Hiponatrèmia
La hiponatrèmia és un baix nivell de sodi al sèrum de la sang.[1] És una de les alteracions electrolítiques més freqüents que es detecten. Generalment, es produeix per la incapacitat de l'organisme d'eliminar el líquid.
Tipus | signe o símptoma hematològic i trastorn hidroelectrolític |
---|---|
Especialitat | nefrologia i endocrinologia |
Classificació | |
CIM-11 | 5C72 |
CIM-10 | E87.1 |
CIM-9 | 276.1 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 6483 |
MedlinePlus | 000394 |
eMedicine | 767624, 242166 i 907841 |
Patient UK | Hyponatremia |
MeSH | D007010 |
UMLS CUI | C0020625 |
Etiologia
modificaLa hiponatrèmia és una afecció multifactorial i potencialment molt perillosa. Són molts els factors que la poden desencadenar; insuficiència cardíaca, insuficiència renal, insuficiència hepàtica, vòmits i diarrea excessius, hipotiroïdisme, ús excessiu de diürètics, consum de tabac i altres drogues, o excés en el consum d'aigua, entre altres.[2]
Factors de risc
modificaHi ha molts factors de risc que poden desencadenar una alteració dels nivells de sodi en sang, cosa que dificulta la determinació de les causes subjacents.[3] Alguns exemples són la dieta, l'edat, situacions d'estrès, exercici físic excessiu en el qual s'ingereixen més líquids, el clima, o la presa d'alguns medicaments. La presència d'un d'aquests factors no implica que s'hagi de produir l'alteració però hi pot ajudar.[4]
Classificació
modificaLa hiponatrèmia es pot classificar de diferents maneres: segons concentració de sodi a la sang, la osmolaritat plasmàtica, o el temps d'evolució de l'afecció.
Concentració de sodi a la sang
modificaSegons la quantitat de sodi que es detecti a la sang es pot classificar en tres tipus:
- Lleu: nivells de sodi entre 130-134 mmol/l
- Moderada :125-129 mmol/l
- Severa: <125 mmol/l.
Osmolaritat
modificaDins d'aquesta classificació hi podem distingir quatre tipus d'hiponatrèmia:[4]
- Hipotònica
- Hipotònica amb hipervolèmia
- Hipotònica isovolèmia
- Hipotònica amb hipovolèmia
- No hipotònica
Temps d'evolució
modificaPel que fa al temps d'evolució, la hiponatrèmia es pot classificar en aguda o crònica. Així doncs, l'aguda fa referència a un temps d'evolució documentat i identificat en menys de 48 hores. Per altra banda, la crònica és aquella amb més de 48 hores d'evolució documentada i tots els altres casos que no s'hagin pogut documentar i no s'identifiqui el moment d'inici.
Simptomatologia
modificaEls símptomes poden ser absents, lleus o greus.[5][6] La simptomatologia pot ser molt diversa, algunes dels signes i símptomes que es poden presentar són: cefalàlgia, confusió, cansament, astènia, irritabilitat, nàusees, i vòmits. En casos greus poden aparèixer altres símptomes, molt menys freqüents, com convulsions o coma.[4]
Referències
modifica- ↑ Lee, JJ; Kilonzo, K; Nistico, A; Yeates, K «Management of hyponatremia». Canadian Medical Association Journal, 186, 8, 13-05-2014, pàg. E281–86. DOI: 10.1503/cmaj.120887. PMC: 4016091. PMID: 24344146.
- ↑ «Low sodium level» (en anglès). MedlinePlus. [Consulta: 13 juny 2018].
- ↑ Fenske W, Maier SK, Blechschmidt A, Allolio B, Störk S «Utility and limitations of the traditional diagnostic approach to hyponatremia: a diagnostic study». Am J Med, 123, 7, 2010, pàg. 652-7. DOI: 10.1016/j.amjmed.2010.01.013. PMID: 20609688 [Consulta: 8 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Hiponatrémia» (en castellà). Mayo Clinic. [Consulta: 18 juny 2013].
- ↑ Williams, DM; Gallagher, M; Handley, J; Stephens, JW «The clinical management of hyponatraemia». Postgraduate Medical Journal, 92, 1089, 7-2016, pàg. 407–11. DOI: 10.1136/postgradmedj-2015-133740. PMID: 27044859.
- ↑ Ball, S; De Groot, LJ; Beck-Peccoz, P; Chrousos, G; Dungan, K; Grossman, A; Hershman, JM; Koch, C; McLachlan, R; New, M; Rebar, R; Singer, F; Vinik, A; Weickert, MO «Hyponatremia». Endotext, 2000. PMID: 25905359.
Enllaços externs
modifica- ; Erik D Schraga; Francisco Talavera; Howard A Bessen; John D Halamka«Hyponatremia in Emergency Medicine». Medscape, 13-04-2010.
- Hyponatremia Mayo Clinic