Geena Davis
Geena Davis, nascuda Virginia Elizabeth Davis (Wareham, Massachusetts, 21 de gener de 1956), és una actriu, productora i escriptora estatunidenca guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or, que s'ha significat activament en la lluita contra el biaix de gènere dins i fora de la pantalla.[1][2]
(2024) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Virginia Elizabeth Davis 21 gener 1956 (68 anys) Wareham (Massachusetts) |
Religió | Església congregacional |
Formació | Universitat de Boston New England College Facultat de Belles Arts de la Universitat de Boston Wareham High School |
Alçada | 183 cm |
Activitat | |
Ocupació | actriu de cinema, actriu de televisió, productora de televisió, model, productora de cinema, actriu, actriu de veu |
Activitat | 1982 - |
Membre de | |
Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
Esport | tir amb arc |
Família | |
Cònjuge | Richard Emmolo (1982-1983) Jeff Goldblum (1987-1990) Renny Harlin (1993-1998) Reza Jarrahy (2001-actual) |
Premis | |
| |
|
Joventut
modificaDavis va néixer a Wareham, Massachusetts, filla de Lucille, l'ajudant d'un professor, i William Davis, un enginyer civil; té un germà, Dan.[3] De jove, estava interessada en la música. Va aprendre piano, flauta i tambor i tocava l'orgue força bé com a organista a la seva església a Wareham. Matriculada a la Universitat de New England, Davis es va graduar en teatre a la Universitat de Boston el 1979. Mentre estudiava, també treballava a temps parcial per al Media Group. Mentre era estudiant va fer un intercanvi a Sandviken, Suècia, i parla suec.
Carrera
modificaDesprés de graduar-se, va signar amb l'agència de models Zoli de Nova York i va fer de model per a la cadena d'Ann Taylor. Sydney Pollack la va escollir per protagonitzar Tootsie (1982). Va continuar amb papers a la sèrie de televisió Buffalo Bill (1983-1984), per al qual també va escriure un episodi, i Sara (1985). Davis feia la seva incursió en el cinema amb les pel·lícules The Fly i Beetlejuice. Va rebre un Oscar a la millor actriu secundària pel seu paper a El turista accidental (1988) i una nominació per a l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a Thelma i Louise (1991). Davis va reemplaçar Debra Winger a Elles donen el cop, per la qual va rebre la nominació per al Globus d'Or a la millor actriu dramàtica. Va coprotagonitzar Hero al costat de Dustin Hoffman i Andy Garcia. Després d'això, Davis es va associar amb el seu marit, Renny Harlin, per produir les pel·lícules Cutthroat Island i Memòria letal.
Davis va protagonitzar el sitcom The Geena Davis Show (2000-2001). Al començament del 2004 va fer de germana Janet a la sitcom de la NBC Will & Grace. Després va fer de primera dama dels Estats Units a la sèrie de TV de la ABC Commander in Chief. Per aquest paper va guanyar un Globus d'Or a la millor actriu de sèrie de televisió dramàtica el 2006, i també va ser nominada per al premi Screen Actors Guild com a actriu femenina en una Sèrie dramàtica i per al Premi Emmy.[1]
Vida privada
modificaL'1 de setembre del 2001, Davis es va casar amb l'estatunidenc d'origen iranià Reza Jarrahy. Tenen tres fills: una filla, Alizeh Keshvar (2002), i dos nois bessons, Kian William Jarrahy i Kaiis Steven Jarrahy (2004). El matrimoni va ser el quart de Davis, que havia estat casada amb Richard Emmolo (25 de març de 1982 - 26 de febrer de 1983); l'actor Jeff Goldblum, amb qui va coprotagonitzar tres pel·lícules, Transylvània 6-5000, The Fly i Earth Girls Are Easy (de 1987 a 1990); i Renny Harlin, que la dirigia a Cutthroat Island i Memòria letal (de 1993 a 1998).
El 1999, Davis va ser semi-finalista de l'equip de Tir amb Arc dels Estats Units.
Davis fa 6 peus d'alçada (1,83 m) i és membre de Mensa International, la societat de les persones amb un coeficient intel·lectual (QI) de més de 140.[4]
Activisme feminista
modificaDavis està al capdavant de la campanya Geena Takes Aim de la Women's Sports Foundation en suport del Títol IX, una llei per a la igualtat d'oportunitats a l'esport, ara ampliada per a prohibir la discriminació de gènere a les escoles.
