Conquesta normanda de la Itàlia meridional
La conquesta normanda de la Itàlia meridional va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del segle xi. Els vikings o normands, procedents del nord, es van assentar com a mercenaris al sud de la península Itàlica al servei de llombards i romans d'Orient. Amb el temps van acabar establint els seus propis estats, que després de ser unificats i derrotar les forces papals van aconseguir la seva independència, a tot tardar el 1017. A diferència de la conquesta normanda d'Anglaterra, resultat d'unes ràpides campanyes, aquesta conquesta de la Itàlia meridional va implicar dècades de batalles sense coordinació fins que es va formar un estat organitzat. Aquest estat, que abastava el terç sud d'Itàlia amb l'única excepció del Benevento, va arribar a prendre l'emirat de Sicília[1] Tripolitània (que convertirien en el Regne d'Àfrica) i l'Malta als musulmans.
  Conquesta normanda d'Itàlia Meridional Conquesta normanda d'Itàlia Meridional | |||
| Tipus | conquesta  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 1041 a 1139 | ||
| Coordenades | 41° 00′ N, 16° 30′ E / 41°N,16.5°E | ||
| Lloc | Itàlia meridional | ||
| Resultat | Victòria normanda | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La conquesta
modifica
Entre 1016 i 1030 els normands eren simples mercenaris, servint tant a romans d'Orient com a llombards en les seves guerres contra els musulmans o entre ells, i llavors el duc de Nàpols Sergi IV (governant hereditari del Ducat de Nàpols sota sobirania teòrica de Constantinoble), en instal·lar a Ranulf Drengot com a comte a la fortalesa d'Aversa el 1030, va donar als normands el seu primer territori a la Itàlia peninsular, des d'on Guillem El Braç de Ferro va començar una conquesta organitzada del Catepanat d'Itàlia, derrotant a l'exèrcit romà d'Orient a les batalles d'Olivento, Montemaggiore i Montepeloso en 1041.[2]
El papa Lleó IX, que se sentia amenaçat, va armar el 1053 un exèrcit que va resultar derrotat i ferit a la batalla de Civitate, prop de Benevent, i fou empresonat prop d'un any no recobrant la llibertat fins poc abans de la seva mort.[3]
La lluita entre els diversos caps musulmans de Sicília va acabar centrada en l'enfrontament entre els dos principals: Ibn al-Thumna de Siracusa, i Ibn al-Hawwas de Karsyannih. El seu enfrontament va permetre la intervenció del normand Roger d'Hauteville que el febrer de 1061 va desembarcar prop de Messina en ajut d'In Thumna. El 1071 Roger i el seu germà Robert Guiscard comte de la Pulla, van retornar i aquesta vegada van començar a ocupar territori on es va crear el comtat de Sicília. Palerm es va rendir el 1072[1] i d'allí es van estendre a altres llocs. Benavert va dirigir la resistència nacional dels àrabs sicilians durant un quart de segle però va morir en la batalla naval de Siracusa el 1086. La conquesta normanda es va completar el 1091 quan va capitular Noto.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Previté-Orton, Charles William. The Shorter Cambridge Medieval History (en anglès). CUP Archive, 1975, p. vol.1, p.511. ISBN 0521099765.
- ↑ Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A Guide to 8,500 Battles from Antiquity through the Twenty-first Century. Westport, CT: Greenwood Press, 2007, p. 680. ISBN 978-0-313-33538-9.
- ↑ Palau, José. La leyenda de oro para cada día del año (en castellà). Tomo II, 1844, pàg. 71 [Consulta: 18 abril 2013].
Bibliografia
modifica- Joranson, Einar. "The Inception of the Career of the Normans in Italy — Legend and History." Speculum, Vol.23, No.3 (Jul 1948), pp 353-396.
- Bachrach, Bernard S. "On the Origins of William the Conqueror's Horse Transports." Technology and Culture, Vol. 26, No. 3. (Jul., 1985), pp 505–531.
- Loud, Graham Alexander. "Coinage, Wealth and Plunder in the Age of Robert Guiscard." The English Historical Review, Vol. 114, No. 458. (Sep., 1999), pp 815–843.
- Chalandon, Ferdinand. Histoire de la Domination normande en Italie et en Sicilie. París: 1907.
- Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130 . Londres: Longman, 1967.
- Skinner, Patricia. Family Power in Southern Italy: The Duchy of Gaeta and its Neighbours, 850-1139 . Cambridge University Press: 1995.
- Gwatkin, H. M., Whitney, J. P. (ed) et al. The Cambridge Medieval History: Volume III . Cambridge University Press, 1926.
- Houben, Hubert (translated by Graham A. Loud and Diane Milburn). Roger II of Sicily: Ruler between East and West . Cambridge University Press, 2002.
- Norwich, John Julius. The Kingdom in the Sun 1130-1194 . London: Longman, 1970.
- Matthew, Donald. The Norman Kingdom of Sicily . Cambridge University Press, 1992.
- Leeds University Medieval History Texts Centre. Arxivat 2011-08-31 a Wayback Machine. Look under the heading "The Norman Kingdom of Sicily" for primary sources available in translation online.
- The Normans, a European People Arxivat 2012-02-05 a Wayback Machine., per la Comissió Europea