[go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Avortament

L'avortament,[1] avort,[2] aborció[3] o afollament[4] és un terme mèdic per a designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.[5][6] Pot ser espontani o induït. L'avortament espontani és la pèrdua del fetus sense cap intervenció humana.[7] Pot ser accidental (per una infecció, un trauma, una intoxicació, un defecte del fetus…) en una persona que ja ha tingut embarassos normals, o habitual (regular) quan una malformació, un defecte hormonal o alguna altra causa impossibilita que el fetus pugui créixer normalment. L'avortament induït o avortament provocat resulta de les accions empreses amb la intenció d'interrompre l'embaràs.

Plantilla:Infotaula malaltiaAvortament
Sis diagrames d'avortaments a diferents etapes modifica
Tipusprocediment mèdic, Embaràs amb resultat d'avortament, feticidi i renúncia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatobstetrícia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11JA00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10O04 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9779.6 Modifica el valor a Wikidata
CIAPW83 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0082403 i 0222837 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB4153 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus002912 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine252560 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKtermination-of-pregnancy Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000028 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0392535 Modifica el valor a Wikidata

Es parla d'avortament terapèutic, quan, entre d'altres, la continuació de l'embaràs o el part signifiquen un risc greu per a la vida de la mare, per a evitar el naixement d'un nen amb una malaltia congènita o genètica greu fatal o que el condemna a patiments o discapacitats molt greus, o per a reduir el nombre de fetus en embarassos múltiples fins a un nombre que faci el risc acceptable.

En el cas d'embaràs no desitjat, es pot provocar l'avortament, quan la dona decideix que no pot o no vol tenir l'infant per raons personals, socials, psicològiques o de salut mental. Aquests criteris poden ser legítims o no segons el marc legal corresponent. Practicat per professionals de la salut habilitats i completat quan necessari per suport psicològic i social, el risc de complicacions sanitàries o psicosocials és mínim.[8][9] Aquesta forma d'avortament provocat sovint és matèria de controvèrsia ètica i de restriccions legals. Als països de la Unió Europea està autoritzat, dins els límits de la llei.

L'avortament clandestí, en ser executat per no sanitaris, sovint sense unes mesures d'higiene apropiades, o sense una preparació o un seguiment adequats, és una de les principals causes de mort en dones joves, particularment en els països menys desenvolupats.[10] En total cada any moren unes 70.000 dones per aquest motiu, sobretot a l'Àfrica subsahariana, on la taxa de dones en edat reproductiva mortes com a conseqüència de les complicacions derivades dels avortaments clandestins és altíssima.[11]

Sobre problemes sexuals i d'embaràs no desitjat, a Catalunya es pot recórrer als Centres d'Atenció Primària, amb Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).[12]

Tipus

modifica

Segons les causes de l'avortament, es poden distingir dos tipus:

Induït

modifica
Article principal: Avortament induït

Aproximadament 205 milions d'embarassos es donen cada any en tot el món. Al voltant d'una tercera part són no desitjats i al voltant d'una cinquena part acaben en avortament induït.[13][14] La major part dels avortaments resulten d'embarassos no desitjats.[15][16] Al Regne Unit, de l'1 al 2% dels avortaments són conseqüència de problemes genètics en el fetus.[17] Un embaràs es pot interrompre intenciodament de diferents maneres. La manera que es selecciona depèn sovint de l'edat de gestació de l'embrió o el fetus, que augmenta en mida a mesura que l'embaràs progressa.[18][19] També es poden seleccionar procediments específics segons legalitat, disponibilitat regional o preferència personal del doctor o del pacient. Les raons per a les quals es produeix un avortament induït es caracteritzen típicament com terapèutiques o electives. Un avortament és referit en termes mèdics com un avortament terapèutic quan es fa per tal de salvar la vida de la dona embarassada; evitar dolor físic o patiment mental a la dona; finalitzar un embaràs en què segons les indicacions el nadó tindrà un alt risc de morbiditat prematura, mortalitat o discapacitat; o la reducció selectiva del nombre de fetus per a evitar complicacions associades a l'embaràs múltiple.[20][21] Es considera que un avortament és electiu o voluntari quan es dona per sol·licitud de la dona per raons no mèdiques.[21] Sovint hi ha confusió al voltant del terme "electiu" perquè la cirurgia electiva es refereix generalment a tota cirurgia programada que no suposa una emergència, ja sigui necessària en termes mèdics o no.[22]

Espontani

modifica
Article principal: Avortament espontani

L'avortament espontani és l'expulsió no intencional de l'embrió o fetus abans de la 24a setmana de gestació.[23] L'embaràs que acaba abans de les 37 setmanes de gestació resultant en un naixement es coneix com a part preterme o part prematur[24] Quan un fetus mor in utero després de la viabilitat fetal o durant el treball de part, s'anomenen habitualment mort fetal.[25] Es diu que no hi ha viabilitat fetal quan el fetus té un pes menor a 500 grams o quan l'avortament espontani es produeix abans de les 20 setmanes de gestació. Els naixements prematurs i les morts fetals no es consideren generalment avortaments espontanis tot i que l'ús d'aquests termes els pot confondre de vegades.[26] Només del 30% al 50% de les concepcions progressen més enllà del primer trimestre.[27] L'àmplia majoria d'aquests que no progressen es perden abans que la dona sigui conscient de la concepció,[21] i molts embarassos es perden abans que els mèdics clínics puguin detectar l'embrió.[28] El 80% d'aquests avortaments espontanis passen en el primer trimestre.[29] La causa més comuna de l'avortament espontani durant el primer trimestre és la mutació cromosòmica de l'embrió o del fetus,[21][30] que es dona en almenys un 50% de les pèrdues analitzades en aquest període.[31] Altres causes inclouen malalties vasculars (com ara el lupus), la diabetis, altres problemes hormonalas, infeccions, i anormalitats de l'úter.[30] L'edat avançada de la mare o l'historial d'avortaments espontanis previs són els dos factors principals associats a un risc més gran de sofrir un avortament espontani.[31] Un avortament espontani també pot ser causat per un trauma físic; un trauma intencional o l'estrés com a causa d'avortament espontani es poden considerar avortament induït o feticidi.[32] L'avortament espontani es classifica en precoç, si es produeix abans de la dotzena setmana de gestació; i tardà quan es produeix entre les setmanes 12 i 22 de gestació.

Mètodes

modifica

Mèdic

modifica
Article principal: Avortament amb medicaments

Els avortaments mèdics són aquells induïts per productes farmacèutics abortius. L'avortament amb medicaments es va convertir en un mètode alternatiu d'avortament amb la disponibilitat d'anàlegs de la prostaglandina en la dècada de 1970 i l'antiprogestagen mifepristona (també conegut com RU-486)[33] en la dècada de 1980.[34][35][36]

Els règims d'avortament mèdic primerenc més comuns del primer trimestre usen mifepristona en combinació amb misoprostol (o de vegades un altre anàleg de la prostaglandina, gemeprost) fins a 10 setmanes (70 dies) d'edat gestacional, metotrexat en combinació amb un anàleg de la prostaglandina de fins a 7 setmanes de gestació, o un anàleg de la prostaglandina solament.[Els règims de combinació de mifepristona i misoprostol funcionen més ràpid i són més eficaços a edats gestacionals posteriors que els règims de combinació de metotrexat i misoprostol, i els règims de combinació són més eficaces que el misoprostol sol. Aquest règim és efectiu en el segon trimestre. Els règims d'avortament mèdic que involucren mifepristona seguit de misoprostol en la galta entre 24 i 48 hores després són eficaces quan es realitzen abans dels 70 dies de gestació.[37][38]

En avortaments molt primerencs, fins a 7 setmanes de gestació, l'avortament amb medicaments usant un règim de combinació de mifepristona i misoprostol es considera més eficaç que l'avortament quirúrgic (aspiració al buit), especialment quan la pràctica clínica no inclou una inspecció detallada del teixit aspirat. Els règims d'avortament mèdic primerenc que usen mifepristona, seguits de 24 a 48 hores després per misoprostol bucal o vaginal, són 98 % efectius fins a les 9 setmanes d'edat gestacional; de 9 a 10 setmanes l'eficàcia disminueix modestament al 94 %. Si l'avortament amb medicaments falla, s'ha d'usar l'avortament quirúrgic per a completar el procediment.[39][40]

