Carles Lafon

Carles Lafon
Biografia
Naixement	1902 ; Illa (Rosselló)
Mort	1982 (79/80 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Carles Lafon, Charles Lafon^[1] en la forma francesa, (Illa (Rosselló), 1902 - 1982) va ser un músic, violoncel·lista i contrabaixista, director d'orquestra i de coral i compositor de sardanes.

Biografia

Tocà^[2] a les cobles següents, que en alguns casos també havia fundat: la "Bernadach-Lafon" (1937-1938), la cobla-orquestra "Goze-Lafon"^[3] (1947-1955) i la successora d'aquesta, la "Cortie-Goze-Lafon" (1955-1961). El 1971 creà l'Estudiantina^[4] i dirigí -entre d'altres- la coral "Grup dels Amics del Cant d'Ille sur Tet", amb la qual feu diversos enregistraments.

Compongué una trentena de sardanes^[5] i altres peces de música per a cobla, com el vals-jota Aguilita, que tingué un gran èxit^[6] i fou incorporat al repertori de diverses orquestres de ball. També harmonitzà cançons, algunes enregistrades, per a interpretar-les en format de coral.

En una altra faceta, fou autor de diversos escrits, que aparegueren editats^[7]^[8] a la seva vila, Illa.

En morir en Lafon, la revista Cahiers des Amis du vieil Ille, on havia col·laborat extensivament, li dedicà una necrològica (Iché, Maurice «Adieu à Charles Lafon (musicien)». Cahiers des Amis du vieil Ille, 79, 1982, p. 6-7.^{[Enllaç no actiu]}) i, posteriorment, un article monogràfic (Capillaire, Marcel «Hommage à Charles Lafon». Cahiers des Amis du vieil Ille, 159, 2002, p. 14-17.^{[Enllaç no actiu]}) en recordança. A l'octubre del 1983, i per iniciativa de diversos músics illencs, es creà a Illa una escola de música, anomenada en reconeixement seu "Escola de Música Charles Lafon"^[9] que, en l'actualitat (2013), és en conveni amb l'ajuntament de la població.

Hom descrigué la figura de Carles Lafon dient que havia estat (juntament amb Lucien Castillo)

«	défenseurs acharnés du folklore, de la musique, des traditions catalanes	»
— Plana web de l'ajuntament d'Illa^[10]

.

Obres

^[11]

Aguilita, vals-jota
Coll de senyora, vals per a cobla, enregistrat al DC Sota el cel de Catalunya per la cobla Els Casenoves (Barcelona: Discmedi, 2000 ref. DM-108202 Blau) «Enllaç».^{[Enllaç no actiu]}
De Mar a Canigó (2^e fantaisie catalane), glossa per a cobla rossellonesa de 7 músics
Les feuilles tombent, vals
Leanor, cançó
Mane, vals per a cobla
Manoel, pericó per a cobla
Mujer de corte, pas-doble per a cobla
Els set pecats capitals, música per al llibre de Llúcia Bartre (Perpignan: Imp. du Midi, 1948) «Enllaç».^{[Enllaç no actiu]}
Sota l'alzina, vals-jota per a cobla
Harmonitzacions: Ai, Titona (vals), Desperta-te (serenada), L'encontra, Goigs dels Ous, Muntanyes del Canigó, Muntanyes regalades

Sardanes

Alça que toca a terra
L'amic Joan, enregistrada
Camí de Casenoves
Dies d'alegria
Les dues germanes, versió cantada enregistrada al DC Nostres arrels: de l'any 1908 fins avui pels Cantaires catalans (Perpignan: Record It, s.a.) «Enllaç».^{[Enllaç no actiu]}
La font dels avellaners, enregistrada al DC Les Casenoves 40 anys per la cobla Els Casenoves (Barcelona: Disc Medi, 2004 ref. DM 1161-02)
La nostra diada
Els pinyers d'en Tapis, enregistrada al disc LP Federació Sardanista del Rosselló per la cobla La Principal del Rosselló (ref. SACEM PS-5043)
Els pinyolers, sardana obligada per a dues trompetes
Ropidera, amb lletra del 1992 escrita per Joseta Aspinàs Beluch
Rotllo de carrer
Serrabona (1964), enregistrada. Versió cantada amb lletra del 1991 escrita per Joseta Aspinàs Beluch.
Sylvie

Enregistraments

En passant par le Roussillon LP Paris: Ducreret-Thomson ref. DUX40450 (a més d'altres peces, comprèn Muntanyes regalades, Nostra Terra Salten y [sic] ballen, Goigs dels Ous i Muntanyes del Canigó en arranjaments de Lafon; les interpretacions són del "Groupe Folklorique Danseurs Catalans d'Amelie-les-Bains", el "Grup d'Amics del Cant d'Ille-sur-Tet" i la cobla "Combo-Gili", tots dirigits per Carles Lafon) «Enllaç».
Chants du pays catalan, interpretat pel "Grup d'Amics del Cant", LP Paris: Ducreret Thomson, 1963, ref. 250 V 172 (comprèn les peces Munyanyes regalades, Ai, Titona, Lo pardal, Nostra Terra, Salten y [sic] ballen, Pastorets alerta!, Muntanyes del Canigó, Los dos [sic] germanes, Desperta-te, Goigs del Ous (reeditat en DC: Sannois (Val-d'Oise): RDM Édition, 2011^[12]) «Enllaç».
- Chants du pays catalan, senzills de Paris: Pathé Marconi, 1959, ref 45EA229 (comprèn Muntanyes regalades, Lo pardal, Goigs dels Ous i Ai, Titona) «Enllaç». i ref. 45EA230 (comprèn Muntanyes del Canigó, Les dues germanes, Pastorets alerta! i Desperta-te) «Enllaç».

