Jordi Sànchez i Picanyol
|
Aquest article tracta sobre l'activista i polític. Si cerqueu l'actor català, vegeu «Jordi Sànchez i Zaragoza». |
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) és un activista polític i social català, president de l'Assemblea Nacional Catalana entre 2015 i 2017 i que fou cap de llista de Junts per Catalunya a la demarcació de Barcelona a les eleccions generals espanyoles d'abril del 2019. Llicenciat en ciències polítiques el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en altres universitats.[1] És un dels impulsors de la Crida Nacional per la República.[2]
Des del 16 d'octubre del 2017 estigué en presó preventiva, acusat d'un presumpte delicte de rebel·lió en relació amb el seu rol durant la manifestació davant la Conselleria d'Economia el 20 de setembre del 2017, en el transcurs de l'Operació Anubis.[3] En el Judici al procés independentista català fou condemnat pel Tribunal Suprem de l'estat espanyol, l'octubre de 2019, a 9 anys de presó i d'inhabilitació pel delicte de sedició.[4]
Biografia
modificaSànchez i Picanyol fou dirigent i portaveu, al costat d'Àngel Colom, de la Crida a la Solidaritat,[5] des del 1983 fins a la seva dissolució, el juny del 1993. En aquest sentit, el filòsof i pacifista Lluís Maria Xirinacs i Damians el responsabilitzà directament a la seva obra La traïció dels líders (1993) d'haver promogut aquesta dissolució i d'haver apaivagat intencionadament l'acció popular de base als Països Catalans.[6] Vinculat durant molts anys a Iniciativa per Catalunya Verds, entre els anys 1996 i 2004 va ser conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i també el 1996 fou nomenat director adjunt de la Fundació Jaume Bofill, fins al 2001, any en què va assumir-ne la direcció, la qual va deixar el 2010 per incorporar-se com a adjunt del síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, exlíder dels ecosocialistes.[1][7][8]
A banda de col·laborar periòdicament com a analista en temes socials i polítics en diversos mitjans de comunicació del país, entre el 2004 i el 2006 va coordinar la redacció d'un dels cinc àmbits del Pacte Nacional per a l'Educació, concretament el que va fixar les bases del servei públic educatiu. L'any 2008 va ser coordinador d'un dels quatre àmbits del Pacte nacional per a la immigració, en concret el que elaborava l'adaptació dels serveis públics.[9]
Presidència de l'Assemblea Nacional Catalana
modificaEl 16 de maig de 2015 Jordi Sànchez rellevà Carme Forcadell a la presidència de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en ser escollit pels membres del Secretariat Nacional de l'entitat, reunits a la sala de Sant Vicenç del castell de Cardona[8] per àmplia majoria,[10] tot i que no havia estat el candidat més votat pels socis de l'entitat, que va ser l'editora d'origen estatunidenc Liz Castro.[5] Era considerat una persona de consens,[8] i tenia el suport de la direcció sortint.[5][11] Va ser reelegit president pel Secretariat Nacional, reunit a Ripoll, el 21 de maig de 2016, arran de les noves eleccions de l'Assemblea, que havien tingut lloc una setmana abans.[12] Paral·lelament al seu inici de presidència, que era un càrrec no remunerat, fou també designat director de l'Observatori dels Drets de la Fundació Pompeu Fabra, un càrrec de nova creació i atorgat directament per la Fundació "la Caixa" —presidida llavors per Jaume Giró i Ribas.[13]
Com a president de l'ANC va posar l'accent en el discurs social de l'independentisme, argumentant que amb un nou estat es podria generar un millor estat del benestar més equitatiu i resoldre les urgències socials de Catalunya. També va participar en les negociacions per a crear la candidatura conjunta Junts pel Sí de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Arran del desacord dels partits independentistes per a aprovar els pressupostos de la Generalitat,[14] el Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana va proposar, en la seva següent reunió, el 12 de juny, modificar el seu full de ruta i va plantejar el referèndum d'autodeterminació com a objectiu de la legislatura.[15] La modificació implicava consultar els socis de l'Assemblea, i Jordi Sànchez es va implicar personalment en l'aposta pel referèndum.[16] Tres quartes parts dels socis van votar-hi a favor.[17]
A l'Assemblea General Ordinària de l'ANC, que va tenir lloc a Barcelona el diumenge 25 de febrer de 2018, es van convocar eleccions al Secretariat Nacional i els càrrecs de l'organització van passar a ocupar el seu lloc en funcions.[18] Jordi Sànchez, que havia renunciat a ser secretari nacional i president el 16 de novembre de 2017 per presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya, va aprofitar l'ocasió per a escriure un text de record de la seva elecció com a president de l'Assemblea, l'any 2015; d'agraïment als seus companys i a les assemblees territorials, i d'encoratjament a l'ANC.[19] El text va ser llegit davant dels socis per Núria Guillaumes.[20] Va adreçar també unes paraules al Secretariat Nacional entrant, el 24 de març de 2018, el dia que Elisenda Paluzie va ser escollida nova presidenta de l'entitat.[21][22]
Presó provisional