Els avortaments mèdics primerencs representen la majoria dels avortaments abans de les 9 setmanes de gestació a Gran Bretanya, França, Suïssa, Estats Units, i els països nòrdics.[41][42][43][44][45]

Els règims d'avortament mèdic que utilitzen mifepristona en combinació amb un anàleg de la prostaglandina són els mètodes més comuns utilitzats per als avortaments del segon trimestre al Canadà, la major part d'Europa, Xina i l'Índia, en contrast amb els Estats Units, on el 96 % dels avortaments del segon trimestre es realitzen quirúrgicament per dilatació i evacuació.

Una Revisió Sistemàtica Cochrane 2020 va concloure que proporcionar a les dones medicaments per portar a casa per a completar la segona etapa del procediment per a un avortament mèdic d'hora resulta en un avortament efectiu.[Es requereixen més investigacions per a determinar si l'avortament mèdic autoadministrat és tan segur com l'avortament mèdic administrat pel proveïdor, on un professional de la salut està present per a ajudar a manejar l'avortament mèdic. [Permetre de forma segura que les dones s'autoadministren medicaments per a l'avortament té el potencial de millorar l'accés a l'avortament. Altres llacunes d'investigació que es van identificar inclouen la millor manera de recolzar a les dones que trien portar el medicament a casa per a un avortament autoadministrat.

Quirúrgic

modifica

Fins a 15 setmanes de gestació, succió-aspiració o aspiració al buit són els mètodes quirúrgics més comuns d'avortament induït. L'aspiració manual al buit (MVA) consisteix a extreure l'embrió, la placenta i les membranes del fetus mitjançant succió utilitzant una xeringa manual,[46] mentre que l'aspiració elèctrica al buit (EVA) utilitza una bomba elèctrica. Aquestes tècniques es poden utilitzar molt primerenc en l'embaràs. El MVA es pot usar fins a 14 setmanes, però s'usa més sovint abans en els EE. UU. L'EVA es pot usar més tard.[47][48]

El MVA, també conegut com "minisucció" i "extracció menstrual" o EVA, es pot usar en un embaràs molt primerenc quan pugues no ser necessària la dilatació cervical. La dilatació i legrat (D&C) es refereix a l'obertura del coll uterí (dilatació) i l'eliminació de teixit (curetatge) a través d'instruments de succió o afilats. D&C és un procediment ginecològic estàndard realitzat per una varietat de raons, incloent l'examen del revestiment uterí per a detectar possibles neoplàsies malignes, la investigació de sagnat anormal i l'avortament. L'Organització Mundial de la Salut recomana legrat agut solament quan no es disposa d'aspiració de succió.[49]

La dilatació i evacuació (D&I), utilitzada després de 12 a 16 setmanes, consisteix a obrir el coll uterí i buidar l'úter usant instruments quirúrgics i succió. El D&I es realitza per via vaginal i no requereix una incisió. La dilatació i extracció intactes (D&X) es refereix a una variant de D&I que de vegades s'usa després de 18 a 20 setmanes quan l'extracció d'un fetus intacte millora la seguretat quirúrgica o per altres raons.[50]

L'avortament també es pot realitzar quirúrgicament per histerotomia gràvida. L'avortament per histerotomia és un procediment similar a una cesària i es realitza sota anestèsia general. Requereix una incisió més petita que una cesària i es pot usar durant etapes posteriors de l'embaràs. La histerectomia gràvida es refereix a l'extirpació de tot l'úter mentre encara conté l'embaràs. La histerotomia i la histerectomia s'associen amb taxes molt més altes de morbiditat i mortalitat materna que el D&I o l'avortament per inducció.

