[go: up one dir, main page]

Ajaigarh fou un principat de l'Índia a l'agència del Bundelkhand dins l'agència de l'Índia Central. Limita al nord amb el principat de Charkhari i el districte de Banda; al sud i est amb el principat de Panna; i a l'oest amb el de Chhatarpur. La capital Ajaigarh està a 30 km de Kalinjar, però el sobirà residia a Naushahr, un poble ben construït a la vora del turó (a 415 metres, el turó mesura un 550 metres) al nord del fort.

Plantilla:Infotaula geografia políticaAjaigarh
Tipusprincipat de l'Índia Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 24° 54′ N, 80° 16′ E / 24.9°N,80.27°E / 24.9; 80.27
CapitalAjaigarh Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població96.596 (1941) Modifica el valor a Wikidata (46,5 hab./km²)
Geografia
Part de
Raj britànic (1858–1947) Modifica el valor a Wikidata
Superfície2.077,18 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1765 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució31 desembre 1949 Modifica el valor a Wikidata
SegüentÍndia Modifica el valor a Wikidata

Geografia

modifica

La superfície és de 2012 km² i inclou 321 pobles amb una població el 1881 de 81.454 habitants, de 93.048 habitants el 1891 i de 78.236 el 1901. Està format per dues parts separades, una a l'entorn de la ciutat d'Ajaigarh i l'altra a l'entorn de Maihar. El riu principal és el Ken amb el seu afluent el Bairma.

Exèrcit

modifica

L'exèrcit del principat era de 150 homes de cavalleria, 100 d'infanteria i 50 artillers amb 15 canons.

Història

modifica

Els seus governants són bundeles rajputs descendents del cap bundela Chhatarsal, fundador de Panna que el 1731 va dividir els seus dominis pels seus fills i Jagat Raj, el tercer fill, va rebre Ajaigarh; el seu fill i successor Pahar Singh va lluitar contra els seus nebots Khuman Singh i Guman Singh i finalment es va arribar a un acord pel qual Guman va rebre el districte de Banda incloent el fort d'Ajaigarh (1765); Bakht Singh, nebot de Guman Singh, sobirà de Banda, fou expulsat d'Ajaigarh el 1792 per Ali Bahadur, i va quedar reduït a extrema pobresa i a viure de la caritat del conqueridor. El 1803, al prendre possessió els britànics li van concedir una pensió de 30000 rúpies a l'any mentre no se li assignés un territori; el 1807 un decret li va concedir les parganes de Pawai i Kotra.

En aquest moment Ajaigarh estava en mans de Lakhman Daowa (turbulent cap de bandits que l'havia aconseguit subornant al governador) el qual finalment va pactar amb els britànics; aquestos li van oferir romandre per dos anys com a senyor d'Ajaigarh pagant un tribut de 4000 rúpies, però Lakhman no ho va acceptar i el 1809 el coronel Martindell va ocupar Ajaigarh, i els seus territoris incloent el fort d'Ajaigarh, foren entregats en gran part a Bakht Singh; les possessions del nou estat d'Ajaigarh van ser definides per un sanad de 1812. Bakht va morir el 21 de juny de 1837 i el va succeir el seu fill Madho Singh, que va morir el 1849, passant el tron al seu germà Mahipat Singh. Aquest va morir el 22 de juny de 1853 i el va succeir el seu fill Bijai Singh que va morir el 12 de setembre de 1855. Com que no hi havia hereus directes l'estat havia de retornar als britànics i mentre l'afer s'estudiava va esclatar la rebel·lió de 1857.

Per l'ajut als britànics per part la reina mare, el principat fou cedit a un germà bastard de Bijai Singh, Ranjor Singh, el 1859; el 1862 va rebre el tradicional sanad d'adopció i el 1877 el títol de maharajà sawai i salutació d'onze canonades; el 1866-1867 va patir una severa fam. Va morir el 7 de juny de 1919 i el va succeir el seu fill gran Bhopal Singh i a aquest, a la seva mort el 1942, el seu fill Punya Pratap Singh. L'1 de gener de 1950 l'estat va quedar integrat dins l'Índia.

Llista de sobirans

modifica
  • Jagat Singh 1731-?
  • Pahar Singh ?-1765
  • Guman Singh 1765-1792
  • Bakht Singh 1792
  • Ali Bahadur 1792-1802
  • Shamsher Bahadur 1802-1804
  • Lakhman Daowa 1804-1809
  • Bakht Singh 1809-1837
  • Madho Singh 1837-1849
  • Mahipat Singh 1849-1853
  • Bijai Singh 1853-1855
  • Interregne 1855-1859
  • Ranjor Singh 1859-1919
  • Bhopal Singh 1919-1942
  • Punya Pratap Singh 1942-1950 (+1958)

Escut i Bandera

modifica

L'escut està partit en cremallera de gules sobre sinople, amb pal central daurat, carregat amb gotes de gules. Al damunt elm de plata amb llambrequins vermells i vers; sobre l'elm una ocell de plata sobre una rama (variant: una torre); l'escut està aguantat per un tigre i un cérvol en colors naturals (els corns del cérvol negres), descansant sobre una decoració daurada que aguanta també una cinta porpra, on està escrit el lema de l'estat en plata: "Ramdhir ajay wir"

La bandera d'estat és un doble banderí porpra el de dalt més petit que el de sota, i que s'ajunten al pal; al banderí de dalt un hanuman blanc portant una muntanya a la mà dreta i una massa a l'esquerra; al banderí inferior un sol daurat en esplendor proper al pal, amb les inicials del sobirà al seu interior en negre. La part posterior de la bandera és diferent: el mateix color i disposició però a la part de dalt sense res i a la part inferior una flor de sis fulles propera al pal, i més cap al vol (aproximadament al centre del banderí) una mitja lluna daurada amb les puntes cap amunt. Es coneix la bandera amb les inicials en lletres sànscrites i llatines.

La bandera reial, datada el 1877, és un banderí penjat vertical i amb la part inferior semi arrodonida, de color groc amb serrell vermell i l'escut a tot color al centre. La part posterior és groga amb un segon escut emmarcat al centre amb el marc (probablement de plata) ple de flors blanques i fulles verdes, i dins l'escut un cercle emmarcat amb el marc (també de plata) igualment amb flors i fulles, i dins del cercle una inscripció en lletres sànscrites.

Referències

modifica
  • Llista de governants i genealogia de Henry Soszynski, Brisbane (AUS)
  • Imperial Gazetteer of India, volum 5, Oxford 1908-1931
  • André Flicher "Drapeaux et Armoiries des Etats Princiers de l'Empire des Indes", Dreux 1984
  • John Mc Meekin, Arms & Flags of the Indian Princely States, 1990
  • The court Fee and Revenue Stamps of the Princely States of India, Adolph Koeppel & Raymon D. Manners, Nova York 1983