modificaEl setembre de 2017 va ser acusat de sedició arran de les concentracions de protesta dels dies 20 i 21 durant l'Operació Anubis.[23] Per aquest motiu, la jutge Carmen Lamela va decretar que ingressés a la presó sense fiança el 16 d'octubre, juntament amb Jordi Cuixart.[24][25] Van ingressar a la presó de Soto del Real, separats en mòduls diferents i barrejats amb delinqüents que havien comès delictes de sang.[26] La interlocutòria[27] va ser durament criticada[28][29] i diversos mitjans van publicar proves que contradeien el text de la decisió judicial.[30] El mateix President de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres personalitats i associacions, consideren que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són presos polítics.[31][32] Amnistia Internacional va demanar la seva posada en llibertat immediata.[33]
El 3 de novembre, l'Audiència Nacional va desestimar el recurs d'apel·lació dels advocats de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que argumentaven que la situació política havia canviat a Catalunya arran de l'aplicació de l'article 155 i no hi havia risc de "reiteració delictiva".[34]
Des del seu empresonament s'han realitzat centenars d'actes de suport tot el territori català. Dijous 19 d'octubre es va organitzar una concentració amb espelmes a l'Avinguda Diagonal de Barcelona demanant el seu alliberament, on van assistir 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana.[35] Pocs dies després, dissabte 21, es va organitzar una nova manifestació, aquest cop al Passeig de Gràcia, on segons la Guàrdia Urbana es van aplegar més de 450.000 persones demanant la seva llibertat i la de Jordi Cuixart.[36]
Dissabte 11 de novembre del 2017 es va organitzar una nova manifestació a la qual van assistir 750.000 persones, sempre segons la Guàrdia Urbana.[37] Aquesta manifestació per la llibertat dels presos polítics. Des de llavors s'han realitzat centenars d'actes arreu del territori català demanant la llibertat del conjunt de presos polítics relacionats amb el procés independentista català. El 24 de novembre de 2017, el jutge Pablo Llarena va dictar un acte pel qual —després de sol·licitar informe a la jutgessa Lamela— acumulava la instrucció contra els principals líders independentistes, incloent-hi Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.[38][39][40]
Campanya electoral 21D
modificaEl 4 de desembre, coincidint amb l'inici de la campanya electoral al Parlament de Catalunya, el jutge Llarena va deixar en llibertat tots els membres del Govern de la Generalitat empresonats, llevat d'Oriol Junqueras i de Joaquim Forn, i va mantenir a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Junqueras, Forn i Sànchez ja figuraven a les llistes electorals com a candidats a diputat.[41] Sànchez va demanar permís per a sortir de la presó a fer campanya, però el jutge Llarena l'hi va denegar, el 14 de desembre, i el va citar a declarar l'11 de gener.[42] Aquesta declaració es va produir abans de la sessió de constitució del nou Parlament, el 17 de gener, de manera que Sànchez, per la seva condició de diputat electe, va al·legar-hi el seu dret a exercir la representació política.[43] El 5 de febrer, el Tribunal Constitucional va admetre el recurs d'empara que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi havien presentat, al novembre, quan la seva causa encara depenia de l'Audiència Nacional.[44] El 6 de febrer, el jutge Llarena va rebutjar una nova petició de llibertat i va decidir mantenir-lo en presó preventiva.[45]
L'1 de març de 2018, el Tribunal Suprem va declarar la instrucció de la causa contra el Govern de la Generalitat i contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, instrucció que havia de finalitzar l'1 d'abril, causa complexa. La decisió possibilitava la pròrroga durant dotze mesos més de la instrucció.[46] Tanmateix, el 10 d'abril el jutge Llarena va comunicar el processament de tots els investigats.[47] El 15 de maig, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Sànchez, de manera concertada, van presentar recursos d'apel·lació davant del processament.[48]
Arran que Jordi Sànchez fos proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat, la seva defensa va presentar l'endemà mateix, el 6 de març, dos recursos. Un va ser davant del Tribunal Suprem, per a sol·licitar-ne l'alliberament o el permís de sortida per a assistir a la sessió d'investidura, el dilluns 12 de març. L'altre recurs, davant el Tribunal Constitucional, ampliava el recurs d'empara que havia estat admès a tràmit el 5 de febrer; amb la finalitat que pogués participar en la campanya electoral, i també demanava la finalització de la presó preventiva.[49] El dia 7 de març el Tribunal Constitucional va acordar mantenir la presó i rebutjar el recurs d'empara.[50] El divendres 9 de març el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va denegar també la llibertat provisional ni cap permís per a assistir al ple d'investidura. L'advocat de Jordi Sànchez va anunciar que interposaria un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans el dilluns 12 a primera hora—la interlocutòria del Suprem havia sortit prou tard perquè no fos possible interporsar-lo el mateix divendres.[51]
