Armida
Armida és un personatge creat per Torquato Tasso en la seva obra Jerusalem alliberada al voltant del qual giren diverses òperes del repertori:
- Armide (1686) de Jean-Baptiste Lully
- Rinaldo and Armida (1698) de John Dennis
- Rinaldo (1711) de Georg Friedrich Händel
- Armida (1711) de Giacomo Rampini
- Armida al campo d'Egitto (1718) d'Antonio Vivaldi
- Armida (1761) de Tommaso Traetta
- Armida abbandonata (1770) de Niccolò Jommelli
- Armida (1771) d'Antonio Salieri
- Armida (1772) d'Antonio Sacchini
- Armide (1777) de Christoph Willibald Gluck
- Armida (1780) de Josef Mysliveček
- Renaud (1783), també de Sacchini
- Armida (1784) de Joseph Haydn
- Armida e Rinaldo (1786) de Giuseppe Sarti
- Armida (1802) de Francesco Bianchi
- Armida (1817) de Gioachino Rossini
- Armida (1904) d'Antonín Dvořák
- Armida (2005) de Judith Weir
  | |
| Tipus | personatge humà de ficció personatge literari |
|---|---|
| Creat per | Torquato Tasso |
| Context | |
| Present a l'obra | Jerusalem alliberada |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Religió | islam |
| Altres | |
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En el poema èpic de Tasso, Armida és una bruixa sarraïna a la que envien a detenir els croats cristians i per assassinar al soldat dorment, Rinaldo, guerrer ferotge i decidit que és també honorable i guapo. Armida s'enamora del soldat. Crea un jardí encantat on el reté com a presoner malalt d'amor, de manera similar a com va fer Circe amb Ulisses. Al final dos dels seus camarades croats el troben i sostenen un escut sobre el seu rostre, de manera que pugui veure la seva imatge i recordar qui és. Rinaldo amb prou feines pot resistir-se als precs d'Armida, però els seus camarades insisteixen que ha de tornar als seus deures cristians. Rinaldo (o Renaud en la versió francesa) finalment convenç Armida a convertir-se al cristianisme.
