Hug IV de Xipre

Hug IV de Xipre o Hug IV de Lusignan, (1293 a 1296 - 10 d'octubre 1359) va ser rei de Xipre del 31 de març del 1324 fins a la seva abdicació, el 24 de novembre de 1358 i, en teoria, rei de Jerusalem, com Hug II, fins a la seva mort, a més de príncep titular de Antioquia i comte titular de Trípoli. Va ser fill de Guiu de Xipre, conestable de Xipre i Esquiva d'Ibelin, senyora de Beirut. Hug va succeir al seu pare com a conestable de Xipre el 1318, i més tard va assolir el tron de Xipre a la mort del seu oncle Enric II, ja que aquest no va tenir descendència. Va ser membre de la Casa de Lusignan.

Hug IV

Nom original	Hugues IV de Lusignan (francès)
Biografia
Naixement	1293 ↔ 1296 Nicòsia
Mort	10 octubre 1359 (64/65 anys) Nicòsia
rei de Xipre
1324 – 1358
← Enric II Pere I →
Activitat
Ocupació	monarca, governant
Altres
Títol	altres títols: rei de Jerusalem
Família	Lusignan
Cònjuge	Maria d'Ibelín Alícia d'Ibelín
Fills	Guiu de Lusignan  () Alix of Ibelin Esquiva de Lusignan  () Alix of Ibelin Pere I de Xipre  () Alix of Ibelin Joan de Lusignan  () Alix of Ibelin Jaume I de Xipre  () Alix of Ibelin Tomàs de Lusignan  () Alix of Ibelin Isabel de Lusignan  () Alix of Ibelin Margarida de Lusignan  () Alix of Ibelin Pierrot de Lusignan  ()
Pares	Guiu de Xipre i Esquiva d'Ibelín
Germans	Rupen of Montfort
Llista Rei de Xipre 31 març 1324 – 24 novembre 1258 ← Enric II de Xipre – Pere I de Xipre → Rei de Jerusalem

Orígens familiars

Hug era fill de Guiu de Lusignan, fill del rei Hug III de Xipre i d'Isabel d'Ibelín. Va ser nebot del rei Joan I, d'Enric II i d'Amalric II de Xipre. També era nebot de Maria, esposa de Jaume II d'Aragó.

Regnat

Va ser coronat com a rei de Xipre a l'església de Santa Sofia de Nicòsia el 15 o 25 d'abril del 1324. Aquest mateix any, el 13 de maig, va ser coronat a la catedral de Sant Nicolau, a Famagusta com a rei de Jerusalem, un títol que no implicava el govern de cap regne, ja que l'antic reialme de Jerusalem estava en poder dels mamelucs. El rei Hug va signar un acord amb Venècia, que tenia a veure amb les activitats dels comerciants venecians establerts a Xipre, això li va causar diferències amb la república de Gènova, que era rival i enemiga dels venecians; no obstant això, va negociar amb ells i els genovesos van exigir que Hug pagués el deute del seu oncle Enric II, que havia mort a Nicòsia. El seu regnat es va caracteritzar per una impartició de justícia massa estricta, com a exemple d'això, dos dels seus fills van anar en un viatge a Europa sense el seu permís, Hug, en assabentar-se, va manar, empresonar i torturar al vassall que va ajudar els seus fills a abandonar l'illa, ordenant a més que li tallessin una mà i fos executat a l'abril del 1349; quan els seus fills van tornar del seu viatge, van ser empresonats com a càstig. En contrast amb la seva estricta aplicació de la justícia, va ser ben educat i tenia gran interès en l'art, la literatura i la filosofia, arribant a tenir un gran coneixement de la literatura llatina, era amo d'una casa d'estiu a Lapithos on organitzava reunions filosòfiques. L'escriptor italià Giovanni Boccaccio, va escriure Genealogia Deorum Gentilium a petició del rei Hug IV.

El 1344 Hug IV va formar una aliança amb la República de Venècia i els cavallers hospitalers, a fi de recuperar el Regne de Jerusalem. Van tenir la seva victòria més important l'any següent, quan a Esmirna van vèncer l'exèrcit turc i van prendre la ciutat, no obstant això aquesta victòria no va representar un benefici significatiu per als propòsits d'Hug IV, per la qual cosa va decidir abandonar l'aliança formada un any enrere.

El 24 de novembre de 1358, el rei Hug IV va abdicar la corona en favor del seu fill Pere I de Xipre, Hug va morir a Nicòsia el 10 d'octubre del 1359.

Matrimonis i descendència

Hug es va casar dues vegades, la primera amb Maria d'Ibelin, amb qui va tenir un fill:

• Guiu de Lusignan, (1315-1343) conestable de Xipre, príncep de Galilea.

A la mort de Maria d'Ibelin, Hug va contreure noves noces amb una altra dona membre de la casa d'Ibelin: Alícia d'Ibelin, amb qui es va casar el 18 de juny de 1318 i amb qui va tenir 4 fills:

• Esquiva de Lusignan (1323-1363), esposa de Ferran de Mallorca i mare d'Alícia de Mallorca
• Pere I de Xipre (1328-1369), rei de Xipre i de Jerusalem, i comte titular de Trípoli (1347-1358).
• Joan de Lusignan (1329 o 1330 - 1375), regent de Xipre, conestable de Xipre i príncep d'Antioquia (1345-1375).
• Jaume I de Xipre (1334–1398), rei de Xipre, Jerusalem i Armènia, i príncep d'Antioquia.
• Tomàs de Lusignan (–1340)
• Isabel de Lusignan (–1340)
• Margarida de Lusignan (v1373)

Bibliografia

• Amadi, Francesco. Chroniques d'Amadi et de Strambaldi. parís: Imprimerie Nationale, 1891. 
• Bellomo, Elena. The Templar Order in North-west Italy: (1142 - C. 1330). BRILL, 2008. 
• Chalabian, Antranig. Armenia after the coming of Islam, 1999. 
• Demurger, Alain; Nevill, Antonia. The Last Templar. Profile Books, 2009. 
• Edbury, Peter W. The Kingdom of Cyprus and the Crusades (en anglès). Cambridge University Press, 1993. ISBN 0-521-45837-4. 
• Ghazarian, Jacob G. The Armenian Kingdom in Cilicia During the Crusades: The Integration of Cilician Armenians with the Latins, 1080-1393. Psychology Press, 2000. 
• Hill, George. A History of Cyprus, Volum 2. Cambridge University Press, 2010. 
• Jackson, Peter. The Mongols and the West, 1221-1410. Pearson Education, 2005. 
• Latrie, Louis Mas. impériale Histoire de l'île de Chypre sous le règne des princes de la maison de Lusignan, Volum 1, 1861. 
• Murray, Alan V. The Crusades to the Holy Land: The Essential Reference Guide. ABC-CLIO, 2015. 
• Runciman, Steven. A History of the Crusades. 2, 1978. 
• Setton, Kenneth. A history of the crusades : The fourteenth and fifteenth centuries. The University of Pensylvannia Press, 1914.