Ingressat a la presó més antiga de Madrid, Soto del Real, l'entorn de Jordi Sànchez s'ha queixat reiteradament de les deficients condicions del centre penitenciari.[52] Arran d'un àudio enregistrat per a la campanya electoral, la policia va escorcollar la cel·la de Jordi Sànchez i va ser castigat amb el canvi de mòdul dins la mateixa presó.[53] Tot i que el jutge Pablo Llarena havia establert que no tenia anul·lada la possibilitat de fer campanya, el càstig per l'àudio també va representar prohibir-li qualsevol comunicació amb la seva amiga Núria Guillaumes, a qui havia trucat per enregistrar l'àudio.[54] A la incomunicació amb Guillaumes per sis mesos i el canvi de mòdul, s'hi va afegir, a l'abril, la privació d'activitats a la tarda, de forma que Sànchez havia de passar gairebé 18 hores cada dia tancat a la cel·la.[55][56] Al cap de pocs dies Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser traslladats tots dos a un mòdul de millors condicions (van ser junts en el mateix mòdul tots dos per primera vegada).[57]
Arran de l'empresonament, l'Assemblea Nacional Catalana va proposar l'ús del llaç groc com a símbol dels presos polítics.[58] La iniciativa es va estendre als balcons i les finestres de les institucions oficials i a l'ús del color groc a tot arreu, una campanya que els partidaris de l'empresonament de polítics i activistes van tractar d'aturar.[59] Abans de la campanya electoral, la mateixa Junta Electoral de Barcelona va arribar a prohibir el color groc als edificis i fonts públiques.[60] En campanya electoral, la Junta Electoral Central va prohibir els llaços grocs i pancartes de denúncies pels presos polítics.[61] Acabada la campanya, el groc, en llaços, bufandes i a l'espai públic, es va mantenir com un emblema dels presos polítics, i van tornar a ser perseguits per les autoritats espanyoles en determinades ocasions, arribant a prohibir les samarretes grogues a la final de la Copa del Rei de futbol 2018.[62] A finals de febrer, l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, havia estat amonestat per la federació anglesa de futbol per dur el llaç groc, just abans que el seu equip disputés la final de la copa anglesa.[63] Pep Guardiola va respondre que, abans que entrenador de futbol, era persona, i que no renunciaria a dur el llaç groc per a defensar el que considera una vulneració dels drets humans.[64]
A mitjan novembre l'Assemblea Nacional Catalana va començar una campanya per enviar cartes als presos polítics.[65] La resposta va ser massiva, de manera que l'administració dels centres penitenciaris va optar per restringir el lliurament de correspondència als presos.[66]
El 26 de febrer de 2018 l'Assemblea Nacional Catalana, inspirant-se en els principis de la no-violència, va iniciar la campanya Prou ostatges!, per denunciar la situació dels presos polítics i els exiliats fent dejunis col·lectius, d'entre 2 i 5 dies de durada per persona, arreu de Catalunya. La campanya va tenir el suport d'associacions pacifistes i el seu objectiu era mantenir-la fins al dia de Sant Jordi.[67] Va començar als Caputxins de Sarrià, i Jordi Sànchez, conscient del valor dels dejunis en el moviment pacifista, va fer arribar un missatge personal als dejunadors, per ser llegit públicament.[68]
El 16 de juny de 2018, coincidint amb el vuitè mes d'empresonament, es va publicar el web jordisanchezpicanyol.cat, per difondre la seva situació i aplegar les cartes i escrits que havien anat apareixent als mitjans. Inclou un apartat sobre els fets del 20 de setembre, explicats pel mateix Jordi Sànchez.[69]
Candidatura a la presidència de la Generalitat
modificaEl 16 de novembre de 2017 es va anunciar que concorreria a les eleccions al Parlament com a candidat de Junts per Catalunya i que, en compliment dels Estatuts de l'Assemblea Nacional Catalana, presentava la seva dimissió com a secretari nacional i com a president de l'entitat.[70] Va anar de número 2 a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[71] No podent sortir de la presó per participar en la campanya, va obrir un compte de twitter, @jordialapreso, per anar-hi dictant els seus missatges polítics.[72] També va fer enregistrar una intervenció telefònica (3 minuts i 20 segons) com a missatge per a la candidatura Junts per Catalunya.[73] Va ser elegit diputat.[74] En les negociacions per escollir president de la Generalitat i formar govern, el nom de Jordi Sànchez va començar a aparèixer com a possible candidat, atès l'exili del número 1 de Junts per Catalunya, el president Carles Puigdemont.[75]
El dijous 1 de març de 2018 Carles Puigdemont va fer una compareixença institucional a Brussel·les en què va anunciar tres mesures: (1) l'activació de les institucions republicanes des de Bèlgica; (2) la petició que Jordi Sànchez fos investit president autonòmic, i (3) la presentació d'una querella contra l'Estat espanyol davant les Nacions Unides per vulneració de drets fonamentals.[76] Jordi Sànchez va comunicar que acceptava l'encàrrec, tot recordant que el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras i els consellers a la presó i l'exili havien de ser considerats "el veritable Govern legítim de Catalunya".[77] El dilluns 5 de març Roger Torrent, president del Parlament, va encetar una nova roda de contactes amb els partits polítics i va proposar Jordi Sànchez, de Junts per Catalunya, com a candidat a ser investit president de la Generalitat.[78]
