Dora Baltea
riu del nord-oest d'Itàlia
El Dora Baltea és un riu del nord-oest d'Itàlia afluent del riu Po que naix a la Glacera de la Brenva a la Vall d'Aosta als Alps i recorre el Piemont. Té una longitud d'uns 170 quilòmetres.[1]
Tipus | riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
País de la conca | Itàlia | ||||
Cota inicial | 1.250 m | ||||
Entitat territorial administrativa | |||||
Localització | confluència | ||||
Final | |||||
Entitat territorial administrativa | Piemont (Itàlia) | ||||
Localització | Po | ||||
| |||||
Afluents | Lys (en) , Grand Eyvia (en) , Buthier (en) , Chiusella (en) , Dora di Valgrisenche (en) , Savara (en) , Évançon (en) , Dora di Verney (en) , Doire de Ferret (fr) , Doire de Vény (fr)
| ||||
Conca hidrogràfica | conca del Po | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 160 () km | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 4.320 km² | ||||
Mesures | |||||
Cabal | 110 m³/s | ||||
Nom
modificaEl nom llatí del riu era Duria maior, Duria Baltica o Duria Bautica.[2][3][4] Estrabó l'anomenava Δουριας (Dourias) en grec.[5] El nom "Duria" prové de l'arrel celta *dubr- ("flux"), que es troba en molts noms de rius europeus com el Douro / Duero; deriva del protoindoeuropeu *dʰew- ("flux").[6] La segona part pot derivar de l'arrel il·líria *balta ("'pantà, marjal, argila blanca").[7][8][9]
En les llengües locals, el riu s'anomena arpitan: Duère Baltèa, Valdôtain: Djouiye;[10] piemontès: Deura Bàotia.
Referències
modifica- ↑ AA.VV.. «Elaborato I.c/5». A: Piano di Tutela delle Acque - Revisione del 1º luglio 2004; Caratterizzazione bacini Idrografici. Regione Piemonte, 2004. Arxivat 2012-02-25 a Wayback Machine.
- ↑ Smith, William. «A Dictionary of Greek and Roman Geography: Abacaenum-Hytanis». J. Murray, 03-05-1878.
- ↑ «Dictionary of Greek and Roman Geography (1854), DU´RIA». Perseus.tufts.edu.
- ↑ «Dòra Bàltea». A: (en italià).
- ↑ «Dictionnaire de géographie ancienne et moderne à l'usage du libraire et de l'amateur de livres», 03-05-1870.
- ↑ Forbiger, Albert. «Handbuch Der Alten Geographie». Mayer und Wigand, 03-05-1848.
- ↑ «Indo-European Etymological Dictionary». Academiaprisca.org. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ Pietro U. Dini. «Foundations of Baltic Languages» (PDF). Esparama.lt, 2014. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2015. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2020-12-09. [Consulta: 3 maig 2021].
- ↑ Djouiye - Site web du francoprovençal valdôtain.