Ernest Guiraud
Ernest Guiraud (Nova Orleans, 23 de juny de 1837 - París, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juny 1837 Nova Orleans (Louisiana) |
| Mort | 6 maig 1892 (54 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 82 Grave of Guiraud (en)  |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, pianista, pedagog, coreògraf, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1891–1892) |
| Gènere | Òpera i música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Anton-François Marmontel i Jacques Fromental Halévy |
| Alumnes | Maurice Emmanuel, Paul Dukas, Edmond Diet, Henri Büsser, Mélanie-Hélène Bonis, Jeanne Sorbier (en) , Françoise Vacher (en) , Eugène Piffaretti (en) i Gabriel Pierné |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Pares | Jean-Baptiste Guiraud i Adélaïde Croisilles |
| Premis | |
    
 | |
Era fill del músic Jean-Baptiste que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes a Alberto Williams,[1] André Bloch, Hippolyte Mirande,[2] Adolphe Marty, Alfred Bachelet,[3] Georges Fragerolle[4] i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts.
Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.
Les millors composicions
modifica- Sylvie: òpera, (1864)
- En prison: òpera (1869)
- Le Kobold: òpera (1870)
- Madame Turpulin: (1872)
- Gretna Green: ballet (1873)
- Piccolino: (1876)
- La galante aventure: (1882)
- Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
- Suite: per a orquestra
- una Obertura:
- Capritx: per a violí i orquestra
- Melodies vocals:
- un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)
Referències
modifica
- Tom nº. 27, pàg.296 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa, vol. 70, pàg. 284. (ISBN-84-239-4570-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 811 (ISBN 84 239-4545-9 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida)
- ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 849 (ISBN 84-239-4524-3)