Frederic Vidal i Puig
Frederic Vidal i Puig (Barcelona, 14 de juny de 1882 - Barcelona, 25 de juliol de 1950[1]) fou un artesà moblista, ebenista i vitraller català.[2]
 Frederic Vidal quan era un nen, retratat per la seva germana Lluïsa Vidal (1895)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 juny 1882 Barcelona |
| Mort | 25 juliol 1950 (68 anys) Barcelona |
| Es coneix per | vitrall cloisonné |
| Activitat | |
| Ocupació | ebenista |
| Art | ebenista i vitraller |
| Moviment | modernisme |
| Influències en | |
| Família | |
| Pare | Francesc Vidal i Jevellí |
| Germans | Lluïsa Vidal i Puig Francisca Vidal i Puig |
| Obres destacables | |
Biografia
modificaFrederic Vidal va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona, fill de l'ebenista Francesc Vidal i Jevellí i de Mercè Puig i Buscó, ambdós naturals de Barcelona,[3] i germà de la pintora Lluïsa Vidal i Puig, nascuda el 1876. Va heretar la feina del seu pare, però adaptant-se als nous temps i als nous gustos de la clientela de l'època. El 1898 el seu pare el va enviar a Londres a formar-se a la Cloisonné Glass Company, on hi va estar un any, portant posteriorment al taller del seu pare la tècnica del vitrall cloisonné, una innovació de gran repercussió i curta durada, ja que la producció només va abastar de 1899 a 1904. Als tallers Vidal no tan sols es varen produir vitralls cloisonné plans per a portes i finestres, sinó tota mena d'objectes decoratius com llums, pantalles i mobles.[4]
El 1904, Frederic Vidal va marxar a l'Argentina on va viure 9 anys. En tornar va abandonar tota activitat artística. No consta quina va ser la seva activitat durant l'estada sud-americana, si bé un taller vitraller anunciava vitraux cloisonné el 1914, la qual cosa fa pensar que hi podria haver tramés la tècnica als artesans locals.[5]
Del taller de la seva família van sortir diferents moblistes i decoradors com Antoni Rigalt, Gaspar Homar o Santiago Marco, deixebles tots dos de la Casa Vidal.
De la seva producció es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya una vintena de peces com paravents, rètols, llums i una porta vidriera de 4 fulls i quasi tres metres d'alt que es va realitzar aproximadament entre 1899 i 1904 per la casa de l'industrial Eusebi Bertrand i Serra al passeig de la Bonanova de Barcelona.[6]
Es va casar amb Teresa Canadell i Padullés i van tenir quatre fills:Frederic, Carme, Teresa i Enric.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 27-07-1950, pàg. 12.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 212. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1882, número de registre 3084.
- ↑ Galerie Barbara Giesicke. «Cloisonné Glass Company (1897 - 1910)» (en anglès). www.giesicke.com, 2015. Arxivat de l'original el 5 de març 2016. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ Gil, Núria; Bonet, Jordi «Cloisonné Glass, un fenomen modernista». Coup de fouet, 2016, pàg. 26-37 [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ «Obres de Frederic Vidal». MNAC. [Consulta: 28 febrer 2016].
Bibliografia
modifica- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