Els procediments del primer trimestre generalment es poden realitzar amb anestèsia local, mentre que els mètodes del segon trimestre poden requerir sedació profunda o anestèsia general.[51]

Avortament per instil·lació

modifica

Un avortament també es pot provocar injectant una solució química (salina hipertònica,[52] d'urea[53] o de prostaglandines)[54] dins de la bossa amniòtica, per regla general entre les setze i les 24 setmanes de gestació. El cèrvix es dilata abans de la injecció i el líquid introduït origina contraccions uterines que expulsen el fetus.[55] Eventualment, cal efectuar una dilatació i curetatge per a eliminar remanents fetals o de teixit placentari. Avui dia, aquest mètode abortiu ha caigut en desús a causa de les serioses complicacions que la seva pràctica pot ocasionar[56] i de l'aparició de procediments alternatius més segurs i eficaços.

Altres mètodes

modifica

Històricament, una sèrie d'herbes que es creu que posseeixen propietats abortives s'han utilitzat en la medicina popular. Entre aquestes es troben: el romaní silvestre, el poliol, el cànem,[57] la cimicífuga i l'ara extint silfi[58]

En 1978, una dona de Colorado va morir i una altra va desenvolupar danys orgànics quan van intentar interrompre els seus embarassos prenent oli de poliol, una substància càmforada. A causa que l'ús indiscriminat d'herbes com a abortius pot causar efectes secundaris greus, com a insuficiència orgànica múltiple, o fins i tot letals, els metges no ho recomanen.[59][60]

L'avortament de vegades s'intenta causant un trauma en l'abdomen. El grau de força, si és greu, pot provocar lesions internes greus sense necessàriament tenir èxit induint l'avortament. En el sud-est asiàtic, hi ha una antiga tradició d'intentar avortar a través d'un massatge abdominal contundent. Un dels baixos relleus que decoren el temple d'Angkor Wat de Cambodja representa a un dimoni realitzant tal avortament a una dona que ha estat enviada a l'inframon.[61]

Els mètodes reportats d'avortament insegur i autoinduït inclouen el mal ús del misoprostol i la inserció d'implements no quirúrgics com a agulles de teixir i penjadors en l'úter. Aquests i altres mètodes per a interrompre l'embaràs es poden cridar "avortament espontani induït". Tals mètodes rares vegades s'utilitzen en països on l'avortament quirúrgic és legal i està disponible.[62]

Avortament en animals

modifica

Avortament espontani

modifica

Els animals no humans també poden patir avortaments espontanis. En el cas de les vaques, per exemple, hi ha diversos factors que poden interrompre la gestació, incloent-hi el consum de plantes verinoses i les infeccions.[63] S'han relacionat els desequilibris de vitamina A, vitamina E, seleni i ferro, així com les temperatures elevades i els traumatismes, amb la pèrdua de fetus.[64] Les causes d'avortament en les ovelles són similars. A vegades resulta difícil diagnosticar l'avortament en aquestes dues espècies.[65]

