[go: up one dir, main page]

Assam

estat de l'Índia

Assam és un estat del nord-est de l'Índia. La capital n'és Dispur. El forma principalment la vall del Brahmaputra.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAssam
আসাম (bn)
অসম (as) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusestat de l'Índia Modifica el valor a Wikidata

Epònimuneven (en) Tradueix i Ahom Kingdom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 26° N, 93° E / 26°N,93°E / 26; 93
PaísÍndia Modifica el valor a Wikidata
CapitalDispur (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població31.205.576 (2011) Modifica el valor a Wikidata (397,84 hab./km²)
Idioma oficialassamès
bodo
bangla Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície78.438 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació26 gener 1950 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuAssam Legislative Assembly (en) Tradueix (Escó: 126) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAssam Legislative Assembly (en) Tradueix Circumscripció: 126, (Escó: 126) Modifica el valor a Wikidata
• Cap d'estatBanwarilal Purohit Modifica el valor a Wikidata
• Chief Minister of Assam (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHimanta Biswa Sarma (2021–) Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2IN-AS Modifica el valor a Wikidata

Lloc webassam.gov.in Modifica el valor a Wikidata

Divisió administrativa

modifica

Els nou districtes existents amb els britànics (Sylhet va passar al Pakistan el 1947) es van incrementar a 10 després de 1970 amb la creació de Dibrugarh, separat de Lakhimpur. En els següents anys es van crear nous districtes; aquestes divisions administratives estan governades per jila-parishads (o panchayat de districte), i les àrees rurals i ciutats i viles per panchayats. Un total de 26.247 pobles són administrats per 2.489 panchayats. Els darrers districtes es van crear el 2001 (Baksa, Chirag, Udalguri i Kamrup Metropolità, passant la resta de Kamrup a ser anomenat Kamprup Rural). Assam està dividit actualment (2009) en 27 districtes (vegeu Districtes d'Assam):

 
Districtes; el 22 és el de Sibsagar i el de Tinsukia és el 23; els 4 districtes creats després de 2001 no apareixen
  • Baksa
  • Barpeta
  • Bongaigaon
  • Cachar
  • Chirang
  • Darrang
  • Dhemaji
  • Dhubri
  • Dibrugarh
  • Goalpara
  • Golaghat
  • Jorhat
  • Hailakandi
  • Kamrup Metropolità
  • Kamrup Rural
  • Karbi Anglong
  • Karimganj
  • Kokrajhar
  • Lakhimpur
  • Marigaon o Morigaon
  • Nagaon
  • Nalbari
  • North Cachar Hills
  • Odalguri o Udalguri
  • Sibsagar
  • Sonitpur
  • Tinsukia

Territoris i districtes autònoms

modifica

Moviments armats[1]

modifica

Història

modifica
 
Un grup de "Husori" amb motiu de l'assamà Bohag Bihu al seu tradicional vestit.

Fins al segle XIII formà el regne de Kamrup després dividits en petits principats que foren dominats pels ahom com estat dominant a la regió. Ahom va ser ocupat pels birmans el 1819 però aquestos foren derrotats a la guerra pels britànics i van cedir el territori. Fou part de la presidència de Bengala fins al 1874 i després província separada del 1874 al 1905, retornant a Bengala i altre cop província el 1919. El 1947 la major part va quedar dins l'Índia. L'estat es va reduir per reclamacions ètniques i es van formar nous estats: Nagaland el 1963, Meghalaya, Manipur i Tripura el 1972, i Arunachal Pradesh (abans North East Frontier Agency-NEFA com a territori des del 1972) i Mizoram (territori des del 1972) el 1987. La capital de l'estat Shillong va quedar dins de Meghalaya i el 1973 fou traslladada a Dispur, prop de Gawhati (Guwahati). Diversos grups van iniciar la lluita armada uns per aconseguir la independència d'Assam, altres per crear estats propis de les seves ètnies, i altres defensant als emigrants bengalís. La lluita més coneguda és la dels bodos.

Governadors britànics

modifica

Comandants britànics

modifica
  • 1824 George McMorine
  • 1824 - 1826 Arthur Richards

Agents polítics

modifica
  • 1826 - 1828 David Scott

Comissionats

modifica
  • 1828 - 1831 David Scott (abans agent polític)
  • 1831 - 1834 Thomas Campbell Robertson
  • 1834 - 1861 Francis Jenkins
  • 1861 - 1874 Henry Hopkinson

Caps comissionats

modifica
  • 1874 - 1878 Richard Harte Keatinge
  • 1878 - 1881 Stewart Colvin Bayley
  • 1881 - 1885 Charles Alfred Elliott
  • 1885 - 1887 William Erskine Ward
  • 1887 - 1889 Dennis Fitzpatrick
  • 1889 - 1891 James Wallace Quinton
  • 1891 - 1896 William Erskine Ward (segona vegada)
  • 1896 - 1902 Henry John Stedman Cotton
  • 1902 - 1905 Joseph Bampfylde Fuller