La sessió d'investidura havia de celebrar-se el dilluns 12 de març. Torrent va enviar un escrit al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena perquè acordés tot allò que fos necessari perquè el diputat Jordi Sànchez pogués ser aquell dia al Parlament per sotmetre's al debat d'investidura. Torrent va anunciar l'ajornament de la investidura quan el Tribunal Suprem va denegar al candidat poder assistir-hi, tot esperant la decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans.[79]
El 20 de març els seus advocats van anunciar al Tribunal Suprem la intenció d'abandonar la carrera política i dedicar-se a la docència. Amb aquell gest, quedava descartada la candidatura a la presidència de la Generalitat.[80] Però la investidura fallida de Jordi Turull aquella mateixa setmana, a causa del seu empresonament el 23 de març, i la posterior detenció de Carles Puigdemont a Alemanya el dia 25, van portar-lo a tornar a reconsiderar la seva candidatura.[81] El Parlament de Catalunya va reconèixer el dret de Sànchez, Turull i Puigdemont a ser investits.[82] La Resolució del Tribunal de Drets Humans va formar part del recurs que el 29 de març Junts per Catalunya va presentar davant del Tribunal Consticuional perquè garantís els drets polítics de Jordi Sànchez.[83] El 5 d'abril Carles Puigdemont i Jordi Turull van fer públiques cartes en què renunciaven a les seves candidatures, i al cap de pocs minuts Jordi Sànchez va fer publicar una carta a Junts per Catalunya en què afirmava que estava disposat a afrontar la investidura.[84] L'endemà el president del Parlament va encetar una nova ronda de consultes per anunciar candidat a la investidura.[85] El 7 d'abril, un cop acabada la ronda de consultes, Roger Torrent va tornar a proposar a Jordi Sànchez com a candidat a la investidura. El dia 12, el jutge Pablo Llarena va tornar a denegar el permís penitenciari perquè Sànchez assistís al ple, i també l'alternativa telemàtica, a més de la llibertat provisional, que havia sol·licitat el seu advocat.[86]
El dia 5 de maig de 2018, a Berlín, Carles Puigdemont i el grup parlamentari de Junts per Catalunya van acordar impulsar la investidura a distància del president a l'exili. Si aquesta no era possible, van acordar que es produiria un tercer intent d'investidura de Jordi Sànchez.[87] Aquesta possibilitat, però, va quedar de facto descartada quan, el dia 10 de maig, Carles Puigdemont va proposar que Quim Torra fos el candidat a la presidència de Junts per Catalunya.[88]
Internacionalització del cas
modificaL'1 de febrer de 2018, en una roda de premsa des de Londres, l'advocat Ben Emmerson, expert en dret internacional i drets humans, al capdavant d'un equip d'advocats, va anunciar la interposició d'una denúncia internacional pel cas de Junqueras, Sànchez i Cuixart davant de la Comissió de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides.[89] La setmana següent, el 6 de febrer, Amnistia Internacional va prendre posició novament, amb la nota titulada "España: La prolongación de la prisión provisional de Jordi Sànchez es 'excesiva y desproporcionada'".[90]
El 19 de març, la seu de les Nacions Unides a Ginebra va acollir una conferència sobre la regressió dels drets humans a Espanya, amb la presència dels exiliats Carles Puigdemont i Anna Gabriel de les famílies dels presos.[91] El 23 de març, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va instar l'Estat espanyol a prendre totes les mesures necessàries per garantir els drets polítics de Jordi Sànchez.[92] La seva defensa, amb els advocats Jordi Pina i Nico Krisch, va presentar un escrit al Tribunal Suprem perquè tingués en compte el pronunciament internacional.[93] El mateix 23 de març el cas va prendre dimensió internacional quan el jutge Llarena va emetre ordre de processament contra 13 persones, i va dictar presó incondicional, incomunicada i sense fiança per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell—Marta Rovira no va comparèixer al judici i va marxar a l'exili.[94] La posterior detenció de Carles Puigdemont a Alemanya, el diumenge 25 de març, va intensificar l'atenció internacional sobre el seu cas i els dels presos polítics catalans. Puigdemont va recalcar, en la roda de premsa del 6 d'abril a la sortida de la presó de Neumünster, que exigia l'alliberament dels presos polítics, "una vergonya per a Europa".[95]
Mesos després, el juliol de 2018, fou traslladat de la Presó de Soto del Real al Centre Penitenciari de Lledoners.[96] El novembre de 2018 l'Organització Mundial Contra la Tortura va reclamar que fora alliberat.[97] Des de llavors s'ha realitzat diverses concentracions a les portes del centre per donar suport. Entre l'1 i el 20 de desembre de 2018 va realitzar una vaga de fam[98] per denunciar la seva situació de presó preventiva.[99] L'1 de febrer de 2019 fou traslladat a una presó madrilenya en un autocar de la Guàrdia Civil, per fer front al Judici que va començar el 12 de febrer.[100] El dia 21 de febrer Jordi Sánchez va declarar com a investigat, responent a les preguntes del fiscal, de l'advocacia de l'estat i de les defenses, però no a l'acusació popular del partit ultradretà Vox.