Notes i referències

↑ Alguns cops citat amb errors de picatge: Carles Lafont Charles Lafont
↑ «Llista de cobles de la Catalunya del Nord» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 1r agost 2013].
↑ A la "Goze-Lafon", amb Emmanuel Goze de tenora i Carles Lafon de contrabaix, a partir del 8 de maig del 1947 hi tocà un jove Max Havart (primer clarinet, primer saxòfon i segon tible) fins que passà al 1949 a la cobla-orquestra Combo-Gili («Entrevista de TV3 a Max Havart, amb reproducció al minut 8:23 d'una foto de la cobla Goze-Lafon». [Consulta: 1r agost 2013].)
↑ «Hommage à Lucien Castillo». L'Indépéndant, 05-11-1999 [Consulta: 1r agost 2013].
↑ «Dades biogràfiques de Charles Lafon, a Músics per la cobla». [Consulta: 1r agost 2013].^{[Enllaç no actiu]}
↑ «Biographie de Charles Lafon, al web del Museu dels Instruments de Ceret» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-03-10. [Consulta: 1r agost 2013].
↑ A la revista de Maurice Iché Cahier des Amis du vieil Ille en Carles Lafon hi publicà -entre molts d'altres- articles sobre Josep Bonafont ( «Une poésie inédite du chanoine Bonafont. Lo pastorellet de la Vall d'Arles, majoral du Félibrige». Cahier des Amis du vieil Ille, 60-63, 1978, p.31-32.), els músics illencs ( «Des musiciens illois». Cahiers des Amis du vieil Ille, 71, 1980, p. 13-16.^{[Enllaç no actiu]}), «La chapelle Saint-Gaudèrique a Ille-sur-Tét». Cahier des Amis du vieil Ille, 31, 3-1970, p. 10-11. i una «Histoire d'Ille». Cahier des Amis du vieil Ille, 52 bis, 1976. que també es publicà en extret: Histoire d'Ille: connaissez-vous Ille? ou l'histoire de mon village. Ille: Association des Amis du vieil Ille, 1976. , reimpresa al 1980
↑ Textos seus apareixen també al web de l'Ajuntament d'Illa: «Les fontaines» (en francès). Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013]. i «Les Régina». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013]., aquest darrer fent la història de les Regina Coeli d'Illa i les biografies dels seus compositors Joan Colomer i Josep Coll
↑ «École de musique "Charles Lafon" d'Ille-sur-Tet». Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 19 agost 2013].
↑ "defensors acarnissats del folklore, de la música, de les tradicions catalanes" «Goigs dels Ous». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013].
↑ «Llista de peces musicals per a cobla de Carles Lafon». [Consulta: 1r agost 2013].
↑ «Fitxa editorial, amb talls musicals de les cinc primeres peces». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r agost 2013].

[1] Alguns cops citat amb errors de picatge: Carles Lafont Charles Lafont

[2] «Llista de cobles de la Catalunya del Nord» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-08-22. [Consulta: 1r agost 2013].

[3] A la "Goze-Lafon", amb Emmanuel Goze de tenora i Carles Lafon de contrabaix, a partir del 8 de maig del 1947 hi tocà un jove Max Havart (primer clarinet, primer saxòfon i segon tible) fins que passà al 1949 a la cobla-orquestra Combo-Gili («Entrevista de TV3 a Max Havart, amb reproducció al minut 8:23 d'una foto de la cobla Goze-Lafon». [Consulta: 1r agost 2013].)

[4] «Hommage à Lucien Castillo». L'Indépéndant, 05-11-1999 [Consulta: 1r agost 2013].

[5] «Dades biogràfiques de Charles Lafon, a Músics per la cobla». [Consulta: 1r agost 2013].^{[Enllaç no actiu]}

[6] «Biographie de Charles Lafon, al web del Museu dels Instruments de Ceret» (en francès). Arxivat de l'original el 2013-03-10. [Consulta: 1r agost 2013].

[7] A la revista de Maurice Iché Cahier des Amis du vieil Ille en Carles Lafon hi publicà -entre molts d'altres- articles sobre Josep Bonafont ( «Une poésie inédite du chanoine Bonafont. Lo pastorellet de la Vall d'Arles, majoral du Félibrige». Cahier des Amis du vieil Ille, 60-63, 1978, p.31-32.), els músics illencs ( «Des musiciens illois». Cahiers des Amis du vieil Ille, 71, 1980, p. 13-16.^{[Enllaç no actiu]}), «La chapelle Saint-Gaudèrique a Ille-sur-Tét». Cahier des Amis du vieil Ille, 31, 3-1970, p. 10-11. i una «Histoire d'Ille». Cahier des Amis du vieil Ille, 52 bis, 1976. que també es publicà en extret: Histoire d'Ille: connaissez-vous Ille? ou l'histoire de mon village. Ille: Association des Amis du vieil Ille, 1976. , reimpresa al 1980

[8] Textos seus apareixen també al web de l'Ajuntament d'Illa: «Les fontaines» (en francès). Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013]. i «Les Régina». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013]., aquest darrer fent la història de les Regina Coeli d'Illa i les biografies dels seus compositors Joan Colomer i Josep Coll

[9] «École de musique "Charles Lafon" d'Ille-sur-Tet». Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 19 agost 2013].

[10] "defensors acarnissats del folklore, de la música, de les tradicions catalanes" «Goigs dels Ous». Arxivat de l'original el 2011-07-06. [Consulta: 1r agost 2013].

[11] «Llista de peces musicals per a cobla de Carles Lafon». [Consulta: 1r agost 2013].

[12] «Fitxa editorial, amb talls musicals de les cinc primeres peces». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r agost 2013].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Biografia
Naixement	1902 Illa (Rosselló)
Mort	1982 (79/80 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana