Estat d'Oaxaca

Estat d'Oaxaca
	Oaxaca (es)
Tipus	estat de Mèxic
Epònim	Oaxaca de Juárez
Localització
	17° 03′ 18″ N, 96° 39′ 14″ O / 17.055°N,96.6539°O
Estat	Mèxic
Capital	Oaxaca de Juárez
Conté la subdivisió	municipi de Santa María Tonameca
Població humana
Població	3.967.889 (2015) (42,3 hab./km²)
Llengua utilitzada	Coatzospan Mixtec (en) ; Tezoatlán Mixtec (en) ; San Mateo Del Mar Huave (en) ; Tepeuxila Cuicatec (en) ; Teutila Cuicatec (en) ; chatino de Zenzontepec ; Mazaltepec Zapotec (en) ; Mixtepec Mixtec (en) ; Asunción Mixtepec Zapotec (en) ; Ayoquesco Zapotec (en) ; Cajonos Zapotec (en) ; Mitlatongo-Yutanduchi Mixtec (en) ; Chinantec of Tepetotutla (en) ; zoque de Chimalapa ; Chichicapan Zapotec (en) ; Chinantec of Ojitlán (en) ; Chinantec of Palantla (en) ; Chinantec of Ozumacín (en) ; Zoogocho Zapotec (en) ; Guerrero Amuzgo (en) ; Ometepec Náhuatl (en) ; Nuyoo Mixtec (en) ; Nuxaá Mixtec (en) ; Choapan Zapotec (en) ; Chiquihuitlán Mazatec (en) ; Coatecas Altas Zapotec (en) ; Ozolotepec Zapotec (en) ; Pinotepa Mixtec (en) ; chocho ; Highland Oaxaca Chontal (en) ; huamelulteca ; Elotepec Zapotec (en) ; Quiavicuzas Zapotec (en) ; Quiegolani Zapotec (en) ; Yatee Zapotec (en) ; Quioquitani Zapotec (en) ; Petapa Zapotec (en) ; Peñasco Mixtec (en) ; El Alto Zapotec (en) ; Quiatoni Zapotec (en) ; Ocotlán Zapotec (en) ; Mitla Zapotec (en) ; Highland Chinantec (en) ; Güilá Zapotec (en) ; San Miguel Piedras Mixtec (en) ; Guelavía Zapotec (en) ; Santa Catarina Albarradas Zapotec (en) ; Mixtepec Zapotec (en) ; Santo Domingo Coatlán Zapotec (en) ; Orizaba Nahuatl (en) ; Silacayoapan Mixtec (en) ; Ixtayutla Mixtec (en) ; Ixcatlán Mazatec (en) ; mixe de l'Istme ; Soyaltepec Mazatec (en) ; mixteca de la frontera Puebla-Oaxaca ; Soyaltepec Mixtec (en) ; Tabaa Zapotec (en) ; Sochiapam Chinantec (en) ; Jalapa Mazatec (en) ; Tecóatl Mazatec (en) ; Texmelucan Zapotec (en) ; Rincón Zapotec (en) ; Tilquiapan Zapotec (en) ; San Bartolo Yautepec Zapotec (en) ; chatino de Tataltepec ; Chazumba Mixtec (en) ; Tidaá Mixtec (en) ; Tacahua Mixtec (en) ; San Agustín Mixtepec Zapotec (en) ; San Baltazar Loxicha Zapotec (en) ; mixteca de Tilantongo ; mixe de Tlahuitoltepec ; Tlacolulita Zapotec (en) ; Amatlán Zapotec (en) ; mixe de Totontepec ; Totomachapan Zapotec (en) ; Albarradas Zapotec (en) ; Aloápam Zapotec (en) ; Tututepec Mixtec (en) ; Usila Chinantec (en) ; Lachixío Zapotec (en) ; Lachiguiri Zapotec (en) ; Ayautla Mazatec (en) ; Lealao Chinantec (en) ; Lapaguía Zapotec (en) ; Xadani Zapotec (en) ; Xanaguía Zapotec (en) ; Xanica Zapotec (en) ; Yalálag Zapotec (en) ; Yatzachi Zapotec (en) ; Yatzechi Zapotec (en) ; Loxicha Zapotec (en) ; Zacatepec Mixtec (en) ; chatino de Zacatepec ; Zaachila Zapotec (en) ; Zaniza Zapotec (en) ; Atatláhuca–San Miguel Mixtec (en) ; zatopec de Tejalapan ; Miahuatlán Zapotec (en) ; Cacaloxtepec Mixtec (en) ; Apasco-Apoala Mixtec (en) ; Sindihui Mixtec (en) ; San Vicente Coatlán Zapotec (en) ; Guevea Zapotec (en) ; Amoltepec Mixtec (en) ; Chayuco-Jamiltepec Mixtec (en) ; Mazatlán Mazatec (en) ; Yavesía Zapotec (en) ; Cuyamecalco Mixtec (en) ; ixcateca ; zapoteca istmeny ; Comaltepec Chinantec (en) ; Chicahuaxtla Triqui (en) ; Tlacoatzintepec Chinantec (en) ; Yareni Zapotec (en) ; Ipalapa Amuzgo (en) ; Eastern Highland Chatino (en) ; Yutanduchi Mixtec (en) ; Lalana Chinantec (en) ; Chiltepec Chinantec (en) ; Tepinapa Chinantec (en) ; Valle Nacional Chinantec (en) ; Western Juxtlahuaca Mixtec (en) ; Jamiltepec Mixtec (en) ; San Juan Colorado Mixtec (en) ; Santa Maria Del Mar Huave (en) ; Tamazola Mixtec (en) ; San Dionisio del Mar Huave (en) ; Tijaltepec Mixtec (en) ; Huitepec Mixtec (en) ; Yosondúa Mixtec (en) ; Northwest Oaxaca Mixtec (en) ; San Miguel El Grande Mixtec (en) ; Tlazoyaltepec Mixtec (en) ; Northern Oaxaca Nahuatl (en) ; Sinicahua Mixtec (en) ; Santa Lucía Monteverde Mixtec (en) ; Itundujia Mixtec (en) ; Itunyoso Triqui (en) ; triqui de Copala ; Southern Rincon Zapotec (en) ; Alacatlatzala Mixtec (en) ; Sierra de Juárez Zapotec (en) ; Nopala Chatino (en) ; Francisco León Zoque (en) ; San Francisco del Mar Huave (en) ; Juquila Mixe (en) ; North Central Mixe (en) ; mixteca de Yucuañe ; Northern Tlaxiaco Mixtec (en) ; Juxtlahuaca Mixtec (en) ; Alcozauca Mixtec (en) ; Coatlán Mixe (en) ; Ocotepec Mixtec (en) ; Mazatlán Mixe (en) ; Western Highland Chatino (en) ; Atatláhuca Mixtec (en) ; San Juan Teita Mixtec (en) ; Mezontla Popoloca (en) ; Peñoles Mixtec (en) ; Quetzaltepec Mixe (en) ; San Pedro Amuzgos Amuzgo (en) ; Huautla Mazatec (en) ; mazateca
Geografia
Superfície	93.793 km²
Banyat per	oceà Pacífic
Altitud	1.644 m
Limita amb	Chiapas, est ; Guerrero, oest ; Estat de Puebla, nord-oest ; Veracruz, nord
Creació	1824
Organització política
Òrgan legislatiu	Congress of Oaxaca (en) Circumscripció: 25, (Escó: 42)
• Llista	Alejandro Murat Hinojosa (2016–)
Identificador descriptiu
Codi postal	68-71
Fus horari	UTC−06:00
ISO 3166-2	MX-OAX
Lloc web	oaxaca.gob.mx

