Gediz
«Hermos» redirigeix aquí. Si cerqueu divinitat, vegeu «Hermos (divinitat)». |
El riu Gediz (turc: Gediz Nehri o Gediz Çayi) o Hermos (grec antic: Ἕρμος, llatí: Hermos) és el segon riu més important de la conca de la mar Egea d'Anatòlia (Turquia) després del Meandre. Segons la mitologia grega, va prendre el nom d'Hermos, un déu riu fill d'Oceà i Tetis. El seu nom turc deriva del poblet de Gediz, situat a prop del seu naixement al Murat Dagi (2312 metres), a la Província de Kütahya.
Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Continent | Àsia | ||||
Entitat territorial administrativa | Província d'Esmirna (Turquia), Província de Manisa (Turquia), Província d'Uşak (Turquia) i Província de Kütahya (Turquia) | ||||
Final | |||||
Entitat territorial administrativa | Província d'Esmirna (Turquia) | ||||
Localització | golf d'Esmirna | ||||
| |||||
Format per | |||||
Afluents | |||||
Característiques | |||||
Dimensió | 401 () km | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 17.500 km² | ||||
Àrea important de conservació d'aus | |||||
Delta del Gediz | |||||
Data | 2000 | ||||
Identificador | gediz-delta-iba-türkiye | ||||
Espai Ramsar | |||||
Delta del Gediz | |||||
Data | 15 abril 1998 | ||||
Identificador | 945 | ||||
IUCN categoria VI: Àrea protegida amb ús de recursos naturals | |||||
World Database on Protected Areas | |||||
Identificador | 555634110 | ||||
Flueix per la Província de Manisa. Passa per la plana que té al sud les muntanyes de Sipilos travessant la ciutat de Manisa (Maghnisa, antiga Magnèsia) i tota la província de Manisa, passant no lluny de les ruïnes de Sardes; desaigua al golf d'Esmirna prop de Menemem, a Maltepe, desembocadura moguda artificialment el 1886 per evitar que els al·luvions no tanquessin el port d'Izmir. La longitud total és d'uns 401 km.
A l'antiguitat, segons Estrabó, les ciutats dels eolis que es van establir a l'Eòlida es trobaven entre el Golf d'Adramítium i les desembocadures del Caïc i l'Hermos.[1] El riu naixia a la comarca de la Dindimene, a prop de Dorilèon, i desembocava a Leuces, entre Focea i Esmirna, però més tard la desembocadura es desplaçà cap al sud.
A la planúria de l'Herm hi va haver una batalla entre el sàtrapa Tisafernes i Agesilau II, rei d'Esparta. Agesilau va vèncer la cavalleria i la infanteria perses.[2] Les seves arenes es diu que portaven or.
Referències
modifica- ↑ Estrabó, Geografia, XII 1.6.
- ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, III 9.6.