Gran Diccionari de la Llengua Catalana
|
No s'ha de confondre amb el Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra ni amb el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC (DIEC). |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) és un repertori lexicogràfic que conté, entre altres, la part lexical de la Gran Enciclopèdia Catalana. La primera edició és del 1998.
| Tipus | diccionari  |
|---|
Com a precedent d'un diccionari d'aquest abast, el 1932 es van iniciar converses entre Francesc de Borja Moll i Pompeu Fabra per tal de convertir el Diccionari català-valencià-balear en el gran diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Tanmateix, aquest intent no va prosperar.[1]
El projecte per a fer el GDLC va néixer l'any 1995, després de l'aparició de la tercera edició (1993) del Diccionari de la llengua catalana (monolingüe) de la mateixa editorial.[a][2] El març de 1998 es va publicar el Gran Diccionari de la llengua catalana, editat per l'editorial Gran Enciclopèdia Catalana i va ser actualitzat d'acord amb les últimes modificacions ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
El Gran Diccionari de la Llengua Catalana és un repertori de lèxic general i especialitzat i conté informació lexicològica i gramatical. Distingeix sistemàticament, dins la sinonímia, les paraules considerades d'àmbit d'ús restringit (les classificades com a dialectals) dels mots d'ús general o estàndard. És una obra que va més enllà de l'estricta sanció normativitzadora de l'Institut d'Estudis Catalans i que té l'acreditació d'aquesta institució.
Contingut
modifica- 88.500 entrades (inclou les 67.500 entrades del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans)
- 22.000 subentrades (locucions, frases fetes, etc.)
- 172.000 definicions
- Inclou:
- la història dels mots
- llistes de vocabulari agrupat temàticament
- quadres d'informació gramatical
- la partició sil·làbica dels mots que ofereixen alguna dificultat
- homòfons
- prefixos i sufixos, diferenciats de la resta d'entrades
- neologismes
- els estrangerismes més freqüents amb la seva pronúncia
- ampli repertori de terminologia
- exemples d'ús
- models de conjugació verbal
- plurals irregulars.
Notes
modifica- ↑ Les dues primeres edicions del Diccionari de la llengua catalana eren del 1982 i del 1983
Referències
modifica- ↑ Albert Balcells i Enric Pujol i Santiago Izquierdo, Història de l'Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2002, ISBN 8472836568, 9788472836563
- ↑ «Sobre el Diccionari.cat - Antecedents». Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 13 gener 2015].