L'estat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.^[1] Limita a l'oest amb l'estat de Guerrero, al nord-oest amb l'estat de Puebla, al nord amb l'estat de Veracruz, a l'est amb Chiapas i al sud amb l'oceà Pacífic.^[2] El nom de l'estat prové del nàhuatl huaixiacac, que en català significa "en la punta dels guajes". El "guaje" és un arbre de la regió que produeix beines vermelles. Oaxaca és la llar històrica dels pobles zapoteques i mixteques. El president Benito Juárez, era originari del poble San Pablo Guelatao, d'aquest estat, i fou el primer president d'origen indígena del continent americà.

Història

La capital de l'estat és la ciutat d'Oaxaca de Juárez, originalment anomenada Nova Antequera. L'estat està dividit en 570 municipis (és l'estat amb el nombre més gran de municipis a Mèxic). La principal activitat econòmica és l'agricultura; es produeix canya de sucre, llimona, taronja, alfals, ordi, blat de moro, alvocat, pinya americana, arròs, meló, síndria, maguei (atzavara) i tabac. La indústria turística és molt important: la ciutat d'Oaxaca és una de les principals destinacions d'arquitectura colonial del país. A l'estat també es troben les platges de Huatulco i Puerto Escondido. Més del 30% de la població de l'estat parla una llengua ameríndia, principalment el mixtec, zapotec, el mazateca, el mixe i el txinanteca. A Oaxaca es parlen més llengües ameríndies que no pas a qualsevol altre estat del país.

Referències

↑ «Oaxaca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2018].
↑ B, Estado Libre y Soberano de OaxacaEntidad federativa de México; hab, era Escudo Mapa de OaxacaEntidadEntidad federativa • País MéxicoPoblación• Total3 801 962; hab.Gentiliciooaxaqueño. «Estado de Oaxaca (México) - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2019].

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estat d'Oaxaca

[1] «Oaxaca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 setembre 2018].

[2] B, Estado Libre y Soberano de OaxacaEntidad federativa de México; hab, era Escudo Mapa de OaxacaEntidadEntidad federativa • País MéxicoPoblación• Total3 801 962; hab.Gentiliciooaxaqueño. «Estado de Oaxaca (México) - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 16 juliol 2019].

[1]

[2]