Tinents governadors de Bengala Oriental i Assam

modifica
  • 1905 - 1906 Joseph Bampfylde Fuller
  • 1906 - 1911 Lancelot Hare
  • 1911 - 1912 Charles Stuart Bayley

Caps commissionats

modifica
  • 1912 - 1918 Archdale Earle
  • 1918 - 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell

Governadors

modifica
  • 1921 Sir Nicholas Dodd Beatson Bell (abans cap comissionat)
  • 1921 - 1922 Sir William Sinclair Marris
  • 1922 - 1927 Sir John Henry Kerr
  • 1927 - 1932 Sir Egbert Laurie Lucas Hammond
  • 1932 - 1937 Sir Michael Keane
  • 1937 - 1942 Robert Neil Reid
  • 1942 - 1947 Sir Andrew Gourlay Clow
  • 1947 - 1948 Sir Muhammad Salid Akbar Hydari (fins a 15 d'agost de 1947 sota autoritat britànica)
  • 1948 - 1949 Sir Ronald Francis Lodge (interi)
  • 1949 - 1950 Sri Prakasa
  • 1950 - 1956 Jairamdas Daulatram
  • 1956 - 1959 Sir Saiyid Fazl Ali
  • 1959 - 1959 Chandreswar Prasad
  • 1959 - 1960 Satyavant Mallannah Srinagesh
  • 1960 - 1961 Vishnu Sahay
  • 1961 - 1962 Satyavant Mallannah Srinagesh (segona vegada)
  • 1962 - 1968 Vishnu Sahay (segona vegada)
  • 1968 - 1973 Braj Kumar Nehru
  • 1973 - 1981 Lallan Prasad Singh
  • 1981 - 1984 Prakash Chandra Mehrotra
  • 1984 - 1985 Triveni Sahai Misra
  • 1985 - 1989 Bhishma Narain Singh
  • 1989 1989 Harideo Joshi
  • 1989 - 1990 Anisetti Roghuvir
  • 1990 - 1991 D.D. Thakur
  • 1991 - 1997 Loknath Mishra
  • 1997 - 2003 S.K. Sinha
  • 2003 Arvind Dave
  • 2003 - 2008 Ajai Singh
  • 2008 - 2009 Shiv Charan Mathur
  • 2009 K. Sankaranarayanan
  • 2009 Syed Sibtey Razi
  • 2009 - Janaki Ballabh Patnaik

Administració japonesa

modifica
  • 1944 Mutaguchi Renya (comandant militar japonès, març a juliol)
  • 1944 aC. Chatterjee (pel govern provisional de l'Índia Lliure, març a juliol)

Ministres en cap

modifica
  • 1937 - 1938 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (Lliga Musulmana)
  • 1938 - 1939 Gopinath Bordoloi (Partit del Congrés)
  • 1939 - 1941 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (segona vegada)
  • 1941 - 1942 Administració pel governador
  • 1942 - 1946 Maulavi Saiyid Sir Muhammad Saadulla (tercera vegada)
  • 1946 - 1950 Srijut Gopinath Bordoloi (segona vegada) (a l'Índia independent des de 1950) (partit del Congrés)
  • 1950 - 1957 Bishnuram Medhi (partit del Congrés)
  • 1957 - 1970 Bimali Prasad Chaliha (partit del Congrés)
  • 1970 - 1972 Mahendra Mohan Choudhury (partit del Congrés)
  • 1972 - 1978 Sarat Chandra Sinha (partit del Congrés)
  • 1978 - 1979 Golap Borbora (Janata Parishad)
  • 1979 Jogendra Nath Hazarika (Janata Parishad)
  • 1979 - 1980 Govern presidencial
  • 1980 - 1981 Sra. Anwara Taimur (partit del Congrés)
  • 1981 - 1982 Govern presidencial
  • 1982 - 1982 Keshav Chandra Gogoi (partit del Congrés)
  • 1983 - 1985 Hiteshwar Saikia (partit del Congrés)
  • 1985 - 1990 Prafulla Kumar Mahanta (Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista)
  • 1990 - 1991 Govern presidencial
  • 1991 - 1996 Hiteshwar Saikia (segona vegada, partit del Congrés)
  • 1996 Bhumidhar Barman (partit del Congrés)
  • 1996 - 2001 Prafulla Kumar Mahanta (segona vegada, Asom Gana Parishad, Associació Popular d'Assam, regionalista)

18 May 2001 - Tarun Gogoi (partit del Congrés)

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Prakash, Ved. Terrorism in India. Gyan Publishing House, 2009. ISBN 817835747X.