Referències

modifica
  1. ↑ «avortament» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. ↑ «avort» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. ↑ «aborció» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  4. ↑ «afollament» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  5. ↑ «Avortament induït o provocat: causes, procediments i possibles conseqüències». Wikinotícia [Consulta: d'octubre 2014].
  6. ↑ «Avortament». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ Dulay, AT «Spontaneous Abortion (Miscarriage)» (en anglès). MSD Manual (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2020; Oct (rev), pàgs: 5 [Consulta: 2 gener 2022].
  8. ↑ «Abortion and the safety of women» (en anglès). BBC Ethics Guide, 2014 [Consulta: 8 novembre 2014].
  9. ↑ Major, B; Appelbaum, M; Beckman, L; Dutton, MA; Russo, NF; West, C «Report of the APA Task Force on Mental Health and Abortion» (en anglès). Publications about Women, American Psychological Association, 2008, pàgs: 105 [Consulta: 2 desembre 2021].
  10. ↑ Singh, S «Global Consequences of Unsafe Abortion» (en anglès). Womens Health (Lond), 2010 Nov; 6 (6), pp: 849-860. DOI: 10.2217/whe.10.70. ISSN: 1745-5065. PMID: 21118043 [Consulta: 2 gener 2022].
  11. ↑ Gebremedhin, M; Semahegn, A; Usmael, T; Tesfaye, G «Unsafe abortion and associated factors among reproductive aged women in Sub-Saharan Africa: a protocol for a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Syst Rev, 2018 Ag 25; 7 (1), pp: 130. DOI: 10.1186/s13643-018-0775-9. ISSN: 2046-4053. PMID: 30144826 [Consulta: 2 gener 2022].
  12. ↑ «Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)». Institut Català de la Salut, 15-04-2014. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2016. [Consulta: 9 gener 2016].
  13. ↑ Sedgh, G.; Singh, S.; Shah, I. H.; Åhman, E.; Henshaw, S. K.; Bankole, A. «Induced abortion: Incidence and trends worldwide from 1995 to 2008». The Lancet, 379, 9816, 2012, pp: 625–632. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)61786-8. PMID: 22264435. «Com que poques de les estimacions d'avortament es basaven en estudis de mostres aleatòries de dones, i com que no vam usar una aproximació basada en cap model per estimar la incidència de l'avortament, no va ser possible calcular intervals de confiança basats en l'error estàndard sobre les aproximacions. A partir de la informació accessible en l'exactitud i la precisió en les estimacions de l'avortament que es van usar per desenvolupar taxes regional, subregionals i globals, vam calcular intervals de certesa al voltant d'aquestes taxes (webappendix). Vam calcular intervals més amplis per taxes d'avortament poc segur que en tazes d'avortament segur.»
  14. ↑ Cheng L. «Surgical versus medical methods for second-trimester induced abortion». The WHO Reproductive Health Library. World Health Organization, 01-11-2008. Arxivat de l'original el 17 juny 2011. [Consulta: 17 juny 2011].
  15. ↑ Bankole, A; Singh, S; Haas, T «Reasons Why Women Have Induced Abortions: Evidence from 27 Countries» (en anglès). International Family Planning Perspectives, 24, 3, 1998; Set 2, pp: 117–127 & 152. DOI: 10.2307/3038208. ISSN: 1944-0405.
  16. ↑ Finer, LB; Frohwirth, LF; Dauphinee, LA; Singh, S; Moore, AM «Reasons U.S. Women Have Abortions: Quantitative and Qualitative Perspectives» (en anglès). Perspectives on Sexual and Reproductive Health, 37, 3, 2005; Set, pp: 110–118. DOI: 10.1111/j.1931-2393.2005.tb00045.x. ISSN: 1538-6341. PMID: 16150658.
  17. ↑ Lohr, PA; Fjerstad, M; Desilva, U; Lyus, R «Abortion» (en anglès). BMJ, 348, f7553, 2014; Gen 11, pp: 29-33. DOI: 10.1136/bmj.f7553. ISSN: 1756-1833 [Consulta: 2 desembre 2021].