Eleccions generals espanyoles de 2019
modificaJordi Sànchez encapçala la llista de Junts per Catalunya-Junts a la circumscripció de Barcelona a les eleccions al Congrés dels Diputats de 2019. Segueix la campanya electoral des de la presó de Soto del Real. La majoria dels actes polítics són presentats per Laura Borràs, segona a la mateixa llista.[101] El 18 d'abril va oferir la primera roda de premsa des de la presó després de l'autorització de la Junta Electoral Central.[102]
Condemna a presó
modificaEl 14 d'octubre de 2019 acabà el Judici al procés independentista català amb una sentència que imposava dures penes a la majoria de processats, i en concret, a Sànchez, de 9 anys de presó i d'inhabilitació per sedició.[4]
Secretari general de Junts
modificaA inicis de juliol de 2020, les negociacions entre l'espai més pròxim a l'expresident Carles Puigdemont (Crida Nacional) i el partit Partit Demòcrata entorn de la necessitat de reestructurar l'espai polític de la coalició Junts per Catalunya s'enquisten.[103][104] Mentre el Partit Demòcrata apostava per la continuació del model de coalició, mantenint al Partit Demòcrata com a partit de centredreta independent, l'entorn de Carles Puigdemont va advocar per la creació d'un nou partit polític unificat més progressista i netament unilateralista.[105][104][106]
El congrés fundacional tingué lloc entre el 25 de juliol de 2020, amb una sessió en línia. Durant el Procés Congressual, el Partit va permetre als seus membres la doble militància amb altres partits,[107] havent de resoldre organigrama, estatuts i la seva relació amb el Partit Demòcrata.[108][109] El partit va renovar l'Executiva mitjançant una consulta en línia als seus afiliats, resultant electes Carles Puigdemont com a president del partit (amb el 99,3% dels vots), i Jordi Sànchez com el seu secretari general (amb el 94,2% dels vots).[110][111] Sànchez no va presentar-se a la reelecció al congrés d'Argelers de juny de 2022 i Jordi Turull fou escollit per rellevar-lo.[112]
Indult
modificaEl 23 de juny de 2021, juntament amb la resta d'empresonats en el judici al procés independentista català fou indultat de la pena de presó pel govern de Pedro Sánchez, que mantingué la inhabilitació establerta en la sentència, condicionat a no cometre cap delicte greu en els següents 6 anys,[113] i immediatament fou posat en llibertat, juntament amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Joaquim Forn, que també complien condemna al Centre Penitenciari Lledoners, Carme Forcadell, que complia condemna al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona i Dolors Bassa que complia condemna al Centre Penitenciari Puig de les Basses.[114]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Jordi Sànchez i Maria Jesús Larios, nous adjunts al Síndic». Web del Síndic de Greuges, 22-03-2010. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Esculies, Joan «La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista». El País, 21-07-2018 [Consulta: 21 juliol 2018].
- ↑ Serra, Ot; Ferrer, Mariona «Presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart». Ara.cat [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ 4,0 4,1 Camps, Josep Maria «Penes d'entre 13 i 9 anys de presó per al govern de l'1-O, la presidenta del Parlament i els presidents d'Òmnium i ANC». 324.cat, 14-10-2019 [Consulta: 14 octubre 2019]. Arxivat 14 October 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Roger, Maiol. «Jordi Sànchez, nuevo presidente de la ANC» (en castellà). Cardona: El País, 16-05-2015. Arxivat de l'original el 2 d’octubre 2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Xirinacs i Damians, Lluís Maria. La traïció dels líders (PDF). Capellades: Llibres del Segle. L'Eix Editorial, 1993, p. 85-86. ISBN 84-8128-004-6 [Consulta: 9 juny 2021]. Arxivat 14 de juny 2021 a Wayback Machine.
- ↑ «Qui és Jordi Sànchez, nou president de l'ANC». 324, 16-05-2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Jordi Sánchez releva a Carme Forcadell al frente de la ANC» (en castellà). diari El Mundo, 16-05-2015. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Nota biogràfica dels Adjunts al Síndic». Web del Síndic de Greuges de Catalunya. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Jordi Sànchez, nou president de l'Assemblea Nacional Catalana». 324.cat, 16-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-18. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ «Jordi Sànchez, nou president de l'ANC». Vilaweb. Arxivat de l'original el 2015-07-20. [Consulta: 17 maig 2015].
