Cardiopteridàcies
Cardiopteridaceae[1] és una família de plantes amb flors. Conté unes 43 espècies d'arbres, arbusts i lianes llenyoses,la majoria es troben en la zona tropical però algunes apareixen en les regions temperades.[2] Conté sis gèneres, el més gran dels quals és Citronella, amb 21 espècies. Els altres gèneres són molt més petits.[3]
Cardiopteridaceae  | |
|---|---|
 Citronella moorei | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | sàmara |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Fílum | Magnoliophyta |
| Classe | Magnoliopsida |
| Ordre | Cardiopteridales |
| Família | Cardiopteridaceae Blume, 1847 |
| Tipus taxonòmic | Cardiopteris |
| Nomenclatura | |
| Estatus | Nomen conservandum |
| Sinònims | Leptaulaceae
|
| Gèneres | |
Citronella mucronata es cultiva com planta ornamental per les seves atractives fulles i les flairoses flors.[4] Es fa una infusió de les fulles de Citronella gongonha que és similar a la yerba maté.[3]
Va ser Carl Ludwig Blume qui l'any 1847 va donar el nom de Cardiopteridaceae a aquesta família[5] quan va descriure l'espècie Cardiopteris moluccana.[6] Blume basà aquesta família en Cardiopteris, un nom botànic que prèviament havia utilitzat John Forbes Royle [7] and Nathaniel Wallich,[8] però no és un nom vàlid botànicament.[9] In 1843, Justus Hasskarl publicà el nom Peripterygium quinqueloba per al que actualment és Cardiopteris quinqueloba.[10] Blume indicà les sevesanotacions sobre la planta de Hasskarl i la va incloure com una altra espècie de Cardiopteris quan ell publicà Cardiopteris moluccana.[11]
Com que el basiònim, Cardiopteris, era qüestionat, també ho va ser el nom corresponent de la família Cardiopteridaceae. Finalment el ICBN conservà el nom Cardiopteris contra Peripterygium.
Referències
modifica- ↑ Angiosperm Phylogeny Group «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, 161, 2, 2009, p. 105–121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x [Consulta: 10 desembre 2010].
- ↑ Vernon H. Heywood, Richard K. Brummitt, Ole Seberg, and Alastair Culham. Flowering Plant Families of the World. Firefly Books: Ontario, Canada. (2007). ISBN 978-1-55407-206-4.
- ↑ 3,0 3,1 David J. Mabberley. 2008. Mabberley's Plant-Book third edition (2008). Cambridge University Press: UK. ISBN 978-0-521-82071-4
- ↑ Anthony Huxley, Mark Griffiths, and Margot Levy (1992). The New Royal Horticultural Society Dictionary of Gardening. The Macmillan Press,Limited: London. The Stockton Press: New York. ISBN 978-0-333-47494-5 (set).
- ↑ James L. Reveal. 2008 onward. "A Checklist of Family and Suprafamilial Names for Extant Vascular Plants." At: Home page of James L. Reveal and C. Rose Broome. (vegeu Enllaços externs).
- ↑ Carl Ludwig Blume. 1847. Rumphia 3:205.
- ↑ John Forbes Royle. 1839. "Illustrations of the Botany and other branches of Natural History of the Himalayan Mountains":136. William H. Allen & Co.: London, England. (vegeu Enllaços externs a sota).
- ↑ Nathaniel Wallich. Numerical list of dried specimens of plants in the Museum of the Honourable East India Company / which have been supplied by Dr. Wallich, superintendent of the botanic garden at Calcutta. number 8033. (publisher not named). London, 1828-1849. (vegeu els Enllaços externs).
- ↑ Reinier C. Bakhuizen van den Brink and Cornelis G.G.J. van Steenis. 1962. "Cardiopteris or Peripterygium?" Taxon 11(1):28-29.
- ↑ Justus Hasskarl. 1843. page 142. In: "Annotationes de plantis quibusdam Javanicis nonnullisque Japonicis, e Catalogo Horti Bogoriensis. Accedunt nonnullae novae species". Tijdschrift voor Natuurlijke Geschiedenis en Physiologie 10:115-150.
- ↑ Hermann Otto Sleumer. 1972. "Cardiopteridaceae" In: Flora Malesiana, series 1 7(1):93-96.
Enllaços externs
modifica| Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet. |