  18. ↑ Stubblefield, Phillip G. «10. Family Planning». A: Novak's Gynecology. 13. Lippincott Williams & Wilkins, 2002. ISBN 978-0-7817-3262-8. 
  19. ↑ Bartlett, LA; Berg, CJ; Shulman, HB; Zane, SB; et al «Risk factors for legal induced abortion-related mortality in the United States» (en anglès). Obstet Gynecol, 103, 4, 2004 Abr, pp: 729–737. DOI: 10.1097/01.AOG.0000116260.81570.60. ISSN: 1873-233X. PMID: 15051566 [Consulta: 10 desembre 2021].
  20. ↑ Roche, Natalie E. «Therapeutic Abortion». eMedicine, 28-09-2004. Arxivat de l'original el 14 desembre 2004. [Consulta: 19 juny 2011].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 «6. First-Trimester Abortion». A: Williams Gynecology. McGraw-Hill Medical, 2008. ISBN 978-0-07-147257-9. 
  22. ↑ «Elective surgery». Encyclopedia of Surgery. [Consulta: 17 desembre 2012]. "An elective surgery is a planned, non-emergency surgical procedure. It may be either medically required (e.g., cataract surgery), or optional (e.g., breast augmentation or implant) surgery.
  23. ↑ Churchill Livingstone medical dictionary. Edinburgh New York: Churchill Livingstone Elsevier, 2008. ISBN 978-0-443-10412-1. «En anglès el terme que es prefereix per la pèrdua no intencional del producte de la concepció abans de la 24a setmana és "miscarriage".» 
  24. ↑ Annas, George J.; Elias, Sherman. «51. Legal and Ethical Issues in Obstetric Practice». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007, p. 669. ISBN 978-0-443-06930-7. «A preterm birth is defined as one that occurs before the completion of 37 menstrual weeks of gestation, regardless of birth weight.» 
  25. ↑ «Stillbirth». A: . Oxford University Press, 2010. «birth of a fetus that shows no evidence of life (heartbeat, respiration, or independent movement) at any time later than 24 weeks after conception» 
  26. ↑ «7 FAM 1470 Documenting Stillbirth (Fetal Death)». United States Department of State, 18-02-2011. [Consulta: 12 gener 2016].
  27. ↑ Annas, George J.; Elias, Sherman. «24. Pregnancy loss». A: Obstetrics: Normal and Problem Pregnancies. 5. Churchill Livingstone, 2007. ISBN 978-0-443-06930-7. 
  28. ↑ Katz, Vern L. «16. Spontaneous and Recurrent Abortion – Etiology, Diagnosis, Treatment». A: Katz: Comprehensive Gynecology. 5. Mosby, 2007. ISBN 978-0-323-02951-3. 
  29. ↑ Williams Obstetrics. 24th. McGraw Hill Education, 2014. ISBN 978-0-07-179893-8. 
  30. ↑ 30,0 30,1 Stöppler, Melissa C; Perlstein, David. «What Is a Miscarriage?» (en anglès). Miscarriage causes and symptoms: WebMD, MedicineNet.com, 28 maig 2021 (rev). [Consulta: 18 desembre 2021].
  31. ↑ 31,0 31,1 Johns, J; Jauniaux; E. Early pregnancy failure (en anglès). Edimburg: A: Fetal medicine: basic science and clinical practice (Whittle MJ, Rodeck CH; Eds.) Elsevier Health Sciences, 2009 Gen 1; 2nd Edition, pp: 602-617. ISBN 9780443104084 [Consulta: 2 gener 2022]. 
  32. ↑ «Fetal Homicide Laws». National Conference of State Legislatures. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2012. [Consulta: 7 abril 2009].
  33. ↑ Simó Martínez, RM «Algo más sobre mifepristona: la píldora RU-486» (en castellà). Farmacia Hospitalaria, 1999 Gen; 23 (1), pp: 70-72. ISSN: 1130-6343 [Consulta: 10 desembre 2021].
  34. ↑ Kulier, R; Kapp, N; Gülmezoglu, AM; Hofmeyr, GJ; Cheng, L; Campana, A «Medical methods for first trimester abortion» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2011; Nov 9, 11, 09-11-2011, pp: CD002855. DOI: 10.1002/14651858.cd002855.pub4. PMC: 7144729. PMID: 22071804 [Consulta: 22 maig 2021].
