Delbáeth
Delbáeth o Delbáed (ortografia moderna: Dealbhaoth o Dealbhaodh) va ser una de les diverses figures de la mitologia irlandesa que sovint es confonen a causa de la repetició del nom en les genealogies mitològiques.
Tipus | personatge mitològic |
---|---|
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | monarca |
Família | |
Fills | Fiacha mac Delbaíth i Elatha |
Altres | |
Part de | mitologia irlandesa |
Nom
modificaSegons els Dindsenchas, el nom Delbaeth deriva de Dolb-Aed, que significa "foc encantat" o "forma de foc (d)".[1]
Família
modificaEl seu pare apareix com a Aengus o Ogma dels Tuatha Dé Danann o Elatha dels Fomorians,[2] i la seva mare era Ethniu dels Fomorians. Va succeir al seu avi Eochaid Ollathair (" el Dagda ") com a Gran Rei d'Irlanda. Delbáeth va governar els Tuatha Dé Danann i els Fomorians units durant deu anys, abans de morir de la mà del seu fill, Fiacha.
Nens
modificaLes seves filles, d'Ernmas, eren les tres deesses irlandeses homònimes Ériu, Banba i Fódla.
En algunes tradicions s'esmenta la deessa Ethniu com la seva filla.
Algunes parts de Lebor Gabála Érenn identifiquen a Delbáeth com el pare de Brian, Iuchar i Iucharba, i també esmenten que Delbáeth també s'anomenava "Tuirill Biccreo".[3]
Els Delbhna (una antiga tribu irlandesa) afirmaven ser els seus descendents.
Noms alternatius i compartits
modificaDelbáeth sembla ser el mateix personatge que el déu del tro Tuireann , perquè va ser identificat com "Tuirill Biccreo", el pare de Brian, Iuchar i Iucharba, esmentat anteriorment.[3]
Delbáeth també rep el nom de "Lugaid mac Tail" després que Lugaid encén un foc encantat del qual van esclatar cinc rierols.[4]
Un Delbáeth diferent – Delbáeth Mac Neit – s'identifica a la mateixa secció de Lebor Gabála Érenn com el besavi de Tuirill Biccreo.[3]
Referències
modifica- ↑ The Metrical Dindsenchas "Loch Lugborta" Poem 86
- ↑ https://celt.ucc.ie//published/T100004P/text002.html Annals of Inisfallen "Pre-Patrician section," entry 31
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Macalister, R. A. Stewart. (1941). Lebor Gabála Érenn. Part IV. Irish Texts Society, Dublin. § VII, First Redaction, ¶ 316.
- ↑ «The Metrical Dindshenchas».