sigut capa

REPTES

modifica

Entre certs anys hi ha hagut devallades en localitzacions concretes, això es deu a diferents reptes als que ha de fer front tant el cultiu com efectes meteorològics (com ciclons), biològics (plagues), l'encariment del producte. Degut a l'hàbitat idoni de la planta, la deforestació tamb pot resultar un problema, augmentant la vulnerabilitat de la planta.

LEGALITAT

En quant als països exportadors, l'únic que té una regulació estricta sobre la qualitat és Vanuatu. On vetllen tant a nivell de que el producte exportat contigui varietats Nobles com que aquest no porti parts de la planta que no farien la consumició de la beguda del tot segura (fulles, tija..) [22]

Composició i constituents químics

modifica

Fins al dia d'avui, s'han aïllat i identificat més de 56 constituents de P. methysticum els quals es poden classificar en dos grups: kavalactones i flavokavines.[23]

Les kavalactones són substàncies greixoses amb una estructura química en forma d'anell. S'han identificat un total de 29, i aquestes han pogut ser extretes a partir de les arrels, rizomes i tiges de l'arrel de P. methysticum[24]. Per poder aïllar-les, s'han utilitzat diferents solvents com aigua, acetona, cloroform, metanol, etanol i hexà, obtenint-ne en més quantitat amb l'acetona com a solvent. D'aquestes 29 aïllades i identificades, kavaina i metisticina es troben en grans quantitats.[25] La kavaina té efectes importants en el sistema nerviós central, ja que actua com a ansiolític, i la metisticina ajuda en la neuroprotecció contra la isquèmia en ratolins.[26]

Per altra banda, les flavokavines són una altra família de compostos que també es poden aïllar a partir de les arrels i rizomes de la planta. Les primeres que van ser descobertes van ser les Flavokavina A, B i C.[23] La flavokavina A podria tenir efectes anticancerígens pel seu efecte inhibidor del creixement en cèl·lules tumorals. La flavokavina B és considerada un causant d'hepatotoxicitat, el qual afecta negativament les cèl·lules del fetge i pot conduir a un carcinoma hepatocel·lular (CHC).[27]

Consum

modifica

El kava té dos mètodes diferents de consum oral: el mètode semi-tradiconal i el mètode terapèutic o medicinal.

Pel que fa el mètode semi-tradicional, seria el consum de kava com a beguda; el kava s'extreu principalment amb aigua i es serveix en una closca de coco, com es feia tradicionalment. Aquest mètode pot causar efectes secundaris, ja que no hi ha control de les dosis ingerides. Per contra, el consum medicinal, s'utilitza per tractar una certa malaltia, sobretot relacionades amb transtorns d'ansietat; en aquest cas, les dosis estan regulades.[26]

Efectes i beneficis

modifica

Principalment s'utilitza per tractar la ansietat i sintomes relacionats amb aquesta com pot ser l'insomni pero pot tenir altres aplicacions medicinals com per a tractaments antitumorals. Es recomana que la dosi del Kava sigui supervisada ja que hi trobem diversos efectes adversos i la seva barreja amb altres tractaments pot ser improdent.[28]

Un estudi de Jerome Sarris va corroborar la eficacia del Kava com a tractament per a l'ansietat. El estudi es va realitzar a 75 participants durant 6 semanes amb una dosi controlada diaria contra una de placebo. Els resultats es van mesurar amb l'Escala de Hamilton (HAMA) i van demostrar que el grup que va rebre el tractament amb Kava havia reduit significativament l'ansietat. Es considera que pot ser un bon tractament a curta durada pero tot i així encara es troben preocupacions respecte els efectes secundaris sobretot els hepàtics.[29]

Aplicacions medicinals i terapèutiques del kava

modifica

El kava i els seus components han demostrat tenir efectes quimiopreventius i quimioteràpics gràcies als seus mecanismes antiproliferatius, antimetastàsics i inductors d'apoptosi. Un dels constituents anticancerígens més estudiat és la flavokavina A, la qual és capaç d'induir apoptosi i efectes antiproliferatius mitjançant l'aturada del cicle cel·lular.[26]

