[go: up one dir, main page]

Josep Llimona i Bruguera

artista català
(S'ha redirigit des de: Josep Llimona)

Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863[1] - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.[2][3] Era fill del fabricant Josep Llimona i Bonafont, germà del pintor Joan Llimona, pare del pintor Rafael Llimona i Benet i l'escultora Maria Llimona i Benet i oncle de la il·lustradora Mercè Llimona i la pintora Núria Llimona.

Plantilla:Infotaula personaJosep Llimona i Bruguera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1864 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Poblenou (Dep. II, nínxol pref. 93, primer pis, sense el seu nom) 
NacionalitatCatalunya
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artescultura
Movimentmodernisme català
ProfessorsRossend Nobas i Ballbé Modifica el valor a Wikidata
AlumnesFrancesc Socies i March Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsMaria Llimona i Benet, Rafael Llimona i Benet Modifica el valor a Wikidata
PareJosep Llimona i Bonafont Modifica el valor a Wikidata
GermansJoan Llimona i Bruguera Modifica el valor a Wikidata
ParentsNúria Llimona Raymat, neboda
Mercè Llimona, neboda
Jordi Llimona i Barret, net Modifica el valor a Wikidata
Premis
1888- Medalla d'Or a l'Exposició Universal de Barcelona amb l'escultura Ramon Berenguer el Gran.
1932- Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona
Obres destacables

Biografia

modifica
 
Llimona vist per Ramon Casas (MNAC)

Josep Llorenç Ignasi Llimona i Bruguera fou fill de Josep Llimona i Bonafont i de Josepa Bruguera i Casamitjana, de Barcelona. Va néixer al número 5 del carrer Correu Vell de Barcelona.[4] Va estudiar a l'escola de la Llotja i al taller dels germans Agapit i Venaci Vallmitjana. També fou deixeble de Rossend Nobas, amb qui treballà dos anys, i del pintor Martí i Alsina, a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

 
Ramon Berenguer III el Gran a Barcelona
 
El forjador, a la plaça de Catalunya de Barcelona

Amb 16 anys (1880) va assolir amb El fill pròdig[2] la pensió Fortuny, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona, traslladant-se a Roma durant 4 anys amb el seu germà Joan. Allà va treballar al taller d'Enric Serra i va estudiar a l'Acadèmia Giggi. Durant el primer any va realitzar les dues obres que per contracte la pensió l'obligava a executar, Patrici romà i l'esborrany d'estàtua eqüestre del comte sobirà Ramon Berenguer el Gran, obra que valgué a Llimona la renovació de la pensió per un any més i així va poder, durant el nou període, modelar el monument en la mida definitiva.

Presentada l'obra en l'Exposició de Barcelona del 1888, assolí la medalla d'Or, que fou la més alta recompensa concedida pel jurat internacional d'escultura. L'obra original se la quedà l'ajuntament, a canvi de la pensió (3.600 ptes) i avui dia resta exposada a la plaça de Ramon Berenguer el Gran. Per aquesta exposició també va presentar una estàtua de Ramon Berenguer el Vell, què, fossa en bronze, figura entre els monuments aixecats al Saló de Sant Joan, i el fris de l'Arc del Triomf de Barcelona.

El 1890, es casà amb la terrassenca Mercè Benet i Salas (Terrassa, 1868 - Barcelona, 5 de març de 1901), amb qui tindria vuit fills, quatre dels quals moriren joves (Francisca, Joan i dos bessons), i quatre que sobrevisqueren els pares (Josep, Maria, Rafael i Lluís).[5]

El seu germà va començar una vida religiosa molt activa que va influir fortament Josep Llimona, i els va dur a fundar junt amb altres artistes, el Cercle Artístic de Sant Lluc l'any 1893, per preservar l'art dels excessos dels artistes de l'època. També va començar a realitzar obres de temàtica religiosa, com Mare de Déu del Roser, Consumatum estò Primera Comunió.

L'any 1900 va presentar a Olot una exposició de nus femenins. Poc després, el 1901, moriria la seva dona (emportada per una bronconeumònia a l'edat de 33 anys), cosa que marcaria el seu caràcter introvertit.[5]

Els anys següents va complir diversos encàrrecs, tant de temàtica funerària (L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas) com monuments civils, com el Monument al Dr. Robert. El 1907 va presentar Desconsol l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, cosa que li va valer el Premi d'Honor. L'obra fou adquirida pel Museu municipal de la ciutat pel senyor Sanllehí. El 1909 el van nomenar regidor de l'ajuntament i vocal de la Junta de Museus. Posteriorment arribaria a president de la junta entre 1918 i 1924.

