Cuc del cotó
El cuc del cotóespècie de lepidòpter ditrisi de la família dels noctúids (Noctuidae).
també anomenat cuc o barrinador del tomàquet (Helicoverpa armigera) és unaLes larves s'alimenten d'una gran varietat de plantes incloent moltes de cultivades essent una plaga important. La seva distribució és cosmopolita: es troba a l'Europa central i del sud, Àsia temperada, Àfrica i Oceania. És una espècie migradora.[1] No s'ha de confondre amb l'espècie emparentada Helicoverpa zea.
Morfologia
modificaÉs una espècie molt variable en la forma i el color. El cos fa de 12 a 20 mm de llarg.[2] Les ales posteriors són groc pàl·lid amb una estreta franja marró a la punta externa i una taca fosca rodona al mig.
-
Vista lateral
-
Vista dorsal
-
Vista ventral
-
Ous
Cicle vital
modificaEn condicions favorables tot el cicle vital es completa en només un mes, la femella pon centenars d'ous.[2] Les larves es desenvolupen dins un capoll de seda ja sigui sota terra o en les plantes com el cotó (càpsules) o blat de moro. És una espècie molt polífaga: tomaquera, cotoner, alfals, Cajanus cajan, cigró, sorgo, Vigna unguiculata i altres agrícoles. Entre les plantes ornamentals infecta clavells, roses, geranis, crisantems i altres.
Importància econòmica
modificaEls danys més importants els fan en cotó, tomàquets, clavell, blat de moro,[3] cigrons, alfals i tabac. Els danys econòmics a Catalunya es concentren en les cultures de clavell i tomàquets a la Delta del Llobregat i el Maresme.[4] Hi pot haver infeccions secundàries de fongs i bacteris després de l'atac de l'insecte. Les mesures de control inclouen cultivar plantes resistents, treure les males herbes, cultivar dins les fileres, treure els residus de les collites, llaurades fondes a la tardor, regs d'hivern per destruir les pupes, ús d'insecticides. El control biològic es fa en alliberat enemics naturals entomòfags com els del gènere Trichogramma, l'espècie Habrobracon hebetor i la Chrysoperla carnea o en la captura massiva de mascles.[5] El monitoreig es fa usant trampes de feromones sexuals.[4][6]
Referències
modifica- ↑ «Helicoverpa armigera Hübner (Barrinador del tomàquet)»[Enllaç no actiu], Generalitat de Catalunya, Fitxa del Servei de Sanitat Vegetal, s.d.
- ↑ 2,0 2,1 «Heliothis» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., web d'Ecoebre Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine., projecte social per l'agricultura ecològica, s.d.
- ↑ Matilde Eizaguirre, «Altres lepidopters del blat de moro (Helicoverpa (Heliotis) armigera, Mythimna unipuncta)», UDL-Irta, 2012
- ↑ 4,0 4,1 Jospe Izquierdo Casas, [Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu][Enllaç no actiu] Utilización de feromonas en la predicción fenológica de Helicoverpa armigera (Hübner)(Lepidoptera: Noctuidae) (castellà), Lleida, Universitat de Lleida, 1994 (tesi doctoral) (en català: Utilització de feromones en la predicció fenològica d'Helicoverpa armigera)
- ↑ David Rodríguez Rivas et alii, Comparativa de diferents metodologies de control d’Helicoverpa armegera: captura massiva respecte control químic, Institut d'Estudis Catalans, Butlleti 4, s.d.
- ↑ «Helicoverpa armigera (Heliothis, l'eruga de la tomata)» Arxivat 2009-04-08 a Wayback Machine., Web d'OpenNatur