Estudis recents sobre la prevenció de càncer de pulmons, en models animals, amb aquests components químics extrets de P. methysticum, suggereixen, amb prou evidència, la possible reducció del risc de càncer en humans. En ratolins s'ha vist que la dihidrometisticina pot suprimir eficaçment la carcinogènesi pulmonar, mentre que la kavaina ha demostrat prevenir la carcinogènesi en la bufeta.[30]

Riscs i efectes secundaris

modifica

El consum freqüent de Kava pot produïr efectes adversos com: pèrdua de pes i cabell, transtorns gastrointestinals, fotosensibilitat, somnolencia, problemes de visió... Aquests efectes poden empitjorar si es consumeixen amb altres substàncies que actuin sobre el sistema nervios central (SNC) o certs tractaments.[31] Es creu que la toxicitat que produeix es deu als Kavalactones.[32]

Efectes hepatotòxics

modifica

Les investigacions realitzades respecte els efectes hepatotoxics encara no es troben clares. Actualment, es troben molts casos tant a USA com a Europa sobre lesions hepatiques produïdes per herbes (herb induced injury liver o HILI). Per poder determinar quin es el causant es poden utilitzar varies escales (com la de la OMS o CIOMS) les quals son molt diferents entre elles. Segons Teschke et al. recomana utilitzar la escala CIOMS (també anomenada RUCAM) per aquests casos. Tot i així el seu diagnóstic es molt complicat i sempre s'han de descartar altres possibles causants abans de donar la hipotesis final.[32]