- ↑ Orriols, Núria «Jordi Sànchez, escollit un altre cop president de l'ANC». Ara.cat, 21-05-2016, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2018-02-22 [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Melgar, Gerard; Ellakuría, Iñaki. «Jaume Giró financió el sueldo de Jordi Sànchez los años clave del 'procés'» (en castellà). El Mundo, 08-06-2021. Arxivat de l'original el 2021-06-08. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ Meler, Isaac «La CUP tomba definitivament els pressupostos de Junts pel Sí». Nació Digital, 03-06-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ R, J. «L'ANC consultarà sobre el referèndum unilateral». El Punt Avui, 12-06-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «VÍDEO Entrevista con Jordi Sànchez, presidente de la ANC» (en castellà). elperiodico, 12-06-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «El «sí» a exigir un referèndum unilateral s'imposa a la consulta de l'ANC». Nació Digital, 16-07-2016. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «L'ANC convoca eleccions al Secretariat Nacional pel 17 de març | Assemblea Nacional Catalana», 25-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28. [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ «Carta de Jordi Sànchez a l'AGO 2018 | Assemblea Nacional Catalana», 25-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28. [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ ACN «Puigdemont a l'ANC: "Si no defallim i tenim paciència suficient guanyarem"». El Punt Avui, 25-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ «Paraules del Jordi Sànchez dirigides al nou Secretariat Nacional». Assemblea Nacional Catalana, 24-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «L'Assemblea inicia una nova etapa amb la constitució del nou Secretariat». Assemblea Nacional Catalana, 24-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Sànchez i Cuixart, acusats per l'estat espanyol en una gran causa per sedició». Arxivat de l'original el 2017-09-23. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ «Presó sense fiança per als presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart». 324.cat. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2017. [Consulta: 16 octubre 2017].
- ↑ Serra, Ot «L'Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart». Ara.cat, 16-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-06-08 [Consulta: 17 octubre 2017].
- ↑ EP, El Periódico / «Un pres n'apunyala un altre davant Jordi Sànchez a la presó de Soto del Real» (en castellà). elperiodico, 20-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-27 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «El Periódico, Auto en PDF» (en castellà). El Periodico, Auto de 16-10-2017, 16-10-2017. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2017. [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ «Onada de reaccions en contra de la presó incondicional de Sànchez i Cuixart: "No esteu sols. Us volem a casa"». Ara [Consulta: 17 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ «Abogados catalanes creen que la jueza se ha inventado un tipo delictivo para encarcelar a Sànchez y Cuixart». El Diario [Consulta: 17 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ «Un vídeo muestra cómo Cuixart y Sànchez intentaron disolver la manifestación de Economia». La Vanguardia [Consulta: 18 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine.
- ↑ «“We have political prisoners again,” says Catalan president». CatalanNews [Consulta: 17 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-29 a Wayback Machine.
- ↑ «EU's latest political prisonners». European Free Alliance [Consulta: 20 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-21. [Consulta: 20 octubre 2017].
- ↑ «SPAIN: CHARGES FOR SEDITION AND PRE-TRIAL DETENTION AGAINST JORDI CUIXART AND JORDI SANCHEZ ARE EXCESSIVE». Amnesty International [Consulta: 18 octubre 2017]. Arxivat 2019-02-13 a Wayback Machine.
- ↑ Gálvez, Jesús García, Fernando J. Pérez, José María Jiménez «L'Audiència Nacional manté a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart». EL PAÍS, 03-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, omplen d'espelmes la Diagonal contra l'empresonament de Sànchez i Cuixart». Arxivat de l'original el 2020-04-27. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ «Barcelona crida per la llibertat dels presos i de les institucions». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-24 [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ Europa Press «Unos 750.000 manifestantes en Barcelona según la Guardia Urbana» (en castellà). eldia.es, 11-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-23 [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ Pérez, Reyes Rincón, Fernando J. «La juez Lamela facilita la posible excarcelación de los ‘exconsellers' Arxivat 2017-12-01 a Wayback Machine.» (en es). , 22-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ Rincón, Reyes «El Supremo acumula todas las causas contra el independentismo por rebelión Arxivat 2018-06-14 a Wayback Machine.» (en es). , 24-11-2017 [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ Rincón, Reyes «Junqueras, Forn y ‘los Jordis' seguirán en prisión provisional sin fianza Arxivat 2018-03-16 a Wayback Machine.» (en es). , 4 diciembre 2017 [Consulta: 4 diciembre 2017].
- ↑ «El jutge manté entre reixes Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart». Regió7. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ Sànchez Ugart, Dani «Llarena denega a Sànchez el permís per a sortir de la presó a fer campanya». Ara, 14-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ Serra, Joan «El precedent de Junqueras marca la declaració de Forn, Sànchez i Cuixart al Suprem». Nació Digital, 11-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ Ferrer, Mariona «El TC admet a tràmit els recursos d'empara de Sànchez i Cuixart per vulneració de drets fonamentals». Ara.cat, 05-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Document: La interlocutòria de Llarena en què denega la llibertat de Sànchez». El Nacional, 06-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28. [Consulta: 27 febrer 2018].
- ↑ «El Suprem allarga un any més la instrucció de la causa contra l'independentisme». VilaWeb, 01-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-01. [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ «Sànchez, Junqueras i Cuixart denuncien al Suprem la criminalització de l'independentisme». VilaWeb, 15-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-05-16. [Consulta: 15 maig 2018].
- ↑ Morales, Aida «Els presos polítics recorren el processament amb dures acusacions contra Llarena». Nació Digital, 15-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-05-16 [Consulta: 15 maig 2018].
- ↑ Bellsolà, Carles «Jordi Sànchez demana al Suprem i al TC assistir al seu ple d'investidura el dia 12» (en castellà). Público, 06-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-06 [Consulta: 6 març 2018].