  35. ↑ Creinin MD, Gemzell-Danielsson K (2009). "Avortament mèdic al principi de l'embaràs". En Paul M, Lichtenberg ÉS, Borgatta L, Grimes DÓNA, Stubblefield PG, Creinin MD (eds.). Maneig d'embarassos no desitjats i anormals: atenció integral de l'avortament. Oxford: Wiley-Blackwell. pàg. 111-34. ISBN 978-1-4051-7696-5.
  36. ↑ Kapp N, von Hertzen H (2009). "Mètodes mèdics per induir l'avortament en el segon trimestre". En Paul M, Lichtenberg ÉS, Borgatta L, Grimes DÓNA, Stubblefield PG, Creinin MD (eds.). Maneig d'embarassos no desitjats i anormals: atenció integral de l'avortament. Oxford: Wiley-Blackwell. pàg. 178-92. ISBN 978-1-4051-7696-5.
  37. ↑ Chen, Melissa J.; Creinin, Mitchell D. «Mifepristone With Buccal Misoprostol for Medical Abortion: A Systematic Review» (en anglès). Obstetrics and gynecology, 126, 1, 01-07-2015, pp: 12–21. DOI: 10.1097/aog.0000000000000897. ISSN: 0029-7844. PMID: 26241251 [Consulta: 22 maig 2021].
  38. ↑ FDA «Mifeprex (mifepristone) Information» (en anglès). Center for Drug Evaluation and Research, 13-04-2021 [Consulta: 22 maig 2021].
  39. ↑ Management of unintended and abnormal pregnancy : comprehensive abortion care, 2009. ISBN 1-4443-1293-6. OCLC 424554827 [Consulta: 22 maig 2021]. 
  40. ↑ «Iniciar sessió». extranet.who.int. Arxivat de l'original el 2021-05-22. [Consulta: 22 maig 2021].
  41. ↑ «Wayback Machine». web.archive.org, 26-09-2011. Arxivat de l'original el 2011-09-26. [Consulta: 22 maig 2021].
  42. ↑ Fjerstad, M; Sivin, I; Lichtenberg, ES; Trussell, J; et al «Effectiveness of medical abortion with mifepristone and buccal misoprostol through 59 gestational days» (en anglès). Contraception, 2009 Set; 80 (3), pp: 282-286. DOI: 10.1016/j.contraception.2009.03.010. PMC: 3766037. PMID: 19698822 [Consulta: 10 desembre 2021].
  43. ↑ «Statistique suisse - Interruptions de grossesse». web.archive.org, 03-10-2011. Arxivat de l'original el 2011-10-03. [Consulta: 22 maig 2021].
  44. ↑ Jones, RK; Jerman, J «Abortion Incidence and Service Availability In the United States, 2014» (en anglès). Perspect Sex Reprod Health, 2017 Mar; 49 (1), pp: 17-27. DOI: 10.1363/psrh.12015. PMC: 5487028. PMID: 28094905 [Consulta: 10 desembre 2021].
  45. ↑ Sydsjö, A; Josefsson, A; Bladh, M; Sydsjö, G «Trends in induced abortion among Nordic women aged 40-44 years» (en anglès). Reprod Health, 2011 Ag 16; 8, pp: 23. DOI: 10.1186/1742-4755-8-23. PMC: 3168396. PMID: 21846348 [Consulta: 10 desembre 2021].
  46. ↑ Westfall, JM; Sophocles, A; Burggraf, H; Ellis, S «Manual vacuum aspiration for first-trimester abortion» (en anglès). Arch Fam Med, 1998 Nov-Des; 7 (6), pp: 559-562. DOI: 10.1001/archfami.7.6.559. ISSN: 1063-3987. PMID: 9821831 [Consulta: 9 gener 2021].
  47. ↑ «Surgical Abortion Procedures» (en anglès). WebMD. [Consulta: 22 maig 2021].
  48. ↑ Meckstroth K, Paul M (2009). "Avortament per aspiració del primer trimestre". En Paul M, Lichtenberg ES, Borgatta L, Grimes DE, Stubblefield PG, Creinin MD (eds.). Maneig d'embarassos no desitjats i anormals: atenció integral de l'avortament. Oxford: Wiley-Blackwell. pàg. 135-156. ISBN 978-1-4051-7696-5.
  49. ↑ Hammond, C; Chasen, S (2009). Dilatació i evacuació. En Paul M, Lichtenberg ÉS Borgatta L Grimes DÓNA Stubblefield P Creinin (eds)Maneig d'embarassos no desitjats i anormals: atenció integral de l'avortament. Oxford: Wiley-Blackwell. pàg. 178-92. ISBN 978-1-4051-7696-5.
  50. ↑ American College of Obstetricians and Gynecologists «Practice Bulletin No. 135: Second-trimester abortion» (en anglès). Obstet Gynecol, 2013 Jun; 121 (6), pp: 1394-1406. ISSN 0029-7844. DOI: 10.1097/01.AOG.0000431056.79334.cc. PMID: 23812485 [Consulta: 9 gener 2022].
