[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Henri Philippe Pétain

general francès durant la primera guerra mundial

Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain (Cauchy-a-la-Tour, Pas de Calais, 24 d'abril de 1856 – L'Île-d'Yeu, 23 de juliol de 1951), generalment conegut com a Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general i heroi de guerra francès durant la primera guerra mundial, més tard Cap d'Estat de la França de Vichy, col·laboracionista amb els nazis, del 1940 al 1944.[1] A causa del seu lideratge militar durant la Primera Guerra Mundial, fou considerat un heroi a França, però les seves accions durant la Segona Guerra Mundial provocaren que fos jutjat i sentenciat a mort per traïció, que li fou commutada per cadena perpètua per Charles de Gaulle. En la França actual, és considerat, generalment, un traïdor, i el pétainisme és un terme pejoratiu per a determinades polítiques reaccionàries. Durant la seva etapa com a cap d'estat francès també ostentà el càrrec de copríncep d'Andorra.

Plantilla:Infotaula personaHenri Philippe Pétain

(1941) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Henri Philippe Pétain
(fr) Philippe Pétain Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Henri Philippe Bénoni Omer Joseph Pétain Modifica el valor a Wikidata
24 abril 1856 Modifica el valor a Wikidata
Cauchy-a-la-Tour (Segon Imperi Francès) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 1951 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Port-Joinville (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturatomb of Philippe Pétain (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cap d'Estat
11 juliol 1940 – 20 agost 1944
Copríncep laic d'Andorra
11 juliol 1940 – 20 agost 1944
President del Consell de França
16 juny 1940 – 17 abril 1942
← Paul Reynaud – Pierre Laval →
Viceprimer ministre de França
18 maig 1940 – 16 juny 1940
← Camille Chautemps – Camille Chautemps →
Ambaixador de França a Espanya
2 març 1939 – 16 maig 1940
← Eirik Labonne – Robert Renom de La Baume →
Ministre d'Estat de França
1r juny 1935 – 4 juny 1935
Ministre de guerra de França
9 febrer 1934 – 8 novembre 1934
← Joseph Paul-Boncour – Louis Maurin →
13è Seient 18 de l'Acadèmia Francesa
20 juny 1929 – 15 agost 1945
← Ferdinand Foch – André François-Poncet →
Vicepresident Consell Superior de Guerra
1920 – 1931
← Ferdinand Foch – Maxime Weygand → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Spéciale Militaire de Saint-Cyr Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolític Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Vichèi Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, oficial, diplomàtic, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1876 Modifica el valor a Wikidata -
Partitcap valor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit francès Modifica el valor a Wikidata
Rang militargeneral de divisió
capità
tinent
tinent segon
cap de batalló
coronel
tinent-coronel
general de brigada
mariscal de França Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Batalla de Verdun, Guerra del Rif, 118th Infantry Regiment (France) (en) Tradueix, 33rd Infantry Regiment (France) (en) Tradueix, 6e division d'infanterie (fr) Tradueix, 33e corps d'armée (fr) Tradueix, Segon exèrcit francès i Army Group Centre (France) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
batalla de Verdun
Guerra del Rif
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1940Col·laboracionisme a França
1918batalla del Leie Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Altres
CònjugeAnnie Pétain Modifica el valor a Wikidata
Fillscap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesOmer-Venant Pétain Modifica el valor a Wikidata  i Clotilde Legrand Modifica el valor a Wikidata
Condemnat peralta traïció (1945)
→ (presó perpètua, Dégradation nationale (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 421758d4-0a60-4636-ac49-eaef88bfe867 Discogs: 1150103 Find a Grave: 12663 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill d'una família de camperols catòlics, el 1876 ingressà a l'Acadèmia Militar de Saint-Cyr i el 1887 a l'École Supérieure de Guerre de París, on va rebre classes des del 1906. En les seves lliçons es mostrava favorable als desplegaments tàctics defensius i al desenvolupament de les línies fortificades. El 1912 assolí la graduació de coronel.

Primera Guerra Mundial

modifica

En esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914 estava pendent de retirar-se, però l'ascendiren a general, i, amb el comandament del II Exèrcit francès, va intervenir en la victòria de Xampanya, el setembre de 1915, i l'any següent en la defensa de Verdun, on comptà en les seves files amb el futur general Charles de Gaulle.[1]

La forma en què dirigí les operacions militars d'aquesta batalla, que va durar deu mesos, li van fer guanyar el respecte i l'admiració dels francesos. Gràcies a això, quan mesos més tard el descontentament i desencoratgement de les tropes provocà una sèrie d'amotinaments, fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit en substitució de Robert-Georges Nivelle, que havia fracassat en l'ofensiva del Chemin des Dames. Va millorar les condicions de vida dels soldats, encara que reprimí amb duresa els amotinats, reorganitzà la institució i tornà la confiança a les tropes.