El 2004, mentre veia programes de televisió per a nens i vídeos amb la seva filla, Davis s'adonà del desequilibri observable entre el nombre de personatges masculins i femenins. Llavors va patrocinar una recerca sobre el biaix de gènere en el món de l'espectacle per a nens a la[5] Universitat del Sud de Califòrnia. L'estudi, dirigit pel Dr. Stacy Smith, mostra que hi ha gairebé tres homes per cada dona en quasi 400 pel·lícules estudiades, i això és així des dels anys quaranta del segle xx. Davis va crear aleshores L'Institut Geena Davis per a la Igualtat de Gènere als mitjans de comunicació [6] el 2007. La primera cosa que es va proposar fou tractar d'augmentar dràsticament la presència de personatges femenins als mitjans de comunicació adreçats als nens i reduir els estereotips de dones i homes.[7][8] Posteriorment ha ampliat la recerca al biaix discriminatori en la representació mediàtica per a raça, LGBTQ+, discapacitat, edat i mida corporal.[9]
L'any 2019 va rebre un Oscar honorífic per la seva tasca a favor d'augmentar la presència de dones a la pantalla, al capdavant de l'Institut que porta el seu nom.[2] I el mateix any també va rebre el Premi Humanitari Jean Hersholt per la feina que ha fet durant dècades contra el biaix de gènere dins i fora de la pantalla a Hollywood.[10]
Filmografia
modificaCom a actriu
modifica- 1982: Tootsie, de Sydney Pollack
- 1983: Buffalo Bill, de Jim Drake, Ellen Falcon, Dennis Klein i Tom Patchett (sèrie TV)
- 1983: K.I.T.T. the Cat (episodis 2-7 de la sèrie de TV).
- 1985: Secret Weapons, de Don Taylor (TV)
- 1985: Fletch, de Michael Ritchie
- 1985: Transsilvània 6-5000, de Rudy De Luca
- 1985: Sara, de Will Mackenzie (sèrie TV)
- 1986: The Fly, de David Cronenberg
- 1988: Beetlejuice, de Tim Burton
- 1988: Earth Girls Are Easy, de Julien Temple
- 1988: El turista accidental (The Accidental Tourist), de Lawrence Kasdan
- 1990: Amb la poli als talons (Quick Change), de Howard Franklin i Bill Murray
- 1991: Thelma i Louise, de Ridley Scott
- 1992: Elles donen el cop (A League of their own), de Penny Marshall
- 1992: Heroi per accident (Hero), de Stephen Frears
- 1993: Princess Scargo and the Birthday Pumpkin, d'Eric Metaxas (narratrice, voix)
- 1994: Angie, de Martha Coolidge
- 1994: Sense paraules (Speechless), de Ron Underwood
- 1995: Cutthroat Island, de Renny Harlin
- 1996: Memòria letal (The Long kiss goodnight), de Renny Harlin
- 1999: Stuart Little, de Rob Minkoff
- 2000: The Geena Davis Show, de Terri Minsky (sèrie TV)
- 2002: Stuart Little 2, de Rob Minkoff
- 2004: Will & Grace, de James Burrows (sèrie TV)
- 2005: Stuart Little 3: Call of the Wild, d'Audu Paden (vídeo) (veu)
- 2006: Commander in Chief, de Rod Lurie (sèrie TV)
- 2009: Accidents Happen, d'Andrew Lancaster
- 2013: Untitled Bounty Hunter Project
Com a productora
modifica- 1994: Sense paraules (Speechless), de Ron Underwood
- 1996: Memòria letal (The Long kiss goodnight), de Renny Harlin
- 1996: Mistrial, de Heywood Gould (TV) (productora executiva)
- 2000: The Geena Davis Show, de Terri Minsky (sèrie TV) (co-productora executiva)
Com a guionista
modifica- 1983: Buffalo Bill, de Jim Drake, Ellen Falcon, Dennis Klein i Tom Patchett (sèrie TV)
Premis i nominacions
modificaPremis
modifica- 1989: Oscar a la millor actriu secundària per El turista accidental
- 2006: Globus d'Or a la millor actriu de sèrie de televisió dramàtica per Commander in Chief
Nominacions
modifica- 1992: Oscar a la millor actriu per Thelma i Louise
- 1992: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Thelma i Louise
- 1992: BAFTA a la millor actriu per Thelma i Louise
- 1993: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per A League of Their Own
- 1995: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica per Sense paraules
- 2006: Primetime Emmy a la millor actriu en sèrie dramàtica per Commander in Chief
Notes i referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «¿Qué fue de... Geena Davis? Hoy que la actriz cumple años, repasamos su carrera» (en castellà). Fotogramas, 21-01-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Richwine, Lisa «Geena Davis recibe un Oscar honorífico por luchar contra la discriminación de género» (en castellà). Reuters, 28-10-2019.[Enllaç no actiu]
- ↑ Biografia de Geena Davis. Film Reference.com
- ↑ «They're Accomplished, They're Famous, and They're MENSANS». Mensa Bulletin. American Mensa, 476, July 2004, p. 21. ISSN 0025-9543.
- ↑ Annenberg School for Communication
- ↑ https://seejane.org
- ↑ «Geena Davis Institute on Gender in Media». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Primer estudio internacional sobre la imagen de las mujeres en películas del mundo». Mujeres en red. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ Appelo, Tim. «Geena Davis en contra de la discriminación por edad» (en castellà). AARP Rewards, 04-11-2020. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «The Academy To Honor Geena Davis, David Lunch, Wes Studi and Lina Wertmüller at 2019 Governors Awards». AMPAS, 03-06-2019.
Enllaços externs
modifica- «About us. Who we are?» (en anglès). Geena Davis Institute on Gender in Media. [Consulta: desembre 2020].