[go: up one dir, main page]

Greil Marcus

historiador estatunidenc

Greil Marcus (San Francisco, Califòrnia, 19 de juny de 1945) és un periodista i crític musical estatunidenc. És conegut pels seus assajos literaris de música rock, que van més enllà del gènere musical i abasten la política i la cultura.

Plantilla:Infotaula personaGreil Marcus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, periodista, escriptor, historiador de la música, crític musical Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Premis

IMDB: nm0546112 TMDB.org: 1357848
Musicbrainz: 9d3889fb-c6b7-47a8-a325-d22ea54292e3 Songkick: 524221 Discogs: 1668810 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Marcus va néixer a Sant Francisco, Califòrnia i es va graduar en Estudis Americans per la Universitat de Califòrnia, on també va fer estudis de postgrau en ciències polítiques.[1] Va treballar com a crític de rock i columnista de Rolling Stone, ,així com per a altres publicacions com Creem, Village Voice i Artforum. Des de 1983 fins a 1989, Marcus va formar part en la junta de directors de National Book Critics Circle.

El seu llibre de 1975 Mystery Train, va ser notable per emplaçar el rock and roll dins del context dels arquetips culturals nord-americans, des de Moby Dick i El gran Gatsby fins a Stagger Lee Shelton.[2] El 30 d'agost de 2011, la revista Time va publicar una llista dels 100 millors llibres de no ficció des de 1923, en la qual va incloure Mystery Train.

El seu següent llibre, Lipstick Traces: A Secret History of the 20th Century (1989), va expandir la seva marca a través d'un segle de la civilització occidental. Postulant el punk rock com un fenomen cultural transhistòric, Marcus va examinar en el llibre les connexions filosòfiques entre entitats tan diverses com els heretges medievals, el dadaisme, la Internacional Situacionista i els Sex Pistols.

El 1991, Marcus va publicar Dead Elvis, una col·lecció d'escrits sobre Elvis Presley, i el 1993 va publicar Ranters and Crowd Pleasers, un examen del pop posterior al punk rock. El 1997, usant els bootlegs de Bob Dylan com a punt d'inici, Marcus va disseccionar el subconscient americà en Invisible Republic: Bob Dylan's Basement Tapes.

El seu següent llibre, When That Rough God Goes Riding: Listening to Van Morrison, va ser publicat al març de 2010.[3] El llibre s'enfoca en «la cerca de Marcus per entendre el particular geni de Van Morrison a través de la seva llarga carrera».[4]

Actualment, escriu les columnes Elephant Dancing per Interview i Real Life Rock Top Ten per The Believer, i sovint imparteix cursos de postgrau sobre Estudis Americans a la Universitat de Califòrnia.[1][5][6]

Bibliografia

modifica
  • Rock and Roll Will Stand (1969), editor
  • Double Feature: Movies & Politics (1972), co-author with Michael Goodwin
  • Mystery Train: Images of America in Rock 'n' Roll Music (1975, sixth edition 2015)
  • Stranded: Rock and Roll for a Desert Island (1979), editor and contributor
  • Lipstick Traces: A Secret History of the 20th Century (1989)
  • Dead Elvis: A Chronicle of a Cultural Obsession (1991)
  • In the Fascist Bathroom: Punk in Pop Music, 1977–1992 (1993, originally published as Ranters & Crowd Pleasers)
  • The Dustbin of History (1995)
  • Invisible Republic: Bob Dylan's Basement Tapes (1997; also published as The Old, Weird America: Bob Dylan's Basement Tapes, 2001)
  • Double Trouble: Bill Clinton and Elvis Presley in a Land of No Alternatives (2001)
  • The Manchurian Candidate: BFI Film Classics, 68 (2002)
  • The Rose & the Briar: Death, Love and Liberty in the American Ballad (2004), co-editor with Sean Wilentz
  • Like a Rolling Stone: Bob Dylan at the Crossroads (2005)
  • The Shape of Things to Come: Prophecy in the American Voice (2006)
  • A New Literary History of America (2009), co-editor with Werner Sollors
  • Best Music Writing 2009, 10th anniversary edition (2009), guest editor with Daphne Carr (series editor)
  • Songs Left Out Of The Ballad of Sexual Dependency (lecture) (2009)
  • When That Rough God Goes Riding: Listening to Van Morrison (2010)
  • Bob Dylan by Greil Marcus: Writings 1968–2010 (2011)
  • The Old, Weird America: The World of Bob Dylan's Basement Tapes (2011)
  • The Doors: A Lifetime of Listening to Five Mean Years (2011)
  • Conversations with Greil Marcus (2012), edited by Joe Bonomo
  • The History of Rock 'n' Roll in Ten Songs (2014)
  • Three Songs, Three Singers, Three Nations (2015)
  • Real Life Rock: The Complete Top Ten Columns, 1986–2014 (2015)

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Una's Lectures – Greil Marcus». townsendcenter.berkeley. [Consulta: 2 desembre 2013].
  2. «The 50 greatest music books ever». observer.guardian.co.uk, 18-06-2006. [Consulta: 3 desembre 2013].
  3. «Greil Marcus/When That Rough God Goes Riding». booksmith. [Consulta: 14 març 2014].
  4. «Marcus on Morrison». bhaweekly, 28-04-2010. Arxivat de l'original el 7 de juny de 2010. [Consulta: 29 abril 2013].
  5. «Contributors: Greil Marcus». The Believer. Arxivat de l'original el 2009-02-13. [Consulta: 27 març 2009].
  6. «The New School University:Riggio Forum: Samuel R. Delany». newschool.edu. Arxivat de l'original el 2009-09-26. [Consulta: 3 desembre 2013].