- ↑ Ferrer, Mariona «El TC acorda mantenir de moment Jordi Sànchez a la presó». Ara.cat, 07-03-2018.
- ↑ Ferrer, Mariona «El Suprem denega a Jordi Sànchez la llibertat per a assistir al ple d'investidura». Ara.cat, 09-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-09 [Consulta: 9 març 2018].
- ↑ Pérez, Virtudes «A la presó, l'esperança intacta». El Punt Avui, 25-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-07 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Jordi Sànchez denuncia represàlies per haver participat en l'acte de Junts per Catalunya». VilaWeb, 16-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-05. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ EFE «Restringen visitas y comunicaciones a Jordi Sànchez tras emitirse su mensaje» (en castellà). elperiodico, 18-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-05-07 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Jordi Sànchez denuncia el seu càstig pel missatge del 21-D». El Nacional, 24-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-25. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ «El càstig de Jordi Sánchez». TV3, programa "Tot es mou", 24-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-27. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Lasalas, Marta. «Sànchez i Cuixart, traslladats al mateix mòdul a Soto del Real». El Nacional, 02-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-05-07. [Consulta: 6 maig 2018].
- ↑ «Crida de l'ANC a dur un llaç groc en suport a Sànchez i Cuixart». Nació Digital. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Ciutadans i PP volen prohibir el color groc als edificis públics de Barcelona». VilaWeb, 27-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-04. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ Gonzàlez, Sara «Quan el color groc pren partit: la Junta Electoral també entra en el terreny simbòlic del 21-D». Nació Digital, 29-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-02 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «La Junta Electoral no vol ni llaços grocs ni pancartes pels presos». Canal 324, 17-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-03-02 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «La policia requisa samarretes grogues, estelades i pancartes sobre els presos polítics». El Nacional, 21-04-2018. Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ Periódico, El «La federació anglesa de futbol expedienta Guardiola pel llaç groc» (en castellà). elperiodico, 23-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-02 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Guardiola: "Abans que entrenador, soc persona. El llaç groc estarà amb mi fins al final"». Ara.cat, 25-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-02 [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ «L'ANC fa una crida a enviar cartes de suport als presos polítics», 13-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Restringeixen la correspondència de Sànchez i Cuixart: de 200 a 30 cartes». directe!cat, 18-01-2025.[Enllaç no actiu]
- ↑ «El dejuni pels presos polítics i els exiliats engega amb catorze persones als Caputxins de Sarrià». VilaWeb, 28-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-07. [Consulta: 6 març 2018].
- ↑ Sànchez, Jordi. «MIssatge de Jordi Sànchez als dejunadors». Web de la campanya, 02-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-08. [Consulta: 6 març 2018].
- ↑ «Jordi Sànchez estrena una web per difondre la seva situació a la presó». Web de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, 17-06-2018. Arxivat de l'original el 2018-06-28 [Consulta: 27 juny 2018].
- ↑ «Paraules de Jordi Sànchez dictades aquest matí des de la presó de Soto del Real | Assemblea Nacional Catalana», 16-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-27. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Junts per Catalunya, la llista del PDECat que liderarà Puigdemont» (en catalan). VilaWeb, 13-11-2017 [Consulta: 13 novembre 2017]. Arxivat 13 de novembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Jordi Sànchez obre un nou compte de Twitter: ‘Els vots del 21-D ens faran guanyadors!’». VilaWeb, 04-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-28. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «[VÍDEO Jordi Sànchez reapareix en un acte de Junts per Catalunya: ‘Arrimadas, Iceta i Albiol són els “tontos” útils de Rajoy’]». VilaWeb, 15-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-27. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
- ↑ Lamelas, Marcos «Plan B de Puigdemont: intentar colocar a Jordi Sànchez como president. Noticias de Cataluña» (en castellà). El Confidencial, 30-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-28 [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Puigdemont activa les institucions republicanes i denuncia Espanya davant l'ONU». VilaWeb, 01-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-02. [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ «Jordi Sànchez accepta l'encàrrec i recorda que el govern legítim és el que encapçala Puigdemont». VilaWeb, 01-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-02. [Consulta: 1r març 2018].
- ↑ «Roger Torrent proposa Jordi Sànchez com a candidat a ser investit president de la Generalitat», 05-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-06. [Consulta: 5 març 2018].
- ↑ «El president ajorna el ple d'investidura de Jordi Sànchez fins que el Tribunal Europeu dels Drets Humans es pronunciï». Parlament de Catalunya, 09-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-10. [Consulta: 9 març 2018].
- ↑ «Sànchez deixa pas a Turull i inicia el desbloqueig de la legislatura». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2018-03-21 [Consulta: 21 març 2018].
- ↑ «Sànchez valora tornar a ser candidat a la investidura després de l'avís de l'ONU». 324cat, 26-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-28 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ Pruna, Orriols, Esteve i Pérez Castro «El Parlament reconeix el dret de Puigdemont, Sànchez i Turull a ser investits». Ara, 28-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «JxCat presenta un recurs amb la resolució de l'ONU sobre Jordi Sànchez al Tribunal Constitucional espanyol». VilaWeb, 29-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-31. [Consulta: 30 març 2018].