Referències

modifica
  1. ↑ Bian, Tengfei; Corral, Pedro; Wang, Yuzhi; Botello, Jordy; Kingston, Rick «Kava as a Clinical Nutrient: Promises and Challenges» (en anglès). Nutrients, 12, 10, 05-10-2020, pàg. 3044. DOI: 10.3390/nu12103044. ISSN: 2072-6643. PMC: PMC7600512. PMID: 33027883.
  2. ↑ 2,0 2,1 Lebot, Vincent. Kava: The Pacific Elixir (Enquadernació en rústica) (en anglés). Inner Traditions/Bear, Febrer 1997, p. 272. ISBN 9780892817269, 0892817267. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Soares, Rita B.; Dinis-Oliveira, Ricardo Jorge; Oliveira, Nuno G. «An Updated Review on the Psychoactive, Toxic and Anticancer Properties of Kava» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 11, 14, 12-07-2022, pàg. 4039. DOI: 10.3390/jcm11144039. ISSN: 2077-0383. PMC: PMC9315573. PMID: 35887801.
  4. ↑ Christl, Stefan U.; Seifert, Axel; Seeler, Dirk «Toxic Hepatitis After Consumption of Traditional Kava Preparation». Journal of Travel Medicine, 16, 1, 01-01-2009, pàg. 55–56. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2008.00259.x. ISSN: 1195-1982.
  5. ↑ 5,0 5,1 Lebot, Merlin i Lindstrom, 1997, p. 41-44.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Tecun, Arcia; Reeves, Robert; Wolfgramm, Marlena «The past before us: a brief history of Tongan kava». Journal of the Polynesian Society, 129, 2, 6-2020, pàg. 171–192. DOI: 10.15286/jps.129.2.171-192.
  7. ↑ 7,0 7,1 Singh, Yadhu N. Kava: From Ethnology to Pharmacology (en anglès). CRC Press, 2004-01-15. ISBN 978-1-4200-2337-4. 
  8. ↑ Aporosa, S. 'Apo'; Ballard, Hakau; Pandey, Rishi; McCarthy, Mary Jane «The impact of traditional kava (Piper methysticum) use on cognition: Implications for driver fitness». Journal of Ethnopharmacology, 291, 12-06-2022, pàg. 115080. DOI: 10.1016/j.jep.2022.115080. ISSN: 0378-8741.
  9. ↑ 9,0 9,1 «PHARMACEUTICAL COMMITTEE» (en angles). EUROPEAN COMMISSION HEALTH AND CONSUMERS DIRECTORATE-GENERAL, 23-10-2013.
  10. ↑ 10,0 10,1 Sarris, Jerome; Teschke, Rolf; Stough, Con; Scholey, Andrew; Schweitzer, Isaac «Re-introduction of Kava (Piper methysticum) to the EU: Is There a Way Forward?» (en anglès). Planta Medica, 77, 2, 1-2011, pàg. 107–110. DOI: 10.1055/s-0030-1250290. ISSN: 0032-0943.
  11. ↑ «Kava-Kava» (en castellà). Instituto de Salud Pública. [Consulta: 28 octubre 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Sharma, Ankit; Anchariya, Rahul; Dubey, Chetan «A Review on Anti-Stress Activity of Piper Methysticum» (en anglès). Asian Journal of Pharmaceutical Research and Development, 8, 4, 15-08-2020, pàg. 130–136. DOI: 10.22270/ajprd.v8i4.688. ISSN: 2320-4850.
  13. ↑ «La kava, Piper methysticum: Historia y Actualidad» (en en castellà). Dayra García Álvarez, 01-06-2022. [Consulta: 29 octubre 2024].
  14. ↑ «Kava – Piper methysticum - United Plant Savers» (en anglès americà), 02-08-2019. [Consulta: 29 octubre 2024].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 «Homepage | Food Standards Australia New Zealand». [Consulta: 17 octubre 2024].
  16. ↑ García Álvarez, Dayra. La kava, Piper methysticum: historia y actualidad (tesi) (en castellà). Universidad de La Laguna, 2022. 
  17. ↑ «Kava (Piper methysticum)» (en castellà). [Consulta: 29 octubre 2024].
  18. ↑ «Fiji Kava: Production, Trade, Role and Challenges» (en anglès americà). DOI: 10.33318/jpacs.2017.37(1)-1. [Consulta: 30 octubre 2024].
  19. ↑ Lebot, Vincent; Merlin, Mark; Lindstrom, Lamont. Kava: The Pacific Elixir: The Definitive Guide to Its Ethnobotany, History, and Chemistry (en anglès). Inner Traditions / Bear & Co, 1997-02. ISBN 978-0-89281-726-9. 
  20. ↑ Martin, Amanda C.; Johnston, Ed; Xing, Chengguo; Hegeman, Adrian D. «Measuring the Chemical and Cytotoxic Variability of Commercially Available Kava (Piper methysticum G. Forster)» (en anglès). PLOS ONE, 9, 11, 11-2014, pàg. e111572. DOI: 10.1371/journal.pone.0111572. ISSN: 1932-6203. PMC: PMC4218769. PMID: 25365244.
