Gruïformes
L'ordre de les gruïformes comprèn una sèrie d'aus de coll i potes llargues que viuen, la majoria, a l'aigua i que tenen les ales arrodonides.
Gruiformes  | |
|---|---|
 grua coronada de coll gris | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Gruiformes Bonaparte, 1854 |
| Famílies | |
| (llegiu l'article) | |
| Distribució | |
 | |
Al Principat de Catalunya apareixen 3 famílies: la dels ràl·lids (que és la que compta amb més representants), la dels grúids i la dels otídids (semblant a les grues però ni tan grans ni tan llargues i que, a més, és l'única família els components de la qual es troben en zones seques; tot i ser més petit que les grues, hi ha un representant dels otídids -el pioc salvatge o Otis tarda- el mascle dels quals pot arribar a pesar el doble que la grua).
Taxonomia
modificaLa classificació dels gruïformes ha patit algunes revisions.[1] Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional, versió 13.2, 2023,[2] aquest ordre conté 6 famílies amb 45 gèneres i 155 espècies:
- Família dels heliornítids (Heliornithidae), amb tres gèneres i tres espècies.
- Família dels sarotrúrids (Sarothruridae), amb tres gèneres i 15 espècies.
- Família dels ràl·lids (Rallidae), amb 33 gèneres i 118 espècies.
- Família dels psòfids (Psophiidae), amb un gènere i tres espècies.
- Família dels gruids (Gruidae), amb 4 gèneres i 15 espècies.
- Família dels aràmids, amb un gènere monotípic.
Les espècies de la família dels sarotrúrids, de recent creació, són incloses per altres autors,[3] dins la família dels ràl·lids.
Bibliografia
modifica
- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 43. ISBN 84-315-0434-X.
- Alvarenga, Herculano M. F. & Höfling, Elizabeth (2003): Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes). Papéis Avulsos de Zoologia 43(4): 55-91 (Text complet en format PDF) (anglès)
- Fain, Matthew G. & Houde, Peter (2004): Parallel radiations in the primary clades of birds. Arxivat 2013-04-07 a Wayback Machine. Evolution 58 (11): 2558-2573. (Text complet en format PDF) (anglès)
- Knox, Alan G.; Collinson, Martin; Helbig, Andreas J.; Parkin, David T. & Sangster, George (2002): Taxonomic recommendations for British birds.[Enllaç no actiu] Ibis: 144: 707–710. (Text complet en format PDF) (anglès)
- Paton, Tara A. & Baker, Allan J. (2006): Sequences from 14 mitochondrial genes provide a well-supported phylogeny of the Charadriiform birds congruent with the nuclear RAG-1 tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(3): 657–667. (Resum en format HTML). (anglès)
- Sibley, Charles Gald i Ahlquist, Jon Edward (1990): Phylogeny and classification of birds The Condor Vol. 94, No. 1, Feb., 1992. (anglès)
- Thomas, Gavin H.; Wills, Matthew A. & Székely, Tamás (2004): A supertree approach to shorebird phylogeny. BMC Evol. Biol. 4: 28. (Text complet en format PDF) Material suplementari[Enllaç no actiu] (anglès)
- van Tuinen, Marcel; Waterhouse, David & Dyke, Gareth J. (2004): Avian molecular systematics on the rebound: a fresh look at modern shorebird phylogenetic relationships. Journal of Avian Biology 35(3): 191-194. (Text complet en format PDF) (anglès)
Referències
modifica- ↑ Classificació de la COI Arxivat 2013-10-15 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ F Gill, D Donsker et P Rasmussen (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.2). doi : 10.14344/IOC.ML.13.2.
- ↑ World and BirdLife International (2022). Handbook of the Birds of the World and BirdLife International digital checklist of the birds of the world. Version 7. http://datazone.birdlife.org/userfiles/file/Species/Taxonomy/HBW-BirdLife_Checklist_v7_Dec22.zip.