- ↑ «Jordi Sànchez tornarà a aspirar al Govern després de renunciar Carles Puigdemont i Jordi Turull». aldia.cat, 05-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-06 [Consulta: 5 abril 2018].
- ↑ «Roger Torrent obre una nova ronda de consultes per a la investidura». Canal 324, 06-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-06 [Consulta: 6 abril 2018].
- ↑ «El jutge Llarena rebutja que Jordi Sànchez pugui participar en el ple d'investidura». 324.cat, 12-04-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-15 [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ «Junts per Catalunya proposa investir Carles Puigdemont abans del 14 de maig». Canal 324.cat, 05-05-2018. Arxivat de l'original el 2018-05-06 [Consulta: 6 maig 2018].
- ↑ «Quim Torra reafirma que el president legítim és Puigdemont en el seu primer missatge» (en català). [Consulta: 11 maig 2018].
- ↑ «Junqueras, Sànchez i Cuixart porten el seu empresonament a les Nacions Unides». VilaWeb, 01-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-06. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ España, Amnistía Internacional. «Posición de Amnistía Internacional sobre el mantenimiento en prisión de Jordi Sànchez» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-03-05. [Consulta: 24 febrer 2018].
- ↑ «Defensors dels drets humans posen en evidència Espanya a la seu de l'ONU». ElNacional.cat, 19-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «L'ONU demana a l'estat espanyol que garanteixi els drets polítics de Jordi Sànchez». Ara, 23-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ Orriols, Núria «L'avís de l'ONU arriba al Suprem». Ara, 27-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Llarena envia a presó sense fiança Turull, Forcadell, Romeva, Rull i Bassa». Regió 7, 23-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-01 [Consulta: 30 març 2018].
- ↑ Orriols, Núria «Puigdemont surt de la presó de Neumünster exigint la llibertat de la resta de dirigents». Ara.cat, 06-03-2018. Arxivat de l'original el 2018-04-06 [Consulta: 6 abril 2018].
- ↑ «Jordi Cuixart: «Ens vam desgastar amb batusses estèrils i vull pensar que hem après la lliçó»». NacióDigital. Arxivat de l'original el 2018-08-14 [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ Solé Altimira, Oriol «La Organización Mundial contra la Tortura reclama la puesta en libertad de Sànchez y Cuixart». eldiario.es, 23-11-2018 [Consulta: 13 febrer 2019]. Arxivat 2019-02-13 a Wayback Machine.
- ↑ «Sànchez i Turull comencen una vaga de fam a la presó de Lledoners». CCMA. Arxivat de l'original el 2018-12-02 [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ Miró, Xavier. «Els presos acaben la vaga de fam per estar forts en el judici - 21 des 2018». Arxivat de l'original el 2019-02-03. [Consulta: 3 febrer 2019].
- ↑ Congostrina, Alfonso L. «La Guardia Civil traslada a los presos del ‘procés' a cárceles de Madrid» (en castellà). El País [Madrid], 02-02-2019. Arxivat de l'original el 2019-02-02. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 2 febrer 2019].
- ↑ Vera, Esther «“No s'entén que ERC s'aliï amb Bildu i no amb el soci de govern”». Ara, 13-04-2019, pp. 4-5.
- ↑ Orriols, Núria «JxCat s'ofereix com a soci estable del PSOE si accepta parlar del referèndum». Ara [Barcelona], 19-04-2019, p. 7.
- ↑ «La JNC demana al PDeCAT i la Crida no trencar amb les negociacions per a consolidar l'espai de JxCat». Europa Press, 03-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ 104,0 104,1 Masreal, Fidel. «Les cinc causes del divorci Puigdemont - PDECat». El Periódico, 05-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Fernández, A. «Puigdemont obre cicle polític a Catalunya amb el seu partit i el 1-O com única ideologia». El Confidencial, 25-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ García Pagán, Isabel. «Puigdemont i el PDECat lliuren el seu últim pols en ple esprint electoral». La Vanguardia, 05-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Regué, Júlia. «Junts per Catalunya permet ara com ara la doble militància amb el PDECat». Faro de Vigo, 19-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «El nou partit de Puigdemont revela la seva identitat: Junts». Nius, 19-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Quitian, Sergi. «Treva temporal entre sectors del PDECat». La Vanguardia, 29-07-2020. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Junts constitueix la seva directiva mentre tanca la porta a una coalició electoral amb el PDECat». La Vanguardia, 09-08-2020. [Consulta: 9 agost 2020].
- ↑ Baquero, Camilo S. «Puigdemont aconsegueix el 99% dels vots i liderarà el seu partit». El País, 09-08-2020. [Consulta: 9 agost 2020].
- ↑ «Jordi Turull, nou secretari general de Junts amb 1.854 vots». [Consulta: 7 gener 2024].
- ↑ Piulachs, Mayte. «Els 9 presos polítics indultats poden tornar a la presó?». El Nacional, 24-05-2022. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Casals Torres, Marta. «Els presos independentistes surten lliures després de l’indult». Beteve, 23-06-2021. [Consulta: 2 novembre 2024].
Enllaços externs
modifica