  51. ↑ Templeton, A. ; Grimes, D.A. (2011). "A Request for Abortion". New England Journal of Medicine. 365 (23): 2198-2204.doi:10.1056/NEJMcp1103639. PMID 22150038.
  52. ↑ Gillmer, MD; Friend, JR; Beard, RW «Termination of Pregnancy with Intra-amniotic Hypertonic Saline» (en anglès). British Medical Journal, 1971 Feb 20; 1 (5746), pp: 434-437. DOI: 10.1136/bmj.1.5746.434. PMC: 1795069. PMID: 5101345 [Consulta: 24 desembre 2021].
  53. ↑ Khare, A; Deshmukh, MA; Vaidya, PR; Sayed, A; Companywalla, RT; Motashaw, ND «Use of intra-amniotic urea as a second trimester abortifacient» (en anglès). J Postgrad Med, 1979 Jul; 25 (3), pp: 158-161. ISSN: 0972-2823. PMID: 529168 [Consulta: 24 desembre 2021].
  54. ↑ Embrey, MP; Hillier, K «Therapeutic abortion by intrauterine instillation of prostaglandins» (en anglès). British Medical Journal, 1971 Mar 13; 1 (5749), pp: 588-590. DOI: 10.1136/bmj.1.5749.588. PMC: 1795245. PMID: 5548301 [Consulta: 24 desembre 2021].
  55. ↑ Borgatta, L «Instillation Abortion» (en anglès). A: Labor Induction, Termination of Pregnancy. The Global Library of Women’s Medicine's (von Dadelszen P; Ed.) Welfare of Women Global Health Programme, 2011; Des (rev), pp: 2-6. DOI: 10.3843/GLOWM.10444. ISSN: 1756-2228 [Consulta: 24 desembre 2021].
  56. ↑ Ballas, S; Lessing, JB; Michowitz, M «Amniotic fluid embolism and disseminated intravascular coagulation complicating hypertonic saline-induced abortion» (en anglès). Postgrad Med J, 1983 Feb; 59 (688), pp: 127-129. DOI: 10.1136/pgmj.59.688.127. PMC: 2417373. PMID: 6844190 [Consulta: 24 desembre 2021].
  57. ↑ Merzouki, A; Ed-derfoufi, F; Molero Mesa, J «Hemp (Cannabis sativa L.) and abortion» (en anglès). J Ethnopharmacol, 2000 Des;73 (3), pp: 501-503. ISSN 0378-8741. DOI: 10.1016/s0378-8741(00)00323-8. PMID: 11091005 [Consulta: 9 gener 2022].
  58. ↑ Riddle, John M. (1997). Les herbes d'Eva: una història d'anticoncepción i avortament a Occident. Cambridge, DT.: Harvard University Press.ISBN 978-0-674-27024-4. OCLC 36126503.
  59. ↑ Lewis, M «Drink Me and Abort Your Baby: The Herbal Abortion Tea» (en anglès). CUNY Academic Works, 2016; Des 16, pp: 1-11 [Consulta: 2 gener 2022].
  60. ↑ Smith JP (1998). "Eleccions arriscades: Els perills dels adolescents que usen intents d'avortament autoinduïts". Journal of Pediatric Health Care.12 (3): 147-51. doi:10.1016/S0891-5245(98)90245-0.PMID 9652283.
  61. ↑ Potts, M; Graff, M; Taing, J «Thousand-year-old depictions of massage abortion» (en anglès). The Journal of Family Planning and Reproductive Health Care, 2007 Oct; 33 (4), pp: 233-234. Arxivat de l'original el 10 de desembre 2021. DOI: 10.1783/147118907782101904. ISSN: 1471-1893. PMID: 17925100 [Consulta: 10 desembre 2021].
  62. ↑ Practitioners, The Royal Australian College of General. «RACGP - AFP Backissue» (en anglès). www.racgp.org.au. [Consulta: 22 maig 2021].
  63. ↑ Smith Thomas, Heather. «ABORTIONS IN COWS CAN BE CAUSED BY MANY FACTORS» (en anglès). Cattle Today. [Consulta: 30 gener 2016].
  64. ↑ Tibary, Ahmed. «Abortion in Cattle» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, 01-08-2015. Arxivat de l'original el 23 de gener 2016. [Consulta: 30 gener 2016].
  65. ↑ Tibary, Ahmed. «Abortion in Sheep» (en anglès). The Merck Veterinary Manual, 01-08-2015. Arxivat de l'original el 23 de gener 2016. [Consulta: 2 febrer 2016].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Avortament


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Avortament&oldid=33794574»