Fins al final de la guerra es va mantenir en el càrrec, tot i que des d'abril de 1918 restà a les ordres del general Ferdinand Foch, quan aquest, que era el seu cap d'Estat Major, fou nomenat pels aliats generalíssim suprem dels exèrcits del front occidental, que van detenir l'última ofensiva alemanya i protagonitzaren la contraofensiva que els obligà a l'armistici. Al novembre de l'any 1918, Pétain va rebre el bastó de mariscal.

Guerra del Rif

modifica
 
Henri Philippe Pétain vers el 1930

No tornà a entrar en acció fins al 1925, quan fou enviat al Marroc per combatre en la Guerra del Rif al rifeny Abd el-Krim, a qui va sotmetre el 1926.[1] Posteriorment fou inspector general de l'Exèrcit, ministre de Guerra en el govern de Gaston Doumergue i, el 1939, ambaixador en l'Espanya de Franco.

Segona Guerra Mundial

modifica

Després de la derrota del maig de 1940 de l'exèrcit francès davant de l'alemany, fou nomenat ministre d'Estat i vicepresident del consell de ministres del govern de Paul Reynaud. Quan aquest va dimitir, es va fer càrrec de la presidència i hagué de negociar l'armistici amb els alemanys a Compiègne.[1]

Més tard es va reunir amb Adolf Hitler a Montoire, amb qui va pactar un règim de col·laboració.[1] Va traslladar la capital del nou estat a Vichy (la França de Vichy), adoptà el títol de Cap d'Estat (i no pas el de President de la República francesa), i l'Assemblea li va donar poders plens per governar la França no ocupada. Arribat aquest punt, el llavors Cap d'Estat va començar una "Revolució nacional" sota el lema «Treball, família, pàtria»,[1] semblant en molts aspectes al govern autoritari, catòlic i tradicionalista del general Franco a Espanya i de Salazar a Portugal. Durant la seva estada com a ambaixador davant el govern de Franco a Espanya el 1939-1940, el mateix Pétain va admirar el seu règim.

Durant l'estiu de 1940, Pétain comptava amb el suport de bona part de la població francesa, convençuda que havia salvat França de la destrucció total. Tanmateix, restà en evidència quan Charles de Gaulle inicià les crides a la Resistència des de Londres i quan els alemanys ocuparen, de fet, tota França.

Va acceptar convertir-se en policia dels invasors, adoptant una actitud passiva (o sovint activa) davant les deportacions de jueus i donant suport al reclutament de soldats francesos per combatre amb uniforme alemany en el front rus (Divisió Carlemany).

Caiguda i condemna

modifica

El desembarcament de Normandia el 1944 i l'ofensiva posterior provocaren el col·lapse del seu règim. Presoner dels alemanys, va ser conduït al castell de Sigmaringen a Alemanya amb Pierre Laval i d'altres col·laboradors. Quan va caure el Tercer Reich, es va refugiar a Suïssa abans d'entregar-se a les autoritats franceses. Fou jutjat sota acusació d'alta traïció i condemnat a mort. No obstant, Charles de Gaulle li va commutar la condemna per cadena perpètua,[1] en atenció als seus serveis durant la Primera Guerra Mundial i a la seva edat (89 anys el 1945). Fou confinat a l'Île-d'Yeu, on va morir el 1951.

Llista dels governs de Pétain fins al 1942

modifica

Primer govern de Pétain, 16 de juny - 12 de juliol de 1940

modifica
 
Estendard presidencial de la França de Vichy.

Canvis

Segon govern de Pétain, 12 de juliol - 6 de setembre de 1940

modifica

Tercer govern de Pétain, 6 de setembre de 1940 - 25 de febrer de 1941

modifica

Canvis

Quart govern de Pétain, 25 de febrer - 12 d'agost de 1941

modifica

Canvis

Cinquè govern de Pétain, 12 d'agost de 1941 - 18 d'abril de 1942

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Henri Philippe Pétain». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

modifica
  • Lottman, Herbert R. - Philippe Pétain, 1984.
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Philippe Pétain


Precedit per:
President de la República
Albert Lebrun 		Cap d'Estat de França de Vichy
1940 - 1944 		Succeït per:
Cap del govern provisional
Charles de Gaulle
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Henri_Philippe_Pétain&oldid=34225380»