Debra Magpie Earling
Debra Cecille Magpie Earling (Spokane (Washington), 3 d'agost de 1957) és una novel·lista i autora de narracions curtes ameríndia dels Estats Units.[1][2] És l'autora de Perma Red i The Lost Journals of Sacajewea, que fou estrenada al Museu d'Art de Missoula a finals de 2011.[3] El seu treball també apareix a Ploughshares i el Northeast Indian Quarterly.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 agost 1957  (67 anys)Spokane (Washington) |
| Formació | Universitat de Washington |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora i professora de la Universitat de Montana |
| Ocupador | Universitat de Montana |
| Premis | |
| |
Vida
modificaÉs membre de la nació Bitterroot Salish.[5]
És graduada en la Universitat de Washington, i té un màster en anglès i en escriptura de ficció per la Universitat Cornell.[1]
Earling és actualment membre facultativa del Departament d'Anglès de la Universitat de Montana a Missoula.[6][7]
Premis
modifica- 2007 Beca Guggenheim [8]
- 2003 American Book Award
- 2006 NEA grant [9]
Obres
modifica- Perma Red. BlueHen Books, 2002. ISBN 978-0-399-14899-6.
- The Lost Journals of Sacajewea. Editions Koch, 2010.
Antologies
modifica- The Last Best Place: A Montana Anthology. University of Washington Press, 1991. ISBN 978-0-295-96974-9.
- Talking Leaves: Contemporary Native American Short Stories. Delta, 1991. ISBN 978-0-385-31272-1.
- Circle of Women: Anthology of Western Women Writers. University of Oklahoma Press, 2001. ISBN 978-0-8061-3367-6.
- Sue Thomas. Wild women: contemporary short stories by women celebrating women. Overlook Press, 1994. ISBN 978-0-87951-514-0.
- «Bad Ways». A: Caroline Patterson. Montana Women Writers: A Geography of the Heart. Farcountry Press, 2006. ISBN 978-1-56037-405-3.
- «Real Indians». A: The Best of Montana's Short Fiction. Globe Pequot, 2004. ISBN 978-1-59228-269-2.[Enllaç no actiu]
- «What We See». A: Alvin M. Josephy. Lewis and Clark Through Indian Eyes. Random House, Inc., 2007. ISBN 978-1-4000-7749-6.
Revistes
modificaLa novel·la debutant de Debra Magpie Earling, Perma Red és una mena de miracle. La professora d'escriptura creativa de la Universitat de Montana va començar a escriure el 1984 i, amb els anys, l'ha reescrit almenys nou vegades, retallada d'una longitud èpica de 800 pàgines a un compacte de 288, cremada a cendres en un incendi a casa seva, i rebutjada per editorials que aprecien el relat però que pensen que el final original és massa fosc i brutal. Malgrat tot, Earling va perseverar i la novel·la es presenta com un testimoni de la seva fe i paciència.[10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Voices from the Gaps. «Debra Magpie Earling», 2009. [Consulta: juny 2020].
- ↑ Kay Juricek; Kelly J. Morgan Contemporary Native American Authors: A Biographical Dictionary. Fulcrum Pub., 1997. ISBN 978-1-55591-917-7.
- ↑ «The Lost Journals of Sacajawea: Debra Magpie Earling with Photo-Interventions by Peter Rutledge Koch». Missoula Art Museum. Arxivat de l'original el 2013-09-03. [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ «Debra Magpie Earling». IPL. Native American Authors. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Debra Magpie Earling». Native American Authors. [Consulta: 3 novembre 2014].
- ↑ «Debra Magpie Earling». The University of Montana Creative Writing Program. Arxivat de l'original el 2012-02-28. [Consulta: 4 novembre 2014].
- ↑ «Debra Earling». The University of Montana - Department of English - People - Faculty. Arxivat de l'original el 2014-09-30. [Consulta: 4 novembre 2014].
- ↑ «Debra Magpie Earling». John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 4 novembre 2014].
- ↑ «Debra Earling». NEA. Arxivat de l'original el 2014-11-04. [Consulta: 4 novembre 2014].
- ↑ "Stepping Forward", January Magazine, David Abrams