El 1920 van realitzar una Exposició de Belles Arts a Barcelona on li van retre una sala sencera en homenatge. Quatre anys més tard realitzaria una estàtua de Sant Jordi que és considerada com una de les seves millors obres.

Va ser triat de nou president de la Junta de Museus el 1931, càrrec que ja mantindria fins a la seva mort. Fou un període molt productiu, ja que el 1934 es va inaugurar el Museu d'Art de Catalunya, actual MNAC.

Va ser mestre de l'escultora Margarida Sans i Jordi, que fou la seva alumna preferida i la seva successora, segons el mateix artista.[6] Va tenir Enric Monjo al seu taller, i l'introduí al noucentisme.

Obra i estil

modifica
 
Josep Llimona, L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas, Cantàbria)

Les seves primeres obres van ser acadèmiques, però a partir d'una estada a París, influenciat per Auguste Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme, i a principis del segle xx es va incorporar al simbolisme. Va fer un treball extensíssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, París, Brussel·les i Buenos Aires.

Una altra obra representativa és Idil·li obra que posseeix una col·lecció particular argentina; el monument fúnebre de la senyora de Chopitea (Buenos Aires); el grup Amor a la infància, situat en les Escoles del Bosc de Montjuïc, i el gran monument erigit en la plaça de la Universitat de Barcelona al doctor Robert, obra complexa, en la qual sobresurten el grup de bronze del poble i que esculpí en pedra blanca representant les ensenyances de l'excel·lent metge.

Mereixen especial menció les obres d'art aplicat executades per Llimona, sent les de major importància un bàcul pastoral ofert al bisbe de Vic, un artístic joc de cafè que devia oferir-se com regal de noces a un sobirà, i diverses joies, en les quals la vàlua artística supera l'intrínsec, malgrat ser aquest molt important.

Com a dibuixant produí un crescut nombre d'excel·lents estudis del natural.

Premis i Reconeixements

modifica

Obres destacades

modifica
Categoria principal: Escultures de Josep Llimona
 
Desconsol, a l'estany davant el Palau del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella
 
Grup escultòric de l'enterrament de crist, cripta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, Josep Llimona. 1916

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica
  • ALIX TRUEBA, Josefina Escultura Española 1900/1936 Madrid, Ediciones El Viso, 1985. ISBN 84 7483 412 0
  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • DDAA,La Gran Enciclopèdia en català Volum XII, Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84 297 5440 7
  • DDAA,Enciclopèdia Espasa. Apèndix VI pàg. 1350-Tom núm., 31 pàgs. 1044-45
  • Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9. 
  • MONEDERO, Manuela. José Llimona, escultor. Madrid: Editora Nacional, 1966. 
 
Verge amb nen, Josep Llimona.(1910) Fundació Rafael Masó

Referències

modifica
  1. A moltes fonts figura erròniament 1864, una data que s'ha anat reproduint fins assumir que era correcta, sense contrastar-la. El 2016 es va poder certificar que la data correcta era 1863 en la consulta feta al registre de naixements de l'Arxiu Municipal de Barcelona dins la investigació per a la tesi: Esquinas Giménez, Natàlia «Josep Llimona i el seu taller». Tesi Universitat de Barcelona, 2016, pàg. 45. Arxivat de l'original el 2018-08-26 [Consulta: 7 juny 2017].
  2. 2,0 2,1 «Josep Llimona i Bruguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Obituari publicat a La Vanguardia de 28/2/1934 Arxivat 2020-05-31 a Wayback Machine. (castellà)
  4. Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1863, llibre 2n, foli 35, número de registre 1738.
  5. 5,0 5,1 «Notes biogràfiques sobre Josep Llimona», Rafael Benet, Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona, publicació de la Junta de Museus, núm. 35, vol. IV, abril del 1934, pp 100-129 (115-118). [Consulta: 17-02-2021].
  6. xtec.es, LA DONA: "SUBJECTE" i "OBJECTE" DE L'OBRA D'ART. Arxivat 2006-04-13 a Wayback Machine., pàgina 140

Enllaços externs

modifica