  21. ↑ Pacific kava production, trade and consumption: Gaps in data hinder full analysis.
  22. ↑ «Vanuatu - Legislation - Kava Act 2002». [Consulta: 1r novembre 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 Wang, Yingli; Su, Chao; Zhang, Bo; Niu, Yang; Ren, Ruru «Biological Activity, Hepatotoxicity, and Structure-Activity Relationship of Kavalactones and Flavokavins, the Two Main Bioactive Components in Kava (Piper methysticum)» (en anglès). Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine, 2021, 20-08-2021, pàg. 1–14. DOI: 10.1155/2021/6851798. ISSN: 1741-4288. PMC: PMC8405297. PMID: 34471418.
  24. ↑ Sarris, Jerome; LaPorte, Emma; Schweitzer, Isaac «Kava: A Comprehensive Review of Efficacy, Safety, and Psychopharmacology» (en anglès). Australian & New Zealand Journal of Psychiatry, 45, 1, 1-2011, pàg. 27–35. DOI: 10.3109/00048674.2010.522554. ISSN: 0004-8674.
  25. ↑ Xuan, Tran Dang; Fukuta, Masakazu; Wei, Ao Chang; Elzaawely, Abdelnaser Abdelghany; Khanh, Tran Dang «Efficacy of extracting solvents to chemical components of kava (Piper methysticum) roots» (en anglès). Journal of Natural Medicines, 62, 2, 01-04-2008, pàg. 188–194. DOI: 10.1007/s11418-007-0203-2. ISSN: 1861-0293.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Soares, Rita B.; Dinis-Oliveira, Ricardo Jorge; Oliveira, Nuno G. «An Updated Review on the Psychoactive, Toxic and Anticancer Properties of Kava» (en anglès). Journal of Clinical Medicine, 11, 14, 1-2022, pàg. 4039. DOI: 10.3390/jcm11144039. ISSN: 2077-0383.
  27. ↑ Lebot, V.; Do, T. K. T.; Legendre, L. «Detection of flavokavins (A, B, C) in cultivars of kava (Piper methysticum) using high performance thin layer chromatography (HPTLC)». Food Chemistry, 151, 15-05-2014, pàg. 554–560. DOI: 10.1016/j.foodchem.2013.11.120. ISSN: 0308-8146.
  28. ↑ Savage, Karen M.; Stough, Con K.; Byrne, Gerard J.; Scholey, Andrew; Bousman, Chad «Kava for the treatment of generalised anxiety disorder (K-GAD): study protocol for a randomised controlled trial» (en anglès). Trials, 16, 1, 12-2015. DOI: 10.1186/s13063-015-0986-5. ISSN: 1745-6215. PMC: PMC4630875. PMID: 26527536.
  29. ↑ Sarris, Jerome; Stough, Con; Bousman, Chad A.; Wahid, Zahra T.; Murray, Greg «Kava in the Treatment of Generalized Anxiety Disorder: A Double-Blind, Randomized, Placebo-Controlled Study» (en anglès). Journal of Clinical Psychopharmacology, 33, 5, 10-2013, pàg. 643–648. DOI: 10.1097/JCP.0b013e318291be67. ISSN: 0271-0749.
  30. ↑ Freeman, Breanne; Mamallapalli, Jessica; Bian, Tengfei; Ballas, Kayleigh; Lynch, Allison «Opportunities and Challenges of Kava in Lung Cancer Prevention» (en anglès). International Journal of Molecular Sciences, 24, 11, 1-2023, pàg. 9539. DOI: 10.3390/ijms24119539. ISSN: 1422-0067.
  31. ↑ Graziano, Silvia; Orsolini, Laura; Rotolo, Maria Concetta; Tittarelli, Roberta; Schifano, Fabrizio «Herbal Highs: Review on Psychoactive Effects and Neuropharmacology» (en anglès). Current Neuropharmacology, 15, 5, 15-06-2017. DOI: 10.2174/1570159X14666161031144427. PMC: PMC5771051. PMID: 27799032.
  32. ↑ 32,0 32,1 Pantano, Flaminia; Tittarelli, Roberta; Mannocchi, Giulio; Zaami, Simona; Ricci, Serafino «Hepatotoxicity Induced by “the 3Ks”: Kava, Kratom and Khat» (en anglès). International Journal of Molecular Sciences, 17, 4, 16-04-2016, pàg. 580. DOI: 10.3390/ijms17040580. ISSN: 1422-0067. PMC: PMC4849036. PMID: 27092496.

Bibliografia

modifica
  • Kava: a review of the safety of traditional and recreational beverage consumption: Technical Report (en anglès). Roma: FAO i OMS, 2016. ISBN 978-92-5-109291-0 [Consulta: 24 agost 2024]. 
  • Lebot, Vincent; Merlin, Mark; Lindstrom, Lamont. Kava: The Pacific Elixir - The Definitive Guide to Its Ethnobotany, History, and Chemistry (en anglès). Rochester, Vermont: Healing Arts Press, 1997. ISBN 9781620550335. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kava&oldid=34206315»