Josquin Des Prés
Josquin Des Prés, Josquin Desprez, o simplement Josquin (Beaurevoir (Picardia) cap al 1450 - Condé-sur-l'Escaut, 27 d'agost de 1521) va ser un compositor francès del Renaixement. Fou un artista cèlebre durant i després de la seva vida, considerat un dels millors músics del Renaixement. Va compondre en diversos gèneres, incloent-hi motets, misses i cançons franceses i italianes. L'àmplia divulgació de la seva música fou possible gràcies a la invenció de la música impresa a principis del segle xvi, i avui se sap més de la seva música que de la seva vida.
  | |
| Nom original | (fr) Josquin des Prés |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1455 Beaurevoir (Burgundian State) |
| Mort | 27 agost 1521 (65/66 anys) Condé-sur-l'Escaut (Països Baixos espanyols) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Activitat | 1489 (Gregorià) - |
| Gènere | Missa, motet i chanson (en)  |
| Professors | Johannes Ockeghem |
| Alumnes | Jean Richafort |
        
  | |
Biografia
modificaVa ser cantor de la col·legiata de Saint-Quentin (Aisne) i després, de 1459 a 1472, a la catedral de Milà. L'any 1474 va entrar al servei de Galeàs Maria Sforza com a cantant de capella. Entre 1476 i 1504 va estar al servei del cardenal duc Ascani Maria Sforza. Entre 1486 i 1494, va treballar a la capella pontifícia, però va viatjar molt: Milà, Mòdena, Nancy, París, Piacenza... Durant un temps va ser músic de la cort del rei Lluís XII de França. Vers el 1503, havia deixat Roma per a posar-se al servei del duc de Ferrara Hèrcules d'Este, amb qui va romandre fins al 1504. Llavors va ser nomenat prebost de la col·legiata de Condé-sur-l'Escaut, població on va residir fins a la mort. Fou mestre de Cor de la col·legiata de Sant Quintí l'any 1509. Entre els seus deixebles s'hi compten els compositors belgues Benedictus Ducis [1] i Jean Richafort, el francès Jean Mouton i el flamenc Nicolas Gombert,[2] el també flamenc Appenzeller, fou un gran admirador seu, però no es té constància que fos alumne seu.[3]
La seva obra va gaudir d'una gran difusió arreu d'Europa, principalment gràcies a la incipient impremta musical, ja que va ser un dels compositors més editats per l'editor venecià Ottaviano Petrucci. Mestre del contrapunt, va ser el primer gran músic del Renaixement i un dels creadors de la cançó polifònica. Fins a l'any 1485, va utilitzar sobretot el contrapunt melismàtic a la manera de Johannes Ockeghem.[4]Els seus laudes Victimae paschali (1502), constitueixen un bon exemple del seu art de joventut. Entre 1485 i 1505, va intentar fer una síntesi entre la tradició polifònica de Guillaume Dufay o Johannes Ockeghem i l'harmonia italiana; els motets Planxit David o Absalon, fili mi mostren una major maduresa. Els seus motets posteriors, com ara In principio erat verbum, generalment arranjaments a quatre parts de texts bíblics, són més melodiosos.
Obres
modifica- Obres religioses:
- Ave Maria
- Miserere
- Stabat Mater
- Una vintena de misses, entre les quals cal destacar la Missa de beata virgine, la Missa Pange Lingua i la Missa Hercules Dux Ferrarie
- Més de 100 motets, himnes o salms
- Obres profanes :
- Al voltant de 80 cançons, entre les quals cal destacar Mille Regrets i Si j'ay perdu mon ami.
Referències
modifica
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2331 (ISBN 84-239-4581-2)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 537 (ISBN 84-239-4526-X)
- ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 50 (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Rebatet, Lucien. Una historia de la música (en castellà). Barcelona: Omega, 2012, p. 86